Yo, Claudio, història de primer nivell a la televisió | Ville à Dômat


 facebooktwittergoogle+spotifyyoutubefeed rss

Pages

dissabte, 2 d’agost del 2014

Yo, Claudio, història de primer nivell a la televisió

La sèrie protagonista del nostre darrer programa de la temporada no fou altra que la mítica sèrie britànica Yo, Claudio, una producció de la BBC de l'any 1976 que es convertí immediatament en un dels referents televisius per a tots els productes d'índole similar que es realitzaren a posteriori (i que se segueixen realitzant).

Dirigida per Hebert Wise, un director que fins aleshores només havia dirigit alguns capítols en sèries menors, Yo Claudio és una mini-sèrie britànica que consta de 13 episodis on, a partir de dues novel·les de l'escriptor i historiador (i gràcies a aquesta sèrie també guionista) Robert Graves, Yo, Claudio i Claudio el dios, se'ns explica la història de la família Iulia, tot des de la perspectiva d'un Claudi que, veient com s'aproxima el final de la seva vida decideix posar tota la història per escrit, ja que segons la sibil·la, aquesta història perdurarà en el temps.

La sèrie causà un gran impacte en la seva estrena, destacant-se especialment l'alt nivell general de la producció, més meritòria si es té en compte que aquesta no comptava amb un gran pressupost. A més, el nivell dels actors és excels en tots ells, destacant el mateix emperador Claudi, interpretat magistralment per un mestre britànic com és Derek Jacobi, i acompanyat per altres gran noms com Siân Phillips, Patrick Stewart o John Hurt. Destacar també al guionista principal de la sèrie, Jack Pulman, guionista també de la sèrie Poldark, doncs és en gran part el responsable de l'èxit del producte, escrivint un guió perfectament adaptat al medi alhora que el seu respecte per l'obra original de Graves assegura una fidelitat impresionant. Yo, Claudio és una de les millors sèries de televisió que s'han fet mai, així de clar, i ho és gràcies als seus diàlegs i als seus personatges, i això, en un mitjà que premia la espectacularitat i la grandiloqüència, és tota una fita.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada