Francisca Valenzuela aposta pels ritmes ballables

Francisca Valenzuela ha apostat en el seu tercer treball, 'Tajo abierto' (2014) per ritmes ballables on s'acosta a les sonoritats electropop de la seva compatriota Javiera Mena. Tot i això, la xilena nascuda a San Francisco i que als 13 anys ja publicava llibres de poesia, combina la seva vessant més enèrgica amb balades i mig temps. Aquesta nit a la sala Barts.

Lee Ranaldo, la guitarra de Sonic Youth

Des de que Sonic Youth van aturar la seva activitat l'any 2011, Lee Ranaldo ja ha publicat tres discos amb The Dust, que cal sumar a la seva extensa carrera en solitari, iniciada l'any 1987. Músic, però també escriptor i artista visual, Ranaldo ocupa el lloc 33 en la llista dels més grans guitarristes de tots els temps de la revista Rolling Stone, un honor més que merescut, com torna a demostrar amb el seu últim disc, 'Acoustic dust' (2014), un treball gravat a Barcelona amb Raül Fernandez Refree als controls de so i editat pel Segell del Primavera. Una excel·lent manera de tancar el cercle de la connexió barcelonina -i acústica- de l'eminent guitarrista de Sonic Youth. Avui a la sala Barts dins del Guitar festival.

Evan Dando i la nostàlgia de The Lemmonheads

Evan Dando, líder de la banda de Boston The Lemonheads, que van tenir el seu moment de glòria a principis dels noranta amb Dando convertit en sex symbol de l'indie i els seus temes sonant a totes les ràdios d'Estats Units i el món visita el Barts Club en solitari per interpretar temes en solitari i reinterpretar els seus grans èxits amb The Lemonheads. Avui a la sala Barts.

L'efecte glacial de James Vincent McMorrow

L'irlandès James Vincent McMorrow torna a Barcelona ni un any després de la seva última vista després de col·locar a la impredictible llista de vendes espanyola un dels temes del seu segon i últim llarga durada, 'Post tropical' (2014), que apareix a l'anunci de la loteria de Nadal. Un disc en el que ha donat un gir més electrònic al seu pop-folk pausat que amb el seu àlbum de debut, 'Early in the morning' (2011), el va portar al principi a ser etiquetat com el candidat més ben col·locat per al títol de Bon Iver (o Justin Vernon) europeu. Amb el temps ha demostrat que té molta personalitat i talent propi. Aquesta nit a la sala Barts dins del XV Guitar Festival.

El porvenir de Marlango

Quatre anys després del seu debut al festival, Marlango tornen per demostrar-nos que les seves melodies són tan dolces, suaus i nocturnes com sempre i que la lluminositat del seu repertori és gairebé imprescindible. A més a més, la banda liderada per Leonor Watling i Alejandro Pelayo torna a Barcelona amb un sisè disc d'estudi encara ben calent, El porvenir, gravat aquesta primavera a Los Angeles sota les ordres del productor Sebastián Krys, amb col·laboracions de La Santa Cecilia, Bunbury i Fito Páez. Un disc en què aquest duo que li deu el nom al personatge femení d'una cançó del seu admirat Tom Waits (I wish I was in New Orleans) renova el seu poder natural per emocionar amb les seves històries plenes de lirisme i es llicencia en la universitat del bon gust. Avui a la sala Barts dins del 46 Voll-Damm Festival.

Pardals: Noko Woi

Difícil de situar en un gènere ja existent, la música de Noko Woi sona com un arbre amb arrels fetes de ritmes de percussió i baix, un tronc de teclats i sintetitzadors amb branques de guitarres i cordes, cobertes per una suau capa de veus. Els "pardals" d'aquesta setmana són els Noko Woi que aquest dijous presenten a la sala Barts el seu disc homònim de debut. 

Aquest àlbum és la més recent proposta del productor electro-acústic i músic Leo Aldrey, qui després d'assistir a l'anomenada Red Bull Music Academy a Nova York el passat any 2013, torna a Barcelona amb ganes d'iniciar un nou projecte musical, un que inclogués al seu còmplice de creació de melodies Salvador Sobral i al grup d'interessants artistes que juntament amb Aldrey, treballaven ja des de fa un temps en la construcció d'un laboratori audiovisual a la ciutat comtal: el cineasta i guitarrista Adolfo Bé, l'il·lustrador i també guitarrista Juan Daniel González i el creador de sistemes interactius Jon Corcuera amb un instrument de la seva pròpia invenció. A ells es van sumar després Frederic Font en el baix i la bateria Glòria Maurel per acabar de donar vida al projecte. 

El debut del projecte es va donar en el festival més internacional de la ciutat SÓNAR 2014, on acompanyats d'uns treballs visuals produïts especialment per a cada track, van interpretar els temes que donarien forma després al seu primer àlbum acte-titulat "Noko woi" gravat i mesclat a Barcelona, ​​i masteritzat als estudis de Red Bull Music Academy a Londres. Noko woi, significa "escoltar voltant" en Warao, una llengua nativa veneçolana, i d'això tracta aquest àlbum, una trobada entre diferents fonts d'inspiració. El llançament oficial del disc, es durà a terme a la Sala Barts de la ciutat de Barcelona, ​​el proper 20 de Novembre a partir de les 23:00.

Eduard Iniesta escampa la boira

El músic Eduard Iniesta, mestre dels instruments de doble corda mediterrània, defensa el seu nou treball, 'Escampa la boira' (2013), un disc on els nou temes d’Eduard Iniesta són com una pintura de David Friedrich, en què la contraposició de llum i foscor encaixen a la perfecció. Rere cadascuna de les cançons, enregistrades al seu propi estudi, s’hi amaga aquesta doble imatge. Algunes són aparentment obscures però amb punts de llum; altres semblen lluminoses, però amaguen la foscor. Curtcircuit el presenta aquesta nit a la sala Barts.

Els germans Angus & Julia Stone

Els germans Angus & Julia Stone van irrompre des de la seva Austràlia natal en l’escena folk-pop amb la força d’un vendaval. Això és degut a la seva eficàcia melòdica, comparable a la dels millors orfebres, diguin-se José González, Kings of Convenience, The Magic Numbers o Travis. El seu cantant, Frank Haley, es va convertir en mentor després d’escoltar el primer ep, “Chocolates and Cigarettes”. Fascinat per l’emotiva lluminositat de la seva música coprodueix el seu debut “A Book Like This”.

Les boniques i fràgils cançons que composen i canten són com si Paul Simon anés de la mà amb Jack Johnson o fins i tot com si fos possible la reencarnació dels America d’“A Horse With No Name”. Una virtuosa combinació que uneix l’indie-pop amb el so Costa Oest dels anys setanta, a Belle and Sebastian amb Jackson Browne i Joni Mitchell. Per això que l’enregistrament a Malibú del seu tercer àlbum d’estudi, de la mà del llegendari productor Rick Rubin, responsable de discos memorables per a Johnny Cash, Red Hot Chili Peppers, Jay Z o Beastie Boys, sigui una immillorable notícia que fa encara més desitjable la seva presència al 16 Banc Sabadell Festival Mil·lenni, poc després d’editar les seves noves cançons. Aquesta nit a partir de les 21h a la sala Barts.

La sinuosa i elegant Macy Gray

Macy Gray és com un creuament entre Erykah Badu i Lenny Kravitz, amb un fort pòsit del temperament heretat de Billie Holiday. Això significa que el seu soul i R&B pot ser sinuós i elegant i també tan feroç com el rock, sense perdre mai de vista aquella emoció pròpia de les grans dives afroamericanes d’abans. És una cosa que aquesta cantant d’Ohio ha demostrat amb escreix al llarg d’una carrera que ja compta amb vuit àlbums d’estudi. Coronada per l’èxit des del primer d’ells, un “On How Life Is” (1999) que li va valer un Grammy gràcies a “I Try”, la seva cançó més cèlebre. És, a més a més, una sol·licitada actriu que ha participat en nombroses pel·lícules de Hollywood.

La seva veu aspra i a la vegada sensual és el signe més distintiu d’una proposta que mai ha caigut en la redundància ni en l’acomodament. La seva obertura de ment l’ha portada a gravar un disc de versions, “Covered” (2012), en el qual s’atreveix amb Eurythmics, Radiohead, Arcade Fire i fins i tot, Metallica. I la seva penúltima entrega “Talking Book”, és, ni més ni menys que una lectura integral del clàssic d’Stevie Wonder. Ve al Festival Mil·lenni a presentar el seu flamant “The Way”, un sofisticat tractat de soul de 24 quirats. Aquesta nit a les 21h a la sala Barts.

El comiat de The Pepper Pots

Després de gairebé 11 anys voltant el món i d'haver col·laborat amb els millors artistes de la música jamaicana i soul com Binky Griptite, Eli 'Paperboy 'Reed, Maxine Brown... The Pepper Pots se separen.

El combo soul old school de Girona es dissol després de girar per mitja Europa presentant el seu últim disc, We must fight (2014). La cita a casa nostra serà el seu últim concert a Barcelona, on els acompanyaran la banda early soul i R&B de Barcelona The Excitements. Avui a la sala Barts a partir de les 20.00h.

Ólafur Arnalds, el dibuixant d'atmosferes úniques

Nascut a pocs quilòmetres de Reykjavík, Ólafur Arnalds, compositor, intèrpret i productor que no té ni trenta anys s’ha convertit ja en un dels noms imprescindibles de la música més nova. No només entre els aficionats de la generació indie, sinó també en el món del cinema i la televisió. El 2011 va signar la banda sonora d’Another Happy Day, de Sam Levinson, i el 2013 va lliurar el tema So Close per a la sèrie anglesa Broadchurch, interpretat pel també islandès Arnór Dan Arnarson. El passat 2013 va seduir el públic del Sónar amb un estil que dibuixa atmosferes sonores úniques i personals partint de múltiples influències que van de l’electrònica al minimalisme. Ara torna a la ciutat i ha triat un format ampliat amb un piano de cua, un violí, un violoncel, veus i un multiinstrumentista, per interpretar els temes del seu últim treball, For Now I Am Winter. El seu so, nou i clàssic alhora, l’ha consagrat com un dels talents islandesos més nous.Avui aterra a la sala Barts dins de la programació del festival Grec gràcies a la plataforma Cooncert.

Josh Rouse: Off the record

Un cantautor nord-americà que porta un premi Goya a la butxaca obre un cicle de concerts que trenca amb els repertoris convencionals. L’escoltareu retre homenatge al disc de debut de la banda de rock alternatiu Violent Femmes.Va néixer a Nebraska però, com a fill de militar, va viure per tots els EUA, d’aquí el tarannà viatger d’un músic de folk i pop que ha begut del country rock i els sons californians i que, des del 2005, viu a Espanya, on ha compost discos com Subtítulo o El turista i fins i tot la banda sonora del film La gran familia española de Daniel Sánchez Arévalo, una de les cançons del qual li ha valgut enguany un dels premis més destacats de la cinematografia peninsular.  

Josh Rouse, que també tocarà temes propis, dedicarà la primera part del concert a retre homenatge a un mite de la música alternativa nord-americana: els Violent Femmes i el seu àlbum de debut (Violent Femmes, 1983), que l’artista va descobrir en la primera adolescència i el va impactar, com a tota una generació. Interpretarà aquesta delicatessen sonora acompanyat de la seva banda, The Long Vacations, en un concert per als que vulguin reviure un dels millors moments del rock dels anys vuitanta. El concert serà avui a la sala Barts dins del programa del Teatre Grec.

Si voleu festa bona visiteu l'imperi del gat

Dinamita pura. Fa 12 anys que són la banda ideal per qui vulgui organitzar la millor festa del planeta. A Austràlia, d´on són originaris, i on s´han erigit en portaveus de tota mena de causes justes, van camí de convertir-se en llegendes nacionals. Es diuen The Cat Empire, i el seu contagiós combinat de jazz, ska, punk, rock, gypsy i latin figura entre els més explosius que es poden veure avui dalt d´un escenari. Tornen a Barcelona dins de la més extensa gira mundial que han fet fins ara. 

A veure qui és el valent que aconsegueix veure´ls sense moure un múscul, perquè amb The Cat Empire no s´hi juga: el seu directe és, ras i curt, inoblidable. Si els coneixes, ja ho saps. Si els descobreixes ara, prepara´t, perquè la teva vida serà segurament molt més divertida, Aquesta nit a la sala Barts a partir de les 21.30h i una hora abans els Bongo Botrako.

Jamie Cullum, pura imaginació

Protagonista, ara fa tres i set anys, de dos dels concerts més celebrats de la història recent del festival, Jamie Cullum torna a Barcelona amb un disc que podria ser perfectament considerat el millor de la seva carrera. Es tracta de Momentum, en el qual grava per primera vegada amb la seva banda de directe, escriu la major part de les cançons i torna a demostrar que la seva continua sent una de les ments que millor ha assimilat el significat de llibertat en el món del jazz. Iuxtaposant, amb una naturalitat de geni, l'amor per Cole Porter amb l'amor per Rihanna, la passió per Aphex Twin amb la passió per Thelonious Monk, Cullum es reafirma –una vegada més– com un dels talents més lluminosos de la música del segle XXI. L'huracà Cullum, ara, per primer cop al BARTS, en un concert que acollirà una platea disposada a ballar, ballar i ballar, saltar, saltar i saltar. Viure, en resum. Aquesta nit al Poble Espanyol dins del 25è Guitar Festival BCN.

Un Paradis anomenat Vanessa

Molts, molts anys han passat d'ençà una lolita francesa de nom Vanessa Paradís va irrompre en el panorama musical amb aquella bella cançó, Joe Le Taxi i que uns anys després acabaria sent la dona de Johnny Depp. Avui Vanessa Paradis torna als escenaris amb un nou espectacle per oferir-nos en safata Love songs bella declaració d'amor. En anglès, francès, italià, amb ritmes de bossa, rock, soul, jazz ... 20 cançons noves, polides pels arranjaments subtils i suaus de Benjamin Biolay, brillant i polifacètic com les pedres d'un collaret. Aquest vespre a la sala Barts.

Wye Oak serà el regal del 1r aniversari de Cooncert

La plataforma Cooncert vol celebrar el seu primer aniversari d'existència organitzant un concert al Music Hall el 7 de setembre amb Wye Oak i Dead Parties. Wye Oak estan de gira internacional presentant el seu nou disc “Shriek”. Un disc que suposa un punt d'inflexió en la carrera del duo de Baltimore format per Andy Stack i Jenn Wasner. Aprofitant l'avinentesa que la banda estarà tocant a Madrid i al Kutxa Kultur Festibala de San Sebastía durant els inicis del mes de setembre, els de Cooncert s'han decidit per oferir la possibilitat de portar-los a Barcelona sempre i quan es venguin 150 entrades a 16€ abans d'un mes. Recordar que molt abans, el 21 de juliol, Cooncert organitza el concert de l'islandès Ólafur Arnalds a la sala Barts.

Nacho Vegas es "resitua"

Resituación, previst per a l’abril d’aquest any, és el títol de l’esperat nou treball de Nacho del 2011, quan va treure els dos àlbums La zona sucia i Cómo hacer crack. Durant aquest temps, però, l’asturià no ha parat quiet i, entre altres coses, va presentar a la passada edició del Guitar Festival BCN l’espectacle La vida es dulce, un homenatge musical al cinema de Mike Leigh. Nacho Vegas, un dels cantautors en llengua castellana més importants dels últims deu anys, ha comptat en aquest disc amb els seus músics habituals, però també ha enriquit el seu so gràcies a col·laboracions estelars, com la de Javier Mas, que acompanya habitualment Leonard Cohen. Aquesta nit serà a la sala BARTS.

Joan Dausà, el pop català més íntim

L’actor i cantautor Joan Dausà ha protagonitzat un dels èxits més rodons dels últims dos anys. Després de triomfar amb Jo mai mai (2012), un disc que el va dur a fer una gira de més de 80 concerts -amb un Palau de la Música a vessar- i a incloure les seves peces a la pel·lícula Barcelona nit d’estiu, de Dani de la Orden, Dausà presentarà en directe les noves cançons del flamant On seràs demà? (2014). La música de Dausà, molt propera i terriblement còmplice amb el públic, de ben segur que seguirà guanyant adeptes. Aquesta nit serà a la sala Barts dins del 25è Guitar Festival BCN.

We can Soul you

Nit de música negra a la sala Barts avui amb un cartell espectacular. Per una banda, la gran esperança blanca del revival soul actual, l’incombustible bostonià Eli ‘Paperboy’ Reed, que darrerament s’ha prodigat al nostre país amb concerts i amb l’excitant col·laboració amb els gironins The Pepper Pots.

Per atra banda, Swamp Dogg, figura de culte de l’era daurada del southern soul, que acaba de publicar l’explosiu disc Doing a party tonite (2014) i que compartirà sobre l’escenari alguns temes amb la seva mare, la cantant d’R&B Vera Lee. Finalment, la cantant madrilenya Aurora García, jove promesa que aquest any publicarà disc sota el nom d’Aurora & the Betrayers, posarà la cirereta a una vetllada per ballar i emocionar-se.

Amos Lee, el professor cantant

Amos Lee, l’ex professor de Filadelfia que fa deu anys va signar pel prestigiós segell Blue Note i es va convertir en un cantautor aclamat pel públic i per la crítica, torna a la carretera per presentar el seu cinquè treball, Mountains of sorrow, rivers of song. El disc, gravat a Nashville i per primer cop amb la seva banda d’acompanyament, representa un pas més en la seva carrera ascendent, que ja l’ha dut a anar de gira amb músics tan llegendaris com Bob Dylan i Paul Simon, i a col·laborar amb artistes de la talla de Norah Jones i Lucinda Williams. Les noves cançons respiren el caliu que li ha proporcionat la comunitat musical de Nashville i, en la peça que dóna nom al disc, Lee recorda el gran Levon Helm. Aquesta nit, el podeu trobar a la sala Barts.