El professor Kolja presenta: 21 grams pesa l'ànima

Un dels temes més discutits sobre l'ésser humà és l'existència de l'ànima i totes les seves característiques. I una de les més interessants d'aquestes és la que fa referència al pes de l'ànima. La pregunta al voltant del seu pes és la que es devia fer el Dr. Douglas MacDougall quan al 1927 va iniciar un experiment amb 12 persones moribundes que consistia en pesar-les abans i després de la seva mort.

Els resultats van ser que totes les persones perdien 21 grams en morir. Segons la teoria de MacDougall de "el pes de l'ànima", totes les persones perden 21 grams en el seu darrer minut, el que segon ell seria una conseqüència de la separació entre l'ànima o algun tipus d'esperit i el cos. Per a tal experiment el doctor va utilitzar un llit especial construït per ell mateix molt sensible a les variacions de pes.

L'experiment es va repetir posteriorment amb gossos, on els resultats van diferir dels 21 grams que havien sortit com a resultat dels experiments amb humans. La resposta a aquest fet era que els gossos no tenen ànima, amb el que MacDougall feia encaixar les seves investigacions amb diverses teories de filòsofs grecs segons els quals tan sols els humans disposem d'ànima, el que ens dona la capacitat de somiar.

Hi ha científics que atribueixen aquesta pèrdua de pes amb l'exhalació de tot l'aire comprés a l'interior del cos, o també amb la desaparició del camp elèctric producte de l'activitat neuronal del pacient viu. Tot i això, encara que se sumessin tots dos casos, el pes total encara estaria lluny d'aquests 21 grams. D'altra banda però, alguns físics afirmen que en un procés en que una massa de 21 grams que es transformi en energia i surti del cos, com el que podria patir l'ànima humana, s'hauria d'observar un feix de llum. Tanmateix, el que és curiós és que MacDougall afirmés, abans de presentar-se aquesta idea, haver observat aquest tipus de succés en diverses persones moribundes. Sigui com sigui, el que està clar és que aquests 21 grams que perd el cos no són producte de la ficció o l'imaginació. Que aquests corresponguin a l'ànima humana o no és una cosa que potser ni tan sols el professor Kolja arribi a saber.