Aquesta setmana, des del nostre espai literari "De Brises i Boires" recomanem una de les millors novel·les de tota la literatura i de culte per milions de joves hipsters.
Una novel·la inspirada en un poema de Robert Burns, que guarda certa relació amb l'obra i el seu autor: Jerome David Salinger "El vigilant en el camp de sègol".
Jerome David Salinger, nascut a Nova York l'1 de Gener de 1919 i mort el 27 del mateix mes del 2010, de pare jueu i mare catòlica, estudià a la Valley Forge Military Academy, on participà en el desembarcament de Normandia o conegut Dia-D l'any 1944. L'any següent, llicenciat, comença a publicar els seus novençans contes a la revista The New Yorker, on van rebre gran repercussió. Un d'aquests, titulat A perfect day for bananafish, en català Un dia perfecte per al peix banana (1948) és el retrat d'un personatge que s'acabarà suïcidant, inspirat en la mort del seu company d'armes Seymour Glass que inspiraria en un cicle narratiu de 4 obres: El vigilant en el cmp de sègol (1945), Nine stories o Nou contes (1953), Raise high the roof beam, carpenters o Pugeu la biga mestra, fusters (1955 amb traducció de Manuel de Pedrolo), Franny and Zoey (1961) i Seymour: una introducció (1963). Tot i la brevetat de la seva obra, és una de les més cabdals de la literatura nord-americana, implacable anàlisi de les neurosis que assolen l'home inadaptat socialment.
Hi ha llibres que pel seu caràcter revolucionari o per intrínseques casualitats de la vida són considerats grans clàssics de la literatura, des de l'instant de publicar-se. El seu caràcter revolucionari habita en el gran impacte que es va produir a l'Amèrica rància i conservadora dels anys 50 d'aquest petit gran atles de la psicologia adolescent. A part de ser una lectura obligada i de culte, ha estat estudiada a la majoria dels instituts d'EUA des de fa molt de temps.
Centrant-nos en la sinopsi, el llibre explica les peripècies de Holden Caulfield en una Nova York que es recupera de la guerra, on aquestes van influir en successives generacions de tot el món. Molt lluny de l'ensucrada visió de l'adolescència fins llavors, Holden ens destapa la realitat d'un noi amb fracàs escolar i rígides normes d'una família tradicional. Holden és l'exemple d'adolescent no incomprès, sinó que no comprèn. De 17 anys i pertinent a una família adinerada, és expulsat per novè cop de l'escola i repudiat per un sistema educatiu inflexible i insatisfactori. Encara que pel seu aspecte físic aparenti molta més edat de la que en té, s'evidencia una palpable immaduresa. Abans de que els seus pares se n'assabentin d'aquest fet i l'enviïn a una acadèmia militar, ell s'escapa de l'escola i empren un viatge a Nova York.
A l'obra hi trobem qualitats com la hipocresia, el narcisisme o la falsedat, un concepte bastant repetit, però la falsedat de la que parla ell té molt poc a veure de la que nosaltres entenem per aquest mot, es tracta d'un comportament regit per normes o convencions socials, un concepte que els antics filòsofs grecs sofistes ja es varen plantejar al segle V a.C, on explicaven que el comportament dels éssers humans estava regit per aquestes normes o convencions socials, aquesta mena de "pacte" de la polis grega.
En el seu camí, Holden es creuarà amb molts personatges, alguns nous i altres relacionats amb el seu passat, que aportaran diferents punts de visió al món adult. Pel que fa a l'estil, cal destacar al llenguatge desenfadat i provocador d'aquest, i un vocabulari bastant limitat amb expressions com "tio", "per l'amor de Déu" "fals" i "i això". També algunes expressions vulgars, on s'amaga una personalitat arrasadora. Crític, contradictori, mentider, apassionat, impulsiu, solitari i melancòlic, Holden Caulfield mostra un manifest despreci cap al sistema i les rígides regles.
Un llibre amb gran quantitat de símbols relacionats amb el pas del temps, al particular estil de Salinger, una novel·la deliciosa, d'aprenentatge, i una historia per reflexionar llargues hores i una desmesurada llegenda de la que precedeix. Honors a l'obra salingeriana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada