A La2 de l'Apolo avui tocaran Aries, Beach Beach i Me and The Bees. Si el seu primer treball, l'encantador “Fuerza Bien”, es feia fort entre els marges de l'indie-folk de baixa fidelitat i espremia al màxim les bondats de l'amateurisme en cançons com “Tibidabo”, la tornada dels catalans Me & The Bees amb “Mundo Fatal” és el perfecte exemple de com treure's la vergonya i la timidesa de sobre per signar robustos himnes de power pop com “Silver Cross”. El seu nou disc, gravat als estudis Caballo Grande amb Ferran Resines i Cristian Pallejà, serveix per confirmar el trio barceloní com una de les grans sorpreses del pop underground estatal.
A la sala gran de l'Apolo tocaran The Brian Jonestown Massacre, Holy Ghost! Dj's i també Har Mar Superstar (USA). Si existeix el soul de baixa fidelitat i Stevie Wonder hagués perdut un germà bessó lletós i desmanegat, Sean Tillman seria el candidat ideal per endur-se tots els premis. Canta en calçotets, llueix com una versió indie de Ron Jeremy i la seva discografia ha passat pel pop dels vuitanta i el R&B de desballestador. El seu últim disc, però, transcendeix el personatge i aquesta posada en escena contrafeta i kitsch per fer diana al cor de la música negra, desempolsant soul i funk sense estridències i ascenent de cop a la mateixa divisió que Jamie Lidell i Eli Paperbo.
Per acabar Koldo Soret (Surfin Kaos, Utikan, Mugatik) i Ursula Strong (Zuloak, Las Culebras) són Niño Coyote eta Chico Tornado, poderós duo de Guipuzcoa que centrifuga i esclafa rock & roll d'alt octanatge i blues fosc. El seu primer treball, un huracanat tractat de rock en brut que absorveix acords de Kyuss i Black Sabbath i els transforma en implacables monòlits amb lletres en euskera i ressons llunyans dels White Stripes, enriqueix una mica més el mapa sonor d'Euskadi amb les esgarrapades de “Montser” i “Caballo loco”.
A la sala gran de l'Apolo tocaran The Brian Jonestown Massacre, Holy Ghost! Dj's i també Har Mar Superstar (USA). Si existeix el soul de baixa fidelitat i Stevie Wonder hagués perdut un germà bessó lletós i desmanegat, Sean Tillman seria el candidat ideal per endur-se tots els premis. Canta en calçotets, llueix com una versió indie de Ron Jeremy i la seva discografia ha passat pel pop dels vuitanta i el R&B de desballestador. El seu últim disc, però, transcendeix el personatge i aquesta posada en escena contrafeta i kitsch per fer diana al cor de la música negra, desempolsant soul i funk sense estridències i ascenent de cop a la mateixa divisió que Jamie Lidell i Eli Paperbo.
Per acabar Koldo Soret (Surfin Kaos, Utikan, Mugatik) i Ursula Strong (Zuloak, Las Culebras) són Niño Coyote eta Chico Tornado, poderós duo de Guipuzcoa que centrifuga i esclafa rock & roll d'alt octanatge i blues fosc. El seu primer treball, un huracanat tractat de rock en brut que absorveix acords de Kyuss i Black Sabbath i els transforma en implacables monòlits amb lletres en euskera i ressons llunyans dels White Stripes, enriqueix una mica més el mapa sonor d'Euskadi amb les esgarrapades de “Montser” i “Caballo loco”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada