Després d’assistir a una petita representació de diferents homes ballant una dansa folklòrica a Istambul, Rizzo es va sentir profundament emocionat. Ell es pregunta: “ha estat la seva dansa o el buit que han deixat en desaparèixer el que m’ha trasbalsat? Aquesta sensació m’acompanya des d’aleshores”.
A D’après une histoire vraie el coreògraf rememora l’emoció viscuda i la trasllada a l’escena amb vuit ballarins i dues bateries, imaginant un ball que sorgeix de les seves arrels folklòriques (concretament masculines i mediterrànies) per cercar una dansa col·lectiva sense signes d’identitat, sense la pertinença a un territori o a cap grup determinat. La música de les dues bateries es desenvolupa entre ritmes tribals i sonoritats de rock psicodèlic.
Christian Rizzo funda lʼassociation fragile l’any 1996 i presenta performances, objectes que dansen i obres coreogràfiques que alterna amb altres projectes o encàrrecs dels àmbits de la moda i les arts plàstiques. Des d’aleshores ha realitzat més de trenta produccions. Rizzo també imparteix classes regularment en escoles dʼart de França i d’altres països, així com en institucions dedicades a la dansa contemporània.
L’any 2013 crea D’après une histoire vraie per al Festival dʼAvinyó, on obté un gran èxit, i De quoi tenir jusqu’à l’ombre, una obra de la companyia LʼOiseau-Mouche (Roubaix). Al novembre del 2013 dirigeix Aïloviou, je l’écris comme je le prononce, de Didier Galas, per a la companyia Ensemble Lidonnes (creació per al festival Mettre en Scène 2013 de Rennes). Christian Rizzo ha estat guardonat amb el premi de coreografia de la SACD (Societat d’Autors i Compositors Dramàtics de França) 2013. L’any 2014 el coreògraf i Caty Olive creen especialment per al Ballet Nacional de Marsella la instal·lació vivent Ou pas. Del 31 d'octubre fins el 2 de novembre al Mercat de les Flors.
