El passat dilluns, deguda
l'evasió gironenca d'en Mariscal Mauro, varen entrevistar el Mestre
Bergman i en Divus Julius Bonasera la directora del Cicle de Cinema Alemany Actual, la Bettina Bremme. Bettina Bremme és
llicenciada en Ciències Polítiques, Història e Història de l'Art,
periodista, escriptora, gestora cultural. Amb àmplia experiència en el
camp del cine, la escriptura i la pedagogia del teatre actualment
treballa al Goethe Institut.
El
cinema alemany actual, està vivint una època d'or, des de fa uns anys.
Tenim una indústria molt potent i amb molta diversitat, diferents
gèneres amb talents emergent i també cinema comercial.
Bergman: Funcioneu també amb ajudes del govern o amb una indústria privada?
Hi
ha programes de suport, com sabeu a Alemanya tenim un sistema federal i
en els diferents estats federals hi ha fonts de suport del cinema i a
vegades una pel·lícula pot aconseguir diversos suports de diferents
parts d'Alemanya. També hi ha a vegades Acadèmies de Cinema molt potents
que financiant òperes primas i la televisió d'Alemanya no té moltes possibilitats però de vegades recolza les òperes primes.
Divus:
Entre les pel·lícules que es projectaran es troben obres consagrades
com Edgar Reitz, a pel·lícules de talents emergents, com Benjamin
Heisenberg i Cristian Schochow. Quines no ens podem perdre?
Depèn del tema. Per una banda inaugurem amb una pel·lícula molt interessant, una comèdia molt àcida que es diu Tiempo de Canníbales,
sobre els excessos del capitalisme salvatge. Tres assessors d'empresa
que estan viatjant per tot el món per deslocalitzar empreses per
augmentar el lucre dels seus clients i de sobte es troben en hotel d'un
país africà i amb molts problemes i petites catàstrofes. Una pel·lícula
molt absurda.
També tenim altres pel·lícules com Entre mundos d'una directora que es diu Feo Aladag que
conta
la història d'un oficial alemany que està destinat a un poble
d'Afganistan i allà es troba amb els talibans i les amenaces dels seus
col·laboradors.
Bergman:
Un dels temes que feu en aquesta edició és la caiguda del mur. La
caiguda del mur i la runificació d'Alemanya va ser per la desobediència
civil del bloc de l'est, manifestacions silencioses. Com enfoqueu en
aquesta edició de cine un tema tant important com és el tema del mur?
Fa
5 anys vam fer una gran programació sobre els 20 anys de la caiguda del
mur i no tornarem a repetir i ara ens enfoquem en 3 produccions: Westen, que
es basa en una novel·la que va ser editada a Tusquets, i narra la
història d'una jove noia que als 70 es trasllada en plena Guerra Freda
amb el seu fill de l'est de Berlin a l'oest de Berlin fingint un
matrimoni amb un ciutadà de l'oest perquè aquesta va ser l'única forma
d'emigrar d'allà legalment.
Hi ha una altra pel·lícula que es diu Sputnik
i narra la construcció d'un coet d'una noia de 10 anys amb el seu oncle
i dos amics a un poble de l'RDA a les darreres setmanes de la caiguda
del mur.
Per anar acabant, hi haurà pel·lícules molt atrevides, com Love Steaks?
Una
barreja de comèdia boja i melodrama. Narra la història d'en Clemens i
la Lara. L'acció transcore a un hotel, on serà on es coneixeran. Junts
deixen passar el temps fins que es refregeixen. Es refregeixen per
encendre's. S'encenen per cremar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada