Des de el nostre programa Ville à Dômat, a la secció literària De Brises i Boires,
tractem aquesta setmana, De Profundis, l'epístola confessional que creà a la presó de
Reading Oscar Wilde. Una epístola que il·lustra el seu procés interior durant
l'empresonament i un dels texts més descarnats de la història de la
literatura. Wilde cultivà la poesia, l'assaig i els contes, però encara més cultivà els dos gèneres següents: la prosa i el teatre. Dins de les seves obres, destaquem El retrat de Dorian Gray, El fantasma de Canterville, i La importància de ser franc.
Dirigida a Lord Alfred Douglas, la carta està dividida en dos parts: la primera part narra la relació entre els dos homes i el modus vivendi extravagant que va acabar amb l'empresonament de Wilde. També a aquesta part fa fiblades a Douglas per la vanitat i el luxe, mentre que també fa crítiques a la feblesa en no saber reaccionar contra aquests dos desitjos. A la segona part, Wilde realitza una identificació amb Jesucrist, que per ell és entès com una figura prototípica d'artista romàntic, a més de tractar les conviccions espirituals que ha desenvolupat a la presó de Reading. La carta és entre el mes de Gener i el mes de Març de l'any 1897, a les acaballes del seu captiveri. Durant aquests mesos no hi hagué cap tipus de contacte entre Douglas i Wilde, que tingué una condemna a fer treballs forçats. El nou encarregat de la presó creia que l'escriptura seria catàrtica i li permeté escriure, tot i que sempre estava supervisat i no permeté enviar la carta.






Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada