Enrique Vila-Matas és un escriptor en llengua castellana, autor de novel·les com "Fills sense fills", "París mai s'acaba" o "Dublinesca". Va nèixer l'any 48 a Barcelona, estudià dues carreres: periodisme i dret
i seguidament entrà a dues revistes importants: la revista
cinematogràfica Fotogramas, com també a la revista Destino. No
obstant això, al cap de tres anys, li tocà fer el servei militar
obligatori a Melilla, i allà fou el lloc on escrigué el seu primer
llibre "Mujer en el espejo contemplando el paisaje", que després li
canvià el títol per "En un lugar solitario". Més tard viatjà a París, i
allà va ésser el lloc on va escriure la seva segona novel·la "L'assesina
il·lustrada". També cal destacar la seva experiència a Amèrica
Llatina, on va fer amistats sobretot amb el poeta xilè Roberto Bolaño i
l'escriptor Sergio Pitol. Actualment està al diari El País escrivint articles a la secció de cultura.
Doctor Pasavento, Premi José Manuel Lara de Novel·la l'any 2006, és una novel·la que recull obsessions d'ell, molt conegudes per qui hagin llegit els seus llibres començant per Barteleby y Compañía. La
trama comença quan un novel·lista decideix desaparèixer de la
circulació durant un viatge a Sevilla, en el que després iniciarà un
viatge que el portarà de Nàpols a París. A més a més, la novel·la
comença a a la torre de Michel de Montaigne, l'inventor del gènere de
l'assaig, al castell de Montanha, on es llegeix en una de les columnes
una
frase en llatí: "Fortis imaginatio generat casum" (Una forta imaginació
generà l'esdeveniment). L'autor viatja al manicomi
suís on Robert Walser va viure tants anys apartat del món, i s'apropa a
l'exercici d'un art molt peculiar.
A part de l'ideal de la desaparició, cerca la vida de bella infelicitat que li va dur l'extrema repugnància que li produïen el poder i la bellesa literària. A més a més creu que investigaran sobre ell però ja no el busca ningú fins que al final ningú ja no pensa en ell. El veurem llavors que recorre a aquesta estratègia de la renúncia, que és l'acte extrem, molt utilitzada per autors excèntrics, que ens agraden tant aquí a Ville à Dômat. En definitiva, podríem dir que és un llibre dedicat a somniar pels racons, obert a la imaginació i per tant, fa que ens torni una mica més vius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada