Després de que en Divus recités la següent frase: "Vine a Comala porque me dijeron que acá vivía mi padre, un tal Pedro Páramo", ja varen deduir els oients i ell que els dos últims mots eren el títol de l'obra: Pedro Páramo. En Matapardals, el darrer dilluns ens presentà la quarta novel·la d'un dels pares del realisme màgic: el mexicà Juan Rulfo.
Juan Rulfo, nascut a Jalisco o Sayula, Mèxic, el 1917, tingué una vida una vida bastant dura, quedant-se orfe als 7 anys. L'any 1929 es traslladà a la ciutat de San Gabriel per viure amb la seva àvia.i posteriorment a l'orfanat Luis Silva. Fou molt reconegut. Considerat un dels autors cabdals de tota la literatura castellana per obres com El llano en llamas (1953) o el mateix Pedro Páramo (1955), rebé premis com el Premi Príncep d'Astúries i influencià autors com Gabriel García Márquez.
Pedro Páramo, la novel·la d'aquest dilluns, causà un magnuós nombre de vendes als EUA, concretament 1.143.000 reproduccions, fins el 1997. Dotada d'una gran influència de realisme màgic, traduïda a multitud de llengües com l'anglès, per Grove Press, o el grec, per Asterios Delithanassis, s'inicia amb el relat en primera persona de Juan Preciado, que li va prometre a la seva mare que tornaria a Comala per reclamar al seu pare, Pedro Páramo, tot el que els hi pertany. Preciado, nom del qual no coneixem fins que la novel·la no està avançada, no tenia intencions de complir aquesta promesa fins que comença a tenir visions subjectives de Comala i del seu pare, que finalment el duran a emprendre aquest viatge. Aquesta narració, fragmentada i mesclada amb diàlegs de la seva difunta mare, també es veu interrompuda i reemplaçada per una línia narrativa en primera persona, que aparentment és el seu pare. Preciado, quan arribi al poble, es trobarà amb varies persones, que començarà a percebre com a mortes, entre elles la seva mare Dolores Preciado i Eduviges Dyada.
Finalitzat el primer terç de la novel·la, la narració de Preciado es deté i comença el monòleg interior de Pedro Páramo, on els personatges hi són presents però amb un perfil molt menys subjectiu, que dónen versions diferents de Comala. Mentres la narració del fill, és en forma més o menys lineal, aquesta, apareix amb un desordre i inserida per fragments d'aquell.
En definitiva, aquesta obra i en general, la rulfiana, és considerada com un dels exponents més significatius i influents del realisme màgic, és posseïdora d'un estil sensorial, metafòric, i sobretot ple d'imatges poètiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada