De Brises i Boires: Locus Solus de Raymond Roussel

El passat dilluns el lletraferit Matapardals començà la secció De Brises i Boires amb l'univers de l'escriptor francès Raymond Roussel i la seva obra Locus Solus.

Raymond Roussel, nascut a París el 1877, fou un poeta, escriptor, novel·lista, dramaturg i músic. Amb les seves novel·les i obres exercí una forta influència a alguns grups del segle XX, com els surrealistes, o els d'OuLiPo, i els autors de la nouveau roman.

Va escriure part de la seva obra més important entre 1900 i 1914, entre la qual destaca a part de Locus Solus, Impressions d'Àfrica, i de 1920 a 1921 viatjà arreu del món fins que s'allotjà a un hotel de Palermo, on morí per una sobredosi de barbitúrics el 1933 i fou enterrat al Cementiri de Père-Lachaise, lloc on són enterrats també Guillaume Apollinaire, Jacques-Louis David, Georges Meliès, Georges Perec i Marcel Proust.

Recentment, a la revista Time Out varen entrevistar a l'escriptor català en llengua castellana, Enrique Vila-Matas, degut al nou llibre Kassel no invita a la lógica, la seva hilarant i surrealista crònica de la Documenta, on compara aquesta exposició amb el llibre d'aquesta setmana, on el defineix amb aquestes paraules:

"El de Roussel és un llibre molt estrany. A mi em va semblar tan increïble... És un passeig per un lloc on hi ha exposats tot d'invents curiosos, absurds. A Kassel vaig tenir la impressió d'estar caminant per allà dins."

Locus Solus és un passeig per aquell lloc solitari que és la propietat monumental de Martial Canterel, un itinerari nou al llarg d'una tarda en la que aquest científic va mostrant als seus convidats els invents i màquines que posseeix al seu jardí, titulat igual que la novel·la. 

Rareses i invencions que a mesura que avança la narració van fent-se més genials.

A més a més, aprenem que els actors són en realitat són en realitat gent morta que Canterel ha ressuscitat amb resurrectine, líquid inventat per ell que si s'injecta a un cadàver recent fa que representi l'incident més important de la seva vida.

I així, per exemple, després d'un martinet fet per un mosaic de dents i un enorme diamant de cristall ple d'aigua en la que flota una noia que balla, un gat sense pèl, i el conservat cap de Danton, arribem al passatge central, el més inoblidable, el que ens persegueix molts anys després d'haver llegit aquest llibre: vuit escenes explicades que tenen lloc en una enorme galeria  on regna el cristall.