De Brises i Boires: "Llegint Escrivint" Julien Gracq

El passat dilluns a la secció De Brises i Boires, el nostre lletraferit Matapardals ens presentà el bloc més homogeni de l'obra literària de l'escriptor francès Louis Poirier, més conegut com a Julien Gracq: Llegint Escrivint. Julien Gracq fou un escriptor francès i professor d'història i geografia, inspirat pel romanticisme alemany i el surrealisme, i el simbolisme fantàstic. Va estar molt proper al surrealisme als seus inicis, però els contactes amb el grup foren escassos, excepte amb el cap de files i la seva monografia André Bretón (1948). 

Dins dels seus escriptors predilectes hi trobem autors com Novalis, autor entre d'altres dels Himnes a la nit (1800) i Kleist i d'altra banda Lautréamont i Rimbaud. L'any 1943 va descobrir l'obra més significativa d'Ernst Jünger, Als penya-segats de marbre i li resultà una revelació i l'influencià a la seva obra mestre El mar de les Sirtes, on es pot trobar certes similituds d'estil i temàtica.

Les traduccions de la obra de Julien Gracq al castellà i al català són ben escasses: les seves novel·les no han arribat a una gran difusió, menys per un públic incondicional. Llegint escrivint es converteix en una publicació de suma importància. És la principal obra de Gracq dedicada a l'obra d'altres escriptors i es tracta de la lúcida dedicatòria d'un escriptor. Un treball crític des del cor mateix de l'escriptura, una cosa que molts pocs poden fer. El crític és un lector ideal, més atent, i que s'ofereix a actuar d'intermediari eloqüent entre l'autor i altres possibles lectors. Però, a més a més, l'escriptura s'origina en la lectura, s'escriu perquè altres abans han escrit i es llegeix perquè altres abans ho han fet. Lectura i escriptura constitueixen un procés continu i creador. El secret de l'escriptura es troba en el seu automatisme, inclús quan l'autor creu dominar-lo.

Es presenta com un conjunt de reflexions, observacions de diferent extensió, agrupades a una sèrie de temes. Dins d'aquests destaca la part dedicada als novel·listes francesos del segle XIX: Stendhal, Balzac, Flaubert, Zola i finalment Marcel Proust amb la novel·la del segle XX. Habitualment Proust és considerat com l'escriptor que porta la novel·la a la seva culminació i aconsegueix l'obra total, però l'anàlisi que realitza Gracq posa en evidència una trajectòria descendent, la inspiració novel·lesca es debilita i així també a la novel·la posterior a Proust. 

Un altre apartat del llibre es centra en la novel·la i les seves propietats, fa una defensa del gènere i escriu contra l'arbitrarietat que els seus detractors li adjudiquen partint de la cèlebre frase de Valéry: "La marquesa salió a las cinco" i no falta una part centrada en la poesia, en alguns poetes com Baudelaire i música de Wagner i Hector Berlioz.