El passat dilluns, el nostre lletraferit, en Matapardals, ens presentà la darrera obra de l'escriptor i rei verbívor Màrius Serra. Sens dubte, ell és considerat un mestre de les paraules i "un home que viu i parla en prosa", segons digué en una entrevista.
Va nèixer l'any 1963, i es llicencià en filologia anglesa a la Universitat de Barcelona. De seguit començà a publicar obres com per exemple Mon ocle, l'any 1994, amb la qual es va donar a conèixer. Ha realitzat diverses tasques com a periodista, com per exemple va exercir de presentador del programa de llibres Alexandria al canal 33, a més a més de ser columnista als diaris Avui i La Vanguardia. Actualment és l'autor dels mots encreuats de la Vanguardia, com també el presentador de la secció Paraules en ruta, del programa diari Divendres a TV3, presentat per Espartac Peran i Xavi Coral, el qual ens presenta les paraules més típiques de cada poble. Va ser escollit membre de l'Insitut d'Estudis Catalans a la Secció Filològica (IEC) el febrer de 2013 juntament amb el pedagog Vicent Pascual.
Entre les seves obres destaquen el llibre de relats La vida normal (Proa, 1998) del qual rebé el Premi de Ciutat de Barcelona, Farsa (Planeta, 2006) del qual rebé el Premi Ramon Llull. També cal destacar les seves darreres obres: Quiet (2008), en honor al seu fill i la gran novel·la Plans de futur, Premi Sant Jordi de Novel·la 2012. Plans de futur és una novel·la històrica publicada l'any 2013. Sorgida del vers de la cançó Icebergs i gèisers del gran grup Antònia Font, en Màrius agafa bona part de la seva biografia, i fa una recreació ficcionada, és a dir, a part de la biografia hi afegeix cullerades de ficció.
La novel·la ens parla de la vida del matemàtic Ferran Sunyer i Balaguer, un matemàtic figuerenc nascut amb una severa atròfia del sistema nerviós que li va impedir assistir a l'escola, per tant fou autodidacta, però comptà amb l'ajut de les seves cosines, la Maria i la Mari Àngels Carbona. Bona part del llibre també plasma la pròpia experiència d'en Màrius amb el seu fill, en Llull. La novel·la està ambientada a dos llocs: a la casa familiar de Sarrià i al mas de Batlle de Vilajoan.
Pel que fa als personatges; d'una banda tenim les dues cosines i d'una altra, a ell, en Ferri, que demostra que com a matemàtic que és, que la ment pot superar les limitacions físiques del cos i que la ironia i el sentit de l'humor poden fer més fàcil la vida als altres. El contrapunt que utilitza l'escriptor per retratar la personalitat de Sunyer és la figura de Dalí i aquesta no surt gaire ben parada a la novel·la. Serra també teixeix una línia divisòria entre l'actitud dels resistents que es van quedar a Catalunya, i els que van fugir, tot amagant-se.
Pel que fa a l'estil, és ple de jocs lingüístics. Fa una numeració dels capítols molt sui generis; en comptes de realitzar la numeració seguida 1, 2, 3, ell ho innova i la realitza de la següent manera: 2,3,5,7, 13, 17, etc.
En definitiva, una obra rodona i 100% recomanable des de Ville à Dômat, per a tots aquells que vulguin exercitar la memòria històrica. Fa unes setmanes en Mariscal Mauro va tenir l'honor d'entrevistar a Màrius Serra. Aquí el tenim acompanyat del nostre lletraferit, en Matapardals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada