Roberto Bolaño va néixer a Santiago de Xile el 1953, però passà la seva infantesa a ciutats com Los Ángeles, Valparaíso, Quilpué. Als 13 anys va anar a viure a Mèxic, on va viure la seva adolescència concentrat en la lectura, tancat durant hores en una biblioteca púbica de Ciutat de Mèxic. Més tard, va emigrar a Catalunya, on ja vivia la seva mare. A Catalunya va guanyar-se la vida de moltes maneres -vigilant nocturn d'un càmping de Castelldefels, venedor a un magatzem de barri, etc - abans de dedicar-se exclusivament a la literatura. Va morir el dimarts 14 de Juliol del 2003 a l'hospital Vall d'Hebrón de Barcelona, després de passar-se deu dies en coma com a conseqüència d'una insuficiència hepàtica, però deixà inconclusa la novel·la 2666, on portà fins a l'extrem la seva capacitat fabuladora, aquesta vegada al voltant d'un personatge que reprèn la figura de l'escriptor desaparegut, en aquest cas, Benno von Archimboldi.
A Los Detectives Salvajes hi trobem un exercici autobiogràfic per part de Bolaño. Res és real a la novel·la per expressa voluntat del seu autor. Es pot parlar d'ella com un obra literària completament desplegada de la realitat, i juntament amb 2666, constituiran la clau de la literatura escrita en castellà en el pont entre els segles XX i XXI.
La novel·la narra la història de dos recerques, la de Césarea Tinajero, fundadora del real visceralisme i la de Lima i Belano desapareguts després de buscar a Tinajero. Els dos poetes són els detectius salvatges de la primera part, 1975-1976, dividida al seu cop en dos parts al principi i al final de la novel·la, el moviment realvisceralista i la recerca de la poetessa oblidada els motius d'aquesta, narrat per un jove poeta que al seu cop desapareix de la narració.
És una recerca literària en la que els detectius són els propis lectors que devem descobrir diverses incògnites plantejades a la primera part, com qui era Cesárea Tinajero, o on va anar a parar la veu de García Madero, el poeta narrador de la primera part. Les dos desaparicions que motiven les recerques no són més que el pretext que tot bon viatge literari necessita.
Les claus de la novel·la:
En primer lloc, la sorpresa, ingènua i demolidora, que sofreixen els protagonistes quan constaten que descobrir l'origen de les coses suposa també la seva destrucció.
En segon lloc, que quan decidim desentranyar misteris no aconseguim més que rascar la sòrdida escorça de la realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada