Ville à Cômic: Mafalda

Benvolguts/des amants del còmic, la setmana passada els nostres experts: en Manitas i l’Epistol van dedicar l’espai Ville à Còmic a parlar del 50è aniversari de la Mafalda. El 29 de setembre del 1964 debuta oficialment aquest meravellós còmic a la revista “Primera Plana”. El seu autor és Joaquin Salvador, més reconegut pel nom de Quino. Tot i així, la Mafalda va aparèixer un any abans, doncs la seva primera funció era convertir-se en una icona comercial per una línia d’electrodomèstics. 

Més tard, la Mafalda va entrar a formar part del diari El Mundo de Buenos Aires, entre altres diaris i revistes. A mesura que el còmic anava agafant més importància, Quino començava a notar certs indicis d’amenaces per la precària situació política del seu país. El 25 de juny 1973, la Mafalda apareix per últim cop en una tira publicada en el seminari de “Siete Días”. Bàsicament, la Mafalda són contes morals d’ una nena amb una mentalitat fóra d' època, curiosa, inquieta, amb una visió del món molt més àmplia que la dels altres. És una nena que sap el que busca. Està sempre preocupada per l’ humanitat, la pau i els drets humans. És una persona molt desperta, propensa a filosofar a partir de fets quotidians i que mai li falten preguntes pels seus pares a qui crítica durament, ja que a vegades són bastant passius. 

En un cos de nena mostra la rebel·lia juvenil marcada pel progressisme. Cal no oblidar, que la Mafalda és una rebel sensata, és a dir, no es tracta d’una destructora anàrquica del món. No li agrada la injustícia, la guerra, el racisme, les armes nuclears, les absurdes convencions dels adults… Mafalda va opinar sobre fets tan rellevants com ara la guerra del Vietnam, el moviment del tercer món, la repressió, el sexe el femení, la religió... Podríem dir que la Mafalda representa l’ aspiració idealista i utòpica de fer d’ aquest un món millor.