Recentment, ha posat en marxa l'App Verba7, un joc lingüístic per a dispositius mòbils, que proposa un enigma cada 7 hores explicada també a aquest blog:http://villeadomat.blogspot.
Tu ets més de Ay, Mafiosos o Mafia o de Sometamos o matemos ?
Sometamos o matemos penso que és un palíndrom bastant interessant. N'hi ha molts. N'hi havia un que parlant de màfia, deia "No son robos, son sólo sobornos".
Déu n'hi dó. I televisivament parlant ets més de Cifras y Letras o de Pasapalabra?
Cifras y Letras. N'havia estat molt consumidor de Cifras y Letras. La televisió sempre ha jugat amb la llengua, però malauradament, cada cop necessiten fer-ne més espectacle perquè sembla que ara no arribin.
A la seva pàgina web en Màrius Serra es presenta essencialment com a escriptor. No només com a escriptor, però un escriptor que es pren la vida amb filologia. Com s'ho fa algun per sobreviure amb aquesta filologia?
Doncs fixant-se en la llengua com a eina totalment polivalent. No només com a mecanisme de comunicació, no només com a eina de creació... Sinó de relació, d'experimentació.. És a dir, donant la importància que té a allò que ens permet generar pensament que és la llengua.
Abans preparant l'entrevista he anat a la teva pàgina web i em volia fer amic teu del Facebook i no he pogut... Sabies que el Facebook no deixa que siguem amics?
El senyor Facebook és un estret de mires i et posa al límit d'amics coneguts i saludats. El que vaig fer va ser clonar Facebook i vaig crear allò que ells diuen "Pàgina de fans o de seguidors" www.facebook.com/
Avui fa una estona tenies al Twitter 52.882 seguidors. Amb això de les xarxes socials no estem perdent la brillantor amb el llenguatge?
Sí i no. Sí perquè s'està generant un espai que no existia definit com a la transcripció de la oralitat. El Twitter no deixa de ser una conversa perpètua, però ara el que passa és que és per escrit.
És una mica limitada aquesta conversa no? 140 caràcters
Les converses també son limitades pel temps, pel nombre de gent que tens. Jo m'he inspirat per escriure coses en trossos de converses que són molt suggerents.
Alhora, quan van començar a existir els SMS, la gent va dir "s'ha acabat escriure bé, ara tots a escriure amb abreviatures"
El Twitter ara torna a tenir una dimensió social i jo crec que es pren més cura.
Jo penso que Twitter és una actualització del vell gènere de l'aforisme. Hi han molts filòsofs: Lichtenberg. Vaja, tot un gènere literari de l'aforisme que a Twitter el trobes més que a altres xarxes socials.
El teu llibre Premi Sant Jordi Plans de Futur, darrera novel·la tinc entès, és una obra on curiosament són protagonistes els números, i allí fas un repàs del matemàtic Ferran Sunyer i Balaguer, que va fer una aportació al vocabulari científic. Explica'ns com va anar aquesta obra i aquesta figura d'aquest matemàtic tant curiosa.
És la primera vegada que he fet una novel·la partint de personatges que van tenir una biografia històrica. Em va fascinar per motius diversos la figura d'aquest matemàtic, Ferran Sunyer, perquè va ser un matemàtic rellevant al segle XX i en una època en la qual les cadires de rodes eren de fusta, perquè va aportar una terminologia en una llengua com el català en una època on estava prohibida en àmbits socials i naturalment institucionals i universitaris i a més a més, sobretot perquè em vaig enamorar de les seves cosines Maria i Àngels Carbona que van ser qui li van fer d'amants i li transcrivien els seus treballs matemàtics sense acabar-los d'entendre.
Aquí m'hi vaig identificar molt jo, potser no tenia la capacitat d'entendre els seus estudis, però en canvi veia allà una relació molt peculiar, de grup humà, que és el que em va empènyer a fer una novel·la.
La Maria Carbona va ser retratada per Salvador Dalí en el seu moment perquè hi havia festejat, l'Àngels Carbona era dibuixant i va il·lustrar els llibres de l'Ana Maria Dalí.
La Pepa Fernández diu que determinades preguntes només les pots fer quan ets un expert o un insensat. Tu ets més dels escuchantes o dels oyentes?
Escuchantes, escuchantes. Jo crec que la Pepa i el seu programa No es un día cualquiera ha fet una aportació interessant entre el que és una acció voluntària i que requereix una atenció i un esforç i la que és un fenomen físic. Quanta gent ens sent i no ens escolta...
L'aportació de la Pepa no és només teòrica, sinó que com a periodista ha fet un programa de matins de cap de setmana en la qual s'escolta molt. Té un to, un to que desprèn allò que predica.
Explica'ns què és el Premi Borni als Lectors.
Això és una iniciativa molt recent de la qual estic molt orgullosa d'haver-la suscitat en un centre tan seriós com el Born. El premi dedicat als lectors i als lectors atents, el que es premiarà no és l'error, sinó la detecció d'aquest error. Hi ha lectors profunds, traductors, correctors, gent de l'àmbit que no està a primera línia i que en canvi tenen una relació molt profunda amb el text.
Per exemple, Borges explica que Flaubert quan va escriure Salambó, va viatjar a Tunis i allà va veure molts cactus, de manera que a Salambó després Flaubert posa molts cactus i després Borges diu que el que li haurien d'haver explicat és que aquests cactus eren d'importació que venien de Mèxic i no van arribar fins al segle XVII i la novel·la està ambientada al segle III.
Shakespeare mateix fa que a Macbeth que parlin de rellotges en una època del segle XI on no n'hi havien.
Màrius, com acabaries l'entrevista en aquest programa?
Per mi, la ràdio és el millor company. Per tant, potser una bona frase per tancar l'entrevista seria "Bon cop d'orella".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada