El darrer dilluns a Ville à Dômat vàrem tenir de convidades al nostre espai d'entrevistes Les Entrevistes del Mariscal Mauro la Isabel Vallès i l'Helena Torres del projecte Cases Singulars.
Cases Singulars neix amb la voluntat d’agrupar cases, palaus i espais singulars de Catalunya amb un contingut patrimonial de singular importància històrica i artística, amb la finalitat d’explicar la història del nostre país a través de les residències i cases de les persones que hi van viure i que són els prohoms de la nostre cultura. L’objectiu és revaloritzar un patrimoni, format per immobles, béns mobles i vivències, transcendental per la història del nostre país i que es troba majoritàriament en mans privades.
És fascinant saber que pots entrar a monuments pràcticament, no pràcticament desconeguts però sí desconeguts amb profunditat, i que podem entrar-hi, que els podem veure i que ens podeu explicar les històries de l'hotel Espanya o de la Casa Amatller o d'aquí al costat del nostre barri, el barri del Raval que també en tenim alguns edificis. Expliqueu-nos el projecte de Cases Singulars i com sorgeix la idea.
El projecte és molt recent. vàrem començar fa 4 anys i una mica el nostre eslògan sempre diem que és "Coneix la història del nostre país a través de les cases dels seus protagonistes". En aquests moments nosaltres el que ens dediquem és, a posar a l'abast de la ciutadania tota una sèrie de conjunts patrimonials, cases, espais singulars i palaus majoritàriament en mans privades. Què vol dir? Que aquí a Barcelona tenim cases singulars que encara hi viuen, hi viu gent. En concret hi ha un palau del segle XVIII, molt a prop de l'Ajuntament de Barcelona, que la propietària hi viu encara. També s'ha de dir que aquests espais és molt dificultós mantenir-los. Nosaltres el que fem és sobretot explicar la història dels propietaris, és a dir, les persones que hi van viure, molts tenen col·leccions d'art i sobretot també tenim cases del període del Modernisme que l'han fet els grans arquitectes.
Anem a fer una mica de repàs... Pels nostres oients han de saber que és molt fàcil poder veure i contactar els serveis de Cases Singulars simplement entrant a la seva web que és www.casessingulars.com més senzill impossible. I només entrar a la pàgina web ens trobem amb la Casa Maragall, la Casa Rocamora, la Casa de la Seda, l'Hotel Espanya, el Palau Guell, el Palau Moxó, aquí al costat, el Taller d'Oleguer Junyent, la Torre Bellesguard, l'Acadèmia de Belles Arts, l'Acadèmia de Ciències i Arts, això a Barcelona i a fora de Barcelona més. Expliqueu-nos algunes d'aquestes visites...
Per nosaltres és molt important l'equip. Nosaltres tots som arquitectes, historiadors, gent que treballem amb la preservació i conservació del patrimoni i aleshores volem donar un valor molt important al que és la conservació d'aquest patrimoni i també el que volem és posar-lo a l'abast per a que tot el món el pugui visitar. El fet de que els propietaris excedeixin a Cases Singulars pugui obrir les cases de manera puntual, aleshores això ho facilita.
Com funcioneu? Teniu uns pactes amb els propietaris?
Nosaltres som una empresa privada que el que fem és uns convenis amb els propietaris de les cases amb els quals acordem una sèrie de condicions i el que fem és un programa, un calendari per visitar aquestes cases, és a dir, cada mes, durant dos o tres dies es poden visitar les cases de forma individual perquè la gent a nivell individual es pugui apuntar a través de la web.
Expliqueu-nos detalls de les cases.
Aquestes cases, a part d'ensenyar-les al públic, normalment a més a més, és sorprenent perquè tenim molt públic d'aquí, local, perquè hi ha cases molt importants a Barcelona que hi van els turistes,
Saben més els turistes que nosaltres?
Sí, saben molt més. O és més, hem anat a veure certes coses perquè ens han vingut estrangers i ens han dit "Acompanyem-los a veure la Sagrada Família", llavors coneixen la Sagrada Família. I el públic local està ansiós per saber què poden veure més. A més a més en aquestes cases també els hi donem activitat, és a dir,ara per exemple fem les Nits de Nadal, llavors fem un petit concert amb unes copes de cava. Els hi donem petits seminaris o fem conferències o fem diferents coses a diferents cases que encara que les hagis vist una vegada, pots tornar-hi a anar i veus altres coses d'aquestes cases. És donar-li sobretot molta vida, conèixer com és la casa, qui vivia, com hi vivia i després donar-li contingut.
I es podrien organitzar sopars en aquestes cases?
Ara ho fem. Ara ho comencem. Molta gent ens ho demana, moltíssima, estrangers sobretot a més molta gent per exemple "la típica empresa tampoc massa gran" que per Nadal el Consell el volen portar en un lloc especial. Sí que és veritat que tenim cases que estan molt bé, tenim un palau preciós, que et dona la sensació d'aquelles cases dels avis, però tot més cuidat, amb uns quadres, perquè era parent del pintor Ramon Cases, molt maco, que hi ha molta gent que ens el demana per fer sopars de Nadal i reunions familiars, però, és clar, què ens passa, sobretot perquè hi ha una multitud de gent que ens demana, però hem de pensar sempre que són cases que s'ha d'anar molt amb compte, no es pot fer qualsevol cosa, que té un límit de gent... No podem fer un grup de 200 o 250 persones... Molt selectiva, molt personalitzada.
Està clar que aquí a la vostra web surten moltes d'aquestes grans cases i palaus que tenim a Barcelona, però certament, jo també trobo a faltar algun. Això és perquè no es permet, perquè no volen, perquè encara esteu en procés? Per exemple, no hi hi és La Pedrera, no hi és la Casa Batlló...
Fixa't, són equipaments oberts al públic. És a dir, nosaltres habitualment, són cases privades que hi viuen o són entitats o seus que no estan obertes al públic, aleshores la Pedrera funciona molt bé per ella mateixa, la Casa Batlló també, el que passa és que a La Mançana de la Discòrdia, al costat de la Casa Batlló, que ja funciona sola, tenim Casa Amatller i Casa Lleó Morera que sí que gestionem nosaltres i que són equipaments que obrirem tots els dies de la setmana i és un nou model de gestió que fem. Un model diferent, de visites i de tot. No és un model massificat, són visites de màxim 15 persones, perquè realment el visitant es senti enmig d'aquelles cases en l'ambient que es vivia a l'època. Per exemple la Casa Amatller, una casa que té tot el mobiliari autèntic de quan vivia la família Amatller, però tot.
Algun secret, alguna curiositat d'alguna casa, ja sé que de totes no podem, perquè se'ns acaba el temps, però...
A veure, Palau Moxó, segle XVIII, a la Plaça Sant Josep Pastor. Feiem només la visita de la planta nou, on hi havia el Saló, el Saló de Ball, amb el piano i tot, i un dia li vam dir a la propietària. "Està molt bé el Palau, que ensenyem la part més noble però posar en funcionament el palau hauria d'haver-hi, tot un grup de gent, servei domèstic que ho posava en funcionament. Li vàrem preguntar si ens deixava veure les golfes, vàrem pujar a dalt i apassionant. A les golfes trobes l'ala del majordom, l'ala de les minyones, tot amb cel·les on hi han les habitacions, les seves cambres... És clar, és bonic també explicar la casa no només des del punt de vista noble sinó també des d'aquest punt. Des del punt de vista de la conservació, es va aturar als anys 50, estava tancat i vam insistir si us plau en que obrissin les golfes perquè els hi agradaria molt veure-ho. Llavors vam obrir armaris, van sortir els davantals, va sortir tot i és com una mica un lloc d'antiquaris, però bé és molt graciós veure-ho. I després el que serà la gran joia és la Casa Amatller, quan la obrin ara el primer trimestre...
Moltíssimes gràcies Isabel Vallès i Helena Torres per haver-nos acompanyat al programa i fins un altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada