De Brises i Boires: "L'Home Manuscrit" Manuel Baixauli

Aquest passat dilluns, el nostre lletraferit, en Matapardals, amb Divus Julius Bonasera, varen presentar a l'espai De Brises i Boires, la segona novel·la de l'escriptor i pintor valencià Manuel Baixauli: L'home manuscrit. El seu autor, Manuel Baixauli, nascut al País Valencià, es llicencià en Belles Arts i es dedica professionalment a l'ensenyament de la pintura. La seva obra literària és breu. Actualment, consta de tres novel·les titulades Verso, L'home manuscrit i La Cinquena Planta i un llibre de relats titulat Espiral, però suficientment bona perquè el crític literari Francesc Calafat el destaqui i digui que sobresurt entre els autors catalans que volen construir "artefactes imaginatius" i també que volen crear uns personatges amb els quals s'explori, entre d'altres, l'estupefacció i l'irreal.

L'home manuscrit és una novel·la estranya i poc convencional, que ens explica la història d'un solitari lletraferit de Sueca que està a punt de complir els 40 anys. Sap que té una cita, però desconeix amb qui. Ara bé, no és la primera que pateix. N'ha viscut d'altres, de petit. Però no eren cites. Eren missatges. Frases escrites en el sostre, narracions on personatges de la vida quotidiana semblaven voler dir-li quelcom. En totes aquestes revelacions, coneixerà el seu germà major mort de petit, i tornarà a veure els seus pares, morts en un accident. Una cosa aprendrà d'aquestes visions. A la vida és qüestió d'escollir entre la multitud de camins que ens proposa aquesta i que qualsevol fet la pot canviar. El camí que escollirà serà la vida solitària al camp. Allà, escriurà i reescriurà, el seu Dietari, on hi dedicarà tota la seva existència, tot rellegint-lo i tornant-lo a escriure. Un llibre dins d'un llibre, un bucle literari, una reflexió sobre la literatura i sobre la recerca de la pròpia personalitat. També una ferramenta contra l'oblit de la vida de les persones anònimes i una novel·la on s'estableixen nivells de ficció en un text fantàstic i que sobretot, supera i va més enllà de la versemblança.Diguem-li doncs, un grau d'originalitat, ja que dir que aquesta lectura no deixa indiferent seria tot un tòpic.