Setmana de la Poesia 2014

Comencem la Setmana amb la solemnitat que requereixen les grans ocasions, i els Jocs Florals n'és una. Com és tradicional, el Saló de Cent acollirà el lliurament del Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona i, enguany, el Premi Extraordinari Memorial 1714. Aquest tret de sortida vindrà seguit de tota una sèrie d'iniciatives al voltant de la poesia que, de ben segur, us atrauran: hi trobareu cabaret, música. recitals, noves tecnologies i també propostes vinculades a noms tan grans i diversos com Joan Miró, Lou Reed, Marti de Riquer, William Shakespeare, Pere Quart, Edgar Allan Poe o Joan Vinyoli. Aquest 2014 commemorem el centenari del naixement de Joan Vinyoli. És l'any en què es compleixen cent anys de la publicació D'auques i ventalls i La paraula en el vent de Josep Carner. També és l'any del Tricentenari i la Setmana de la Poesia no en vol restar al marge. En aquest context, Barcelona vol ser un punt de trobada de la diversitat d'accents que té la llengua catalana. Durant aquests dies. la nostra ciutat vol fer emergir amb força tota la seva càrrega poètica. Any rere any, Barcelona necessita renovar el seu compromís amb la poesia per refermar la seva capitalitat cultural. 

Benvinguts a la Setmana de la Poesia 2014 (14 al 20 de maig).

El 2014 és un any amb una fortíssima càrrega simbòlica: el record del tricentenari de 1'11 de setembre de 1714 impregna l'agenda política. social i cultural del país. Per als directors de la Setmana de la Poesia de Barcelona 2014, que enguany comença el 14 de maig amb la concessió dels Jocs Florals i es clou el 20 de maig amb el Festival Internacional al Palau de la Música, aquests fets han actuat d'estímul a l'hora de dissenyar una programació continuista respecte a la filosofia de l'edició anterior (la voluntat insubornable d'apostar per la poesia com a peça fonamental de la realitat que ens envolta i el fructífer diàleg amb les altres arts) i introductora d'un esperit de territorialitat que entronca amb aquells versos de Pere Quart que ens parlen d' «una pàtria tan petita I que la somio completa» o amb el sentiment de Joan Vinyoli quan s'expressava amb aquests mots: «Jo escric com si el català no fos una llengua d'àmbit restringit, com si escrivís en anglès, per exemple, com si en un futur no massa llunyà fos la nostra literatura, arreu del món, el que fou en les hores de Llull o d'Ausiàs March».