El darrer dilluns, el nostre lletraferit, en Matapardals, a la secció literària De Brises i Boires, amb la col·laboració de Divus Julius Bonasera, varen recomanar la novel·la Dublinesca, de l'escriptor en llengua castellana, Enrique Vila-Matas. Tal com va dir en Matapardals, Dublinesca és "Dublín fet literatura".
Vila-Matas, nascut a Barcelona, estudià Dret i Periodisme, i mentre estudiava va decidir viure uns anys a París, llogant les golfes on vivia l'escriptora Marguerite Duras mentre escrivia la novel·la La Asesina Ilustrada, imitant la manera de viure de Hemingway al llibre París era una festa. D'aquests dos anys a París, en sortí un altre llibre, dels més venuts de tota la seva obra i molt recomanable lectura, París no se acaba nunca.
Cal destacar també de la seva biografia, les amistats de l'Amèrica Llatina, amb escriptors i poetes com Roberto Bolaño, Sergio Pitol i Juan Villoro.
Pel que fa a la novel·la, Vila-Matas ens explica la història de Samuel Riba, considerat l'últim editor literari, que se sent enfonsat des del dia que es va retirar. Un dia, aquest editor, tindrà un somni premonitori, tot indicant-li clarament que el sentit de la seva vida passa per Dublín. L'editor, viatjarà acompanyat per 3 amics al cor de l'Ulisses de James Joyce.
El sempre avantguardista Vila-Matas opta per escriure una novel·la plena de referències culturals. A desenes surten noms d'escriptors i cineastes, noms de poemaris, de novel·les i de films. Només començar el llibre ja es planteja una teoria literària. Resulta obligat subratllar la dispersa lliçó sobre l'Ulisses de Joyce i també la literatura de Beckett.
Dublinesca ofereix una celebració de l'art i les lletres, però també conté una elegia una mica esperançada per l'alta literatura. Samuel assumeix un paper representatiu, i reflexa el desconcert col·lectiu en una situació de crisi de valors. Només dir que l'autor ens proporciona un dels més rodons herois del modernisme narratiu que hagin donat les nostres lletres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada