De Brises i Boires: "Les Benignes" Jonathan Littel

Fa molt a  De Brises i Boires, Divus Julius Bonasera va recomanar l'experiència vital de Maximilien Aue, una novel·la d'unes 1.500 pàgines. Les Benignes, de Jonathan Littel. Jonathan Littel, escriptor en francès d'origen estatunidenc i resident a Barcelona.  La seva família, provinent de l'emigració jueva, plasma la seva obra més coneguda, Les Benignes, guanyadora del premi Goncourt 2006 i centre de polèmica pel punt de vista del narrador, un oficial del nazisme.

A més a més, ha treballat durant anys en diverses ONG i és conegut per les seves manifestacions polítiques contra l'expansionisme. També ha traduït obres del Marquès de Sade, i de Jean Genet a la llengua anglesa. D'entre les seves obres, destaquen: Estudis, El sec i l'humit i Txetxènia, any III.

Al llarg de la novel·la, acompanyem Aue en el seu periple a Ucraïna, al Caucas i a Crimea, la part més acceptable de tot el relat, on descriu amb terrible cruesa la campanya de la Wehermacht i la SS, sobretot contra els jueus, els assassinats massius, els afusellaments, les fosses. La complicada logística de l'assassinat, la insensata racionalització, és terrible. Sobretot per la complicada terminologia militar i burocràtica, i per la densitat de l'escriptura.

Després acompanyem Aue al front en Stalingrado, en els despatxos de Berlín, a Auswitch, a més reunions a Berlín, a visitar la seva mare i el seu padrastre a la costa francesa i (lamento dir-ho) en els seus somnis i paranoies diverses, que per mi es podrien treure perfectament de la història. La primera i l'última frase del llibre són excepcionals. L'estil, el to contundent del pròleg es manté al llarg de la novel · la, però es torna gratuït. La història no és que perdi interès, però les detallades descripcions dels fets de guerra en els diversos fronts, de les reunions amb buròcrates i oficials, de la complicadíssima burocràcia del Reich fan que Les Benignes acabi tot sent una obra amb una qualitat excel·lent.