El dilluns passat a la secció literària De Brises i Boires vàrem tractar el llibre de l'escriptor basc Bernardo Atxaga El fill de l'acordionista.
José Irazu Garmendia, conegut amb el pseudònim Bernardo Atxaga, és un escriptor basc.
La seva obra comprèn el gènere del conte, la novel·la, la poesia i l'assaig i ha estat íntegrament escrita i publicada en euskera. És l'escriptor basc més llegit actualment.
Es llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i en Ciències Econòmiques per la Universitat de Bilbao.
L'any 2006 fou escollit membre de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca.
La novel·la El fill de l'acordionista explica els successos compresos entre 1957 l'època escolar en que David i Joseba es coneixen) i quan mor el seu amic David mor als EUA. El transcurs temporal està marcat per experiències decisives com els primers estudis, les amistats adolescents, els primers sobresalts amorosos, la separació, l'exili. David acaba en un ranxo a Califòrnia, casat amb una nord-americana i obsessionat per la idea que el seu món originari-el poble, els amics, les costums- desapareix vertiginosament. Durant anys ha anat component la seva retirada en pàgines i pàgines que formen un memorial, és a dir, que un cop més l'escriptura apareix per salvaguardar la memòria. Un cop mort David, serà el seu amic Joseba qui ampliï i completi la seva obra tot publicant-la.
El fill de l'acordionista es presenta, doncs, com una variant del clàssic "manuscrit perdut", puix que el compilador intervé també en el text i fon dos perspectives o punts de vista, el que ajuda a explicar les percepcions diferents de la realitat que de vegades coexisteixen a les pàgines. A més a més, l'estructura oberta de memorial permet d'intercalació d'històries.
Un cop més, Atxaga ha tornat a recrear el món de la seva adolescència. Però aquí allò decisiu és el to elegíac del que està impregnat la narració, amb caràcter de crònica incompleta d'un món distant.
Aquesta distància ideològica i sentimental també es manifesta a l'allunyament dels diferents personatges: Teresa a Biarritz, David a Califòrnia, Ubande a Madrid, etc.
Atxaga posseeix bastants dots considerables d'escriptor i és capaç de crear personatges sòlids, creïbles i amb consistència.
La novel·la El fill de l'acordionista explica els successos compresos entre 1957 l'època escolar en que David i Joseba es coneixen) i quan mor el seu amic David mor als EUA. El transcurs temporal està marcat per experiències decisives com els primers estudis, les amistats adolescents, els primers sobresalts amorosos, la separació, l'exili. David acaba en un ranxo a Califòrnia, casat amb una nord-americana i obsessionat per la idea que el seu món originari-el poble, els amics, les costums- desapareix vertiginosament. Durant anys ha anat component la seva retirada en pàgines i pàgines que formen un memorial, és a dir, que un cop més l'escriptura apareix per salvaguardar la memòria. Un cop mort David, serà el seu amic Joseba qui ampliï i completi la seva obra tot publicant-la.
El fill de l'acordionista es presenta, doncs, com una variant del clàssic "manuscrit perdut", puix que el compilador intervé també en el text i fon dos perspectives o punts de vista, el que ajuda a explicar les percepcions diferents de la realitat que de vegades coexisteixen a les pàgines. A més a més, l'estructura oberta de memorial permet d'intercalació d'històries.
Un cop més, Atxaga ha tornat a recrear el món de la seva adolescència. Però aquí allò decisiu és el to elegíac del que està impregnat la narració, amb caràcter de crònica incompleta d'un món distant.
Aquesta distància ideològica i sentimental també es manifesta a l'allunyament dels diferents personatges: Teresa a Biarritz, David a Califòrnia, Ubande a Madrid, etc.
Atxaga posseeix bastants dots considerables d'escriptor i és capaç de crear personatges sòlids, creïbles i amb consistència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada