El 1921, a una mina de la regió de Kabwe a Zàmbia es va produir un descobriment que encara per a molts investigadors no té una resposta concloent. En aquella mina es van descobrir les restes del que més tard seria classificat com a Homo Rhodesiensis, una de les diferents especies que van servir d'enllaç entre els antics simis i els humans actuals. Aquest debat sobre la classificació científica del descobriment encara no està del tot tancat, però el que més ens interessa en aquest cas té a veure més amb un tret observable a primera vista, i és què al observar el crani de Kabwe podem veure clarament el forat perfectament arrodonit que causa algun objecte al travessar-lo, causant-li la mort. Fins aquí tot pot semblar més o menys normal, el problema ve quan comprovem que en aquella època els altres homínids no posseïen cap estri capaç de causar un traumatisme similar. De fet, la ferida mortal és molt similar a la que causaria un rifle d'alta potencia d'avui en dia.
Encara no s'ha pogut aclarir la causa d'aquesta perforació, i aquest cas no és l'únic amb aquestes característiques, ja que, uns 45.000 anys després de la mort d'aquest espècimen, datada al voltant de fa 140.000 anys, a Sibèria es va descobrir un crani d'ur (avantpassat del bou i el toro), amb la mateixa ferida al front del seu crani, i tot i que no va ser mortal degut a la densitat òssia de l'animal, sí que es pot verificar que es va produir amb voluntat de matar la bèstia. Això suposa que alguns grups d'homínids posseïa, fa 100.000 anys, una tecnologia molt més avançada del que suposàvem per aquell temps, una idea que la comunitat científica sembla negar-se a acceptar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada