Les Entrevistes del Mariscal Mauro : Discogràfica Bankrobber

El dilluns passat vam tenir el plaer d'entrevistar els responsables de la discogràfica de música indie Bankrobber: Marçal Lladó i Ramon Ponsatí.

Bankrobber és un segell musical independent nascut entre Barcelona i la Bisbal d’Empordà. Actualment és la casa de Guillamino, Sanjosex, Mazoni, Le Petit Ramon, El Petit de Cal Eril, Esperit! Els Surfing Sirles, Sanjays, Macho, Macrobukkake i Isaac Ulam. Va néixer l'any 2002 sota el signe d'una estrella roja.

És ser agosarat crear un segell discogràfic avui en dia?

Si. bé, una mica, és una aventura, com qualsevol aventura, i són coses que si t'agraden i les fas amb passió doncs el ser agosarat ja no ho notes tant.

Perquè heu de lluitar contra molts forts, no? Internet... Quan jo volia escoltar una cançó no hi havia més remei que escoltar-la per la ràdio o comprar un disc. Ara el tema d'Internet, descàrrregues...

Jo ho vull veure més com una eina que no pas com un problema. Al final, tots els que ens agrada la música i la disfrutem, si el que t'agrada és descobrir música i Internet t'ajuda doncs molt millor. A mi no em fa por com a mínim, jo crec que l'interessant circuli, que la gent la pugui escoltar i en aquest sentit crec que podem estar contents de viure l'era d'Internet.

El que passa és que en aquest programa hem notat una tendència a que hi ha molts grups que només treuen un tema i després ja es llencen a el "ruedo". No és com abans que primer treies un CD, després començaves a actuar. Sinó que va per caçons. Llences la cançó, la cançó té èxit i quan ja hi han molts temes publicats aleshores ho recullen amb un CD. Això m'imagino que implica uns reptes per una discogràfica?

Sí, en aquest sentit crec que t'has de reinventar. El segell tradicional ja no té el sentit que tenia abans, que treballaven amb una matèria prima oculta. Sinó que ara, molt sovint, no et deus acordar d'un grup, ja porta temps a la llum pública, ja porta temps, ja hi ha un boca-orella. Ha canviat la cosa. El que passa és que crec que també l'interessant és no interessar-se per la velocitat de les coses i deixar-te el teu temps per digerir tota la música que tens al voltant i escollir o posar-te d'acord amb els músics amb els que pots treballar junts. És una mica estressant...

He llegit que al vostre bloc posàveu "vam nèixer entre Barcelona i la Bisbal d’Empordà". Quins són els orígens? Com va sorgir la idea de crear-ho?

Bé, la història és que al segell som 4 socis, tres són de la Bisbal d'Empordà i llavors n'hi ha un de Barcelona. En principi va nèixer a la Bisbal d'un grup de música, ells tenien moltes ganes de treure el seu disc, no trobaven discogràfica per treure'l, en principi, i al final ens vam llançar a la piscina i tots 4 vam decidir treure aquest disc i a partir d'aquí va començar la història.

I tanta història.. Pel que estic aquí llegint teniu en nòmina noms potents: Sanjosex, Guillamino, Mazoni, El Petit de Cal Eril, Esperit!, Sanjays, que fa poc vam punxar el nou single... I uns quants més. Com ha anat això, mica en mica, perquè anar fixant a tanta gent bona...

De fet és clar quan vam començar era com una colla d'amics que comença una història per divertimento i mai ens haguéssim imaginat a on hem arribat fins ara. Les coses, és clar, van mica en mica, tens la teva pròpia feina, dediques a la teva discogràfica el teu temps lliure, i llavors arriba un moment que la cosa es va fent més gran i que has de deixar la teva feina i dedicar-te al 100%. Llavors és clar, les coses han anat així, ja portem 13 anys...

13 i van bé les coses?

Home, no ens podem queixar, anem fent, estem aguantant el vaixell en principi.

I hi ha un nom que aviat tindreu en nòmina? Un nom nou, si es pot dir...

Si, es pot dir el nom del disc que surt demà, que és un grup amb el que vam començar a treballar aquesta tardor i que amb un dels membres ja hi haviem treballat temps enrere i havia format part de El Petit de Cal Eril i ja dic el nom perquè no hi ha més misteris, són els Pacosan, que van fer un EP aquesta tardor, que es deia Space Confess i ara després d'uns quants EPs doncs ja pubiquen el primer disc i ens fa molta il·lusió i hi estem involucrats.

Al vostre bloc posa "som molt més que una discogràfica". Com és això? Anem a veure, primer posa que teniu una editorial musical.

Pe resumir, diríem que som un segell discogràfic, no una discogràfica. Que vol dir això? Que no ens limitem a publicar discos, sinó que la nostra feina amb els artistes doncs és feina de 360 graus de manera que també dediques a buscar-los concerts, a moure les cançons i treballar amb els drets d'autor, et dediques a fer que les seves músiques circuliun per tots els nivells. Això supera els límits del que és el segell tradicional, però alhora fa que com que tens una activitat més àmplia et puguis dedicar a menys grups i nosaltres sempre hem dedicat a treballar amb un nombre tancat de grups i més de 10 actius perquè és la bona manera de fer-ho.

A més a més, també teniu una oficina de management, vosaltres aconsegui concerts per als vostres grups? No se us s'ha passat que se us ha ofert una banda i us ha preguntat a veure si els hi podíeu aconseguir concerts?

Hi ha hagut casos, hi ha moments que per posar un exemple, els Gramophone Allstars que vam acabar traient el disc i portàvem com 5 anys treballant però ells treient els discs amb un segell de Madrid que es diu Liquidator especialitzat en música jamaicana. En aquest cas concret, per les raons que sigui Liquidator va decidir deixar de treballar amb ells però nosaltres ja portàvem una dinàmica de col·laboració que doncs ara mateix el pas natural és treure el disc.

Com funcioneu? Funcioneu com les discogràfiques tradicionals que és que sentiu una maqueta i llavors invertiu en la gravació, producció i masterització o aquesta manera més flexible que és que hi han grups a casa seva que et fan un tema i t'ho porten i pràcticament ho has d'emmaquetar i poca cosa més?

Hem nascut en una època en que precisament per sort la tecnologia domèstica ha permès abaratir molts costos i de fet molts dels artistes amb els que treballem incialment han començat treballant ells a casa seva de manera autònoma i per sort eficient. Si analitzes per exemple els primers discs de Guillamino són discs completament fets amb tecnologia domèstica. Si això ho haguéssim hagut de gravar en estudis doncs no hauríem ni pogut començar

A més a més també he llegit que organitzeu cicles i festivals... O hi esteu involucrats d'alguna manera...

Doncs sí, de fet amb uns veïns vostres, amb la gent del taller de músics que estan aquí al costat. Portem ara ja tres anys amb un projecte que es diu Connexions, un festival que es fa a les tardors. Recentment també vam estar a la Sala Beckett fent uns concerts els dimarts, un cicle que es deia Els Dimarts em sentiràs, fent coses al nostre poble als estius, ara aquest estiu hem començat un festival a Sant Pere de Ribes.

Per anar acabant, que és el més gratificant de la vostra feina i el contrari?

Per mi això que passarà ara, anar un lloc i presentar una nova cançó. Aquests primers dies que treus un disc nou i el pots ensenyar i per tu també notes que hi ha una cosa que et renova, que et refresca, que no s'ha sentit abans i que de cop és important.

Les Entrevistes del Mariscal Mauro: Roberto Espostio (SofarSounds)

El darrer dilluns ens va visitar el cap de màrqueting i producció de SofarSounds, Roberto Espostio.

¿Que es SofarSounds?

Básicamente es una alternativa a los conciertos tradicionales, es un movimiento que recoge más de 100 ciudades alrededor del mundo. Des de Nueva York, a Pekín, París, Berlín, Barcelona, en España tambén estamos en Madrid, cada día un concierto diferente en una ciudad del mundo.

Vamos a ver, tengo entendido que los fundadores de esta brillante idea son Rafe Offer y Rocky Start. Qué nos puedes decir de ellos y cómo surgió la idea?

Sí. Básicamente ellos hace unos cuantos años en 2009 estaban un poco cansados de ir a conciertos tradicionales y todo el mundo hablaba, estaba de pie, no se escuchaba. Un día, sí, montaron un concierto para pocos invitados en casa de uno de los dos y desde entonces la inciativa empezó a crecer en Londres y poco a poco se fue expandiendo a toda Inglaterra y hoy en día ya contamos con 100 ciudades alrededor del mundo.

El movimiento es un movimiento colaborativo, somos como 200 colaboradores a nivel mundial, solo los que somos parte de la comunidad SoFar y lo que hacemos es organizar conciertos secretos en pisos particulares. Nadie sabe quien toca, el cartel se revela el mismo día del concierto, los invitados también descubren donde se hace el concierto y el horario 

Vale, vamos a ir por partes. Para que los oyentes lo oigan y lo sepan... Yo soy una persona que dice: Ah, me gustaría que en mi casa se hiciera un concierto, qué debo hacer?

Simplemente nos puedes contactar a traves de nuestra página web que es www.sofarsounds.com o a traves de nuestro facebook SofarSounds Barcelona, cada ciudad tiene su FanPage y después tenemos una FanPage Internacional y nos puedes comunicar tu interés en organizar un SoFar en tu casa. Primero vamos a ver tu casa y si cumple con los requisitos que necesitamos para hospedar a unas cuantas personas finalmente decidimos hacer el concierto en tu casa.

¿Entonces yo os dejo la casa y todo lo demás lo organizáis vosotros?

Sí, si el concierto empieza a las 8:30 solemos llegar sobre las 5 y nos encargamos de todo. Movemos los muebles, movemos espacio para las bandas, para el público, nos encargamos de todo. Osea te montamos un concierto en tu casa.

Contamos con la colaboración de Moritz, que nos pone producto y se puede disfrutar de un buen concierto con una cervecita.

¿Y la persona que ofrece la casa no tiene que pagar nada?

No. Los conciertos son gratuitos, los del equipo SoFar no cobramos nada y a la vez no cobramos nada al publico para asistir.

Todas las gestiones las hacéis vosotros, qué criterio seguís para invitar a un artista u a otro artista?

En cuanto a los artistas lo que intentamos hacer es que el cartel sea más o menos equilibrado, siempre intentamos tener un artista más conocido, y un par más de emergentes y nosotros contactamos con los artistas, ellos son los que contactan con nosotros y si el artista nos encaja, el estilo es el que buscamos y creemos que puede encajar en SoFar pues ya simplemente montamos el concierto.

¿La gente que se quiera suscribir, qué tiene que hacer?

La gente que quiera asistir solo se ha de suscribir a nuestro newsletter y es un newsletter que mandamos cada mes a nivel internacional con todas las ciudades donde se realiza SoFar.

Salen cada principio de mes las bandas, el 1 de marzo salieron las bandas de Marzo, el 1 de Abril saldran las del mes de Abril, etc.

Por ejemplo, el próximo concierto, sabes ya cuál será?

Sí, será el 20 de Marzo.

Y está todo full?

Estan ya como 700 inscritos, pero claro son conciertos para muy pocas personas y invitamos a unas 50 personas en total.

Y qué criterio seguís para invitarlos, el primero que se apunta?

Solemos seleccionar a la gente que nunca ha asistido a un SoFar y también los más rápidos en contestar.

¿Es decir, que vuestra presencia en las redes sociales es poderosa, no?

Yo diría que sí, poco a poco vamos creciendo y poco a poco va conociéndonos más gente.

¿Y la propaganda la hacéis mediante Facebook, Twitter...

Sí, Facebook, Twitter, Instagram y la web.

¿Los conciertos son de tipo acústico?

Son conciertos acústicos, sí. No suele haber mucha amplificación, la gente se sienta en el suelo, nadie puede hablar, lo que intentamos hacer es crear un ambiente íntimo y que haya proximidad entre el público y los artistas. Algo especial y diferente que no se puede vivir en un concierto tradicional.

¿Los conciertos qué duración tienen? 

Solemos empezar a las 8:30 y terminamos a las 10 y suele haber entre tres artistas y cinco. Cada uno de ellos realiza un concierto de unos 20-25 minutos.

¿Entonces estáis dando la oportunidad a artistas que acaban de empezar a que sean más conocidos?

Sí, estamos dando la oportunidad a muchos artistas emergentes a conocer SoFar.

¿Habéis tratado ya con bandas internacionales?

Hemos tratado con bandas como The Lorentos de Irlanda y de bandas ya más emergentes artistas como Bastille, Karen O.

Esto lo he oido en Londres. En 2 años ya habéis hecho 18 ediciones...

Vamos para la edición 20 y han pasado más de 60 grupos.

¿El día siempre suele caer en viernes?

Suele caer en viernes por una cuestión de comodidad, porque es fin de semana, pero alguna vez también ha caído en miércoles, jueves... En principio suele ser los viernes.

Hay muchas ciudades y donde está más arraigado es en Londres...

Seguramente en Londres, Barcelona también ya es importante también en la comunidad SoFar y hay más engagement dentro del público.

¿Y cuando decís Barcelona también se incluyen otras zonas como Hospitalet de Llobregat, etc.?

No, de momento solemos preferir Barcelona Ciudad.

Para ir acabando, ¿hay alguna sorpresa que se pueda desvelar? Yo creo que no se ha de decir nada porque sino se va la magia, pero bueno...

Te puedo adelantar que este viernes estaremos con unos artistas internacionales y pronto habrá quién sabe un festival secreto en Barcelona.

¿Para ir acabando, una pregunta, cuando tú te inscribes en la lista, es para una persona o para 2?

Sí, el formato es 1+1.

Roberto, muchas gracias por haber asistido y nos vemos pronto.
Doncs bé, ja ho sabeu, si voleu conèixer els artistes personalment, en un ambient íntim, gratis, i poder gaudir d'una experiència inoblidable doncs ja ho sabeu, aneu a www.sofarsounds.com, inscriureu's, estar en llista d'espera i a veure si us criden. I si voleu un concert a la vostra casa, doncs, la deixeu, us portaran la beguda i els músics.

Les Entrevistes del Mariscal Mauro: SurfCity Festival

Al darrer programa ens varen visitar els directors del festival Surf City Festival: Marc Conca i Idyl Criado. Movistar SURFCITY FESTIVAL Barcelona és el primer festival d'art multidisciplinari que gira al voltant del concepte Surf versus Ciutat, dos conceptes antònims que es fusionen en un festival.

Joves talents nacionals i internacionals aportaran la seva particular visió artística d'aquest peculiar estil de vida, el surf. El Festival pretén mostrar a través de l'art aquest ímpetu de supervivència que aporta el surf versus ciutat.

És un festival que agrupa diferents disciplines artístiques que dediquen la seva obra principalment a l'entorn surf. Disciplines com la música, el disseny, la fotografia, la confecció de taules de surf, l'escultura, la pintura, el teatre, la il·lustració ... totes elles formaran l'eix central del festival i es complementaran amb activitats, xerrades i tallers.

Se celebrarà el 14 de Març al Convent dels Àngels del MACBA

Com va sorgir la idea?

Doncs una mica com ha dit la Musa que la primera imatge que et ve del Surf és Guaikiki i banyadors i cocos a les palmeres. Doncs hi ha una altra veritat que és la gent que viu a les ciutats que a més a més no tenim un oceà potent sinó que tenim a sobre un mar que és molt exigent i no tira onades sempre que ens agradaria. I una mica aquí la gent que patim els surf que el disfrutem quasi podríem dir perquè estem molt pendents del temps i nosaltres fem surf a l'hivern i no a l'estiu. A l'estiu el Mediterrrani està totalment pla que diem. I una mica aquesta controvèrsia que som surfistes malgrat tot en una gran ciutat. I d'aquí surt el nostre gran projecte que és el surf a la ciutat, explicar a la gent que som surfistes aquí a Barcelona.

Perquè a l'hivern el surf el practiqueu a les platges? A quines platges són les que més hi aneu?

Sovint, sovint, aquí a Barceloneta, Bogatell, Montgat, a la Costa Brava també hi ha punts. Depèn del vent, de les onades, de la previsió. Quan hi ha bon vent i bones onades es creen les condicions perfectes.

Visitant al vostre web www.surfcityfest.com hem vist que hi ha noms d'altres ciutats, és a dir que aquest festival es fa altres ciutats... El mateix o de semblants?

Nosaltres som un col·lectiu que es diu Agua de surf i que nosaltres venim d'organitzar exposicions col·lectives. Llavors aquestes exposicions si que són itinerants, n'hem fet a Barcelona, al País Basc, a Bilbao i a Palma de Mallorca. 

Teniu pensat d'expandir-ho?

Gràcies a la plataforma Artsy de Movistar i que crea un concurs anual el qual ens vam presentar i vam resultar guanyadors amb altres dos festivals i d'aquí que és possible la primera edició del Festival.

La intenció és fer-ho a Barcelona, que sigui un esdeveniment anual a Barcelona però amb les exposicions col·lectives poder traslladar-ho a altres ciutats que tinguin surf o que estiguin relacionades amb el surf.

Anem al lema, vosaltres teniu el lema següent: We Are Antonyms. Més o menys ja ho has dit. Acaba d'explicar-ho una mica.

És una mica això, som antònims, oposats. Com deia la Musa un altre cop, tu t'imagines el surf en unes condicions i aquí en una altra realitat.

És una mica aquest món oposat que s'ajunta i és possible, és un estil de vida californià que aquí a l'estiu no té res a veure, que tothom té la seva feina, tothom té el seu estrès, tothom té la seva rutina però quan t'escapes a la platja sigui per unes hores que estàs dins del mar tens la sensació d'estar a un paradís.

