Els enigmes del professor Kolja: Expedició britànica a l'Everest del 1924

Altra setmana tornem amb els misteris del professor Kolja, en aquest cas per parlar sobre els possibles primers escaladors en aconseguir arribar al cim del mont Everest. Es tracta dels britànics George Mallory i Andrew Irvine, els quals van participar en l'expedició britànica al mont Everest de 1924. Aquesta va ser la segona expedició organitzada amb l'objectiu d'escalar el cim, després d'una altra expedició també britànica el 1922, i després d'una anterior, el 1921 que tenia com a objectiu el reconeixement de les vies d'escalada.

L'expedició del 1924 va iniciar-se a finals de març, quan tots els membres es van reunir a Darjeeling. Van seguir la mateixa ruta que ja havien practicat les dues expedicions anteriors, però després de negociar amb les autoritats tibetanes l'entrada al territori, Charles Bruce, el líder de l'expedició va contraure malària i va haver de renunciar en favor de Edward Felix Norton. El 28 d'abril van arribar al monestir de Rongbuk, molt a prop del campament base. El lama del monestir però, es trobava malalt i no va poder realitzar la cerimònia budista de la puya. Al dia següent van arribar a l'ubicació del campament base.

Així, seguint la ruta que el propi Mallory havia senyalat el 1921, l'equip es va preparar per desplegar els campaments avançats per la cara est de la muntanya. El dia 15 de maig finalment van rebre la benedicció del lama de Rongbuk. Quan es preparaven per desplegar el campament V, una tempesta va atrapar a John de Vere Hazard i a 12 homes més al campament IV sense aliments. Hazard i vuit homes més van aconseguir tornar al campament anterior, però els altres quatre van haver de ser rescatats per Mallory, Norton i Somervell. Això va deixar als escaladors esgotats i va retardar els intents d'escalada de la muntanya.

Es va decidir realitzar dos intents d'escalada al mont, un primer format per Mallory i Geoffrey Bruce i un segon per Norton i Somervell. El primer intent es va portar a terme el 1 de juny, però Mallory i Bruce van haver de renunciar l'endemà abans d'instal·lar el campament VI a 8200 metres d'altura. El segon intent també va fracassar, però Norton va establir un nou record d'altura al arribar als 8573 metres, marca que va durar durant 8 anys fins l'expedició de 1952 que va ser la primera en arribar al cim de l'Everest.

Durant la següent nit, Mallory, que amb 38 anys sabia que aquesta era la seva última expedició, va exposar a Norton els seus plans de marxar a l'endemà amb Irvine, el més jove de tots els membre, per intentar una última vegada realitzar el cim. Finalment la parella de britànics va sortir del campament VI en solitari el dia 8 de juny. Un dels membres de l'expedició, Odell, que en aquells moments es trobava al campament V com a membre de l'equip de suport va sortir a les 12h a intentar veure els seus companys, cosa que va aconseguir cap a les 12:50, quan es trobava sobre un grup de roques a 7900m d'altura. Va ser l'última vegada que es va veure a George Mallory i a Andrew Irvine en vida. Segons declaracions d'Odell, els escalador es trobaven en una posició que indicaria que portaven cinc hores de retràs. A les 14h va començar una forta tempesta i Odell va sortir a l'encontre dels seus companys, però al no veure cap rastre d'ells va tornar fins al campament VI. L'endemà tampoc en va trobar rastre. Finalment, l'expedició es va acomiadar del lama del monestir el dia 11 de juny. Degut a les dues notòries pèrdues, el Dalai Lama no va tornar a deixar escala el cim fins el 1933.

A partir d'aquell moment es van començar a expandir una sèrie de rumors que deien que Mallory i Irvine podrien haver arribat al cim de l'Everest en aquell tercer intent, tot i que totes les investigacions posteriors no han pogut demostrar que fos cert. El 1999 el cos de Mallory va ser trobat a una altitud de 8159m. L'examen del cos indicava que havia patit una llarga caiguda. Era evident per les senyals de la seva cintura que encara estava lligat a Irvine quan va caure. Els rumors sobre el possible triomf de la parella però, es van veure reanimats al no trobar-se la fotografia de la dona de Mallory que ell havia promès deixar al cim, i el fet de tenir guardades les ulleres de sol sembla indicar que estava tornant de nit. La prova definitiva dels fets però, està dins la càmera de fotos que transportava Irvine, i que encara no s'ha trobat, a l'igual que el cos del jove Andrew Irvine.