De Brises i Boires: "Mil Cretins" Quim Monzó

Totes les fotos de la seva vida caben en una capsa de sabates amb les puntes doblegades S'amunteguen sense ordre." Dilluns 16 de Juny l'univers monzonià a De Brises i Boires, la secció literària de Ville à Dômat. En el llibre d'aquest dilluns, Mil Cretins, un dels més importants de l'univers del conte actual, Quim Monzó, fa un pas endavant després d'El millor dels mons i passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l'amor. Però be penso jo, Matapardals, que primer us parlaré de l'autor. Abans de produir èxits com Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, traduïda a 5 idiomes, i El perquè de tot plegat, estudià disseny gràfic a l'Escola Massana de Barcelona. Més tard començà a treballar de periodista als anys 70, fins que finalment entrà al món de la literatura, donant-se a conèixer amb la novel·la L'udol del griso al caire de les clavegueres.  

El llibre recomanat d'aquesta setmana està dividit  en 2 parts: la primera part, amb 7 contes, entre els quals tenim El senyor Beneset, Dissabte, que ens parla d'una dona que s'acaba de separar i realitzarà actes que finalment portin al suïcidi, o L'amor és etern. La segona part, la més curta, trobem contes com Trenta Línies, Una nit o Un tall, llibre que ens parla d'un noi que entra a classe amb un tall des del coll fins la cama i el professor només es preocupa de la manera que entra a l'aula. Dins dels 19 que hi ha en total destaquem el conte surrealista amb pinzellades d'univers caldersià,  "El noi i la dona", que parla de la relació que hi ha entre un noi que es dedica a enganxar cartells publicitaris, i una noia que es dedica a realitzar el contrari, a desenganxar-los. Amb aquest llibre l'autor, valent i sense concessions, mira a la cara el difícil equilibri entre vida i misèria humana.