No és una contradicció, seria una paradoxa bàsicament. Anem al festival en si. És un festival que està articulat en 8 seccions i abans has fet esment de la mostra d'art col·lectiva que és la secció del We Are Antonyms, que és l'eix del festival.

I ja és la 4a Edició i la més internacional, ens han enviat obres de 44 artistes de tot el món, ens envien obres des d'Àfrica, Austràlia, Amèrica. Des de totes les parts del món ens han enviat les obres .

Seguim, Surf City Cinema. Què ens podeu dir?

Són diverses sales i hi haurà una programació diferent a cada una de les sales. A la capella, que és la sala més gran i com una antiga església. Per exemple el Cluster, en col·laboració amb el Surfing Festival de Sant Sebastià ens han portat aquesta premier europea que ara estan estrenant. Vindrà el director a presentar la pel·licula a les 19:30.

Seguim, Surf City Tarp i combineu Surf i Skate.

Combinem ell SurfCity amb el Vita Coco que combina l'skate i el surf. Mitjançant una lona de plàstic creem com una onada seca que per uns segons tindrà la mateixa sensació. És una activitat gratuita que serà per a tots i totes, pels nens, els joves, etc.

Després teniu un petit mercat.

Tenim un petit mercat, amb molta qualitat. Són artesans que estan relacionats amb el món del surf, cada un té la petita marca. Són objectes que s'ha d'anar amb molt de compte i hi hauran sabatilles, ulleres de sol, taules de surf, camises, roba, etc.

Seguim després teniu el Sharper Room, el taller per fer taules de surf.

És un art també fer les taules de surf perquè estan fetes a mà, portem dos workshops, un amb el Sergi Galanó que ens ensenyarà a fer el Flama, la seva taula de surf feta de fusta, que es farà a la cripta del convent dels Àngels i després tindrem el Projecte Sandez més el Wedge Surfboards amb el Miko i el Luko.

Anem a veure el següent, SurfCity Pro. La recerca de surfers d'aigues salades 

Aquí ens ve l'Aitor Francesena, el "Gallo" i sempre ha fet surf. Ell a causa d'un accident de surf es va quedar sense la vista però tot i així res l'ha parat i ha seguit fent surf. A més és un dels entrenadors físics més importants d'Espanya i ha tret un llibre i l'hem portat perquè presenti aquest llibre, un llibre de superació que es diu Querer es poder.

Per acabar, teniu alguna cosa per menjar al festival?

Sí, tenim un càtering FEELD ORGANIC i després farem també tres paelles populars i després tindrem una selecció de vins denominació d'origen Catalunya, una selecció realment bona.

Anem a fer un final recordatori...

És el 14 de Març al Convent dels Àngels durant tot el dia d'11 a 2 de la nit. Hi haurà una activitat gratuita i després es divideix en Surf City Dia i Surf City Nit, amb dos preus, el de dia 5 euros i el de nit que també té accés al de dia que té un preu de 12 euros.

Les Entrevistes del Mariscal Mauro: Josep Sucarrats (Revista CUINA)

El darrer dilluns vàrem tenir de convidat al nostre espai d'entrevistes Les Entrevistes del Mariscal Mauro el director de la revista CUINA: Josep Sucarrats.

Josep Sucarrats és periodista. És director de CUINA des de 2006. Ha escrit en diverses revistes, ha publicat dues guies de viatges i participa regularment en espais gastronòmics de televisió i ràdio, on té una secció setmanal al programa El Cabaret Elèctric, d’iCat FM.

Josep Sucarrats, bon vespre, com anem de gana?

Jo ara vinc d'una comissió tècnica sobre uns Premis que es diuen Llorenç Torrado dedicats doncs a aquest gastrònom i són uns premis que s'entregaran el 15 de Març a Tortosa. Bé, hem proposat els candidats a aquests premis i la setmana que ve un jurat triarà els guanyadors. Després de triar-los que ho hem fet al celler de Gelida, al carrer Vallespí de Sants, ens han donat cava i venia gent de l'Ebre perquè això s'havia d'entregar a Tortosa i han portat baldanes de Tortosa.

La Revista CUINA fa 14 anys concrets que existeix i diríem que és la revista líder en contingut gastronòmic.

La veritat és que tenim un model que és un model de revista que en tot l'Estat no s'ha replicat i això no vol dir que no hi hagi bones publicacions de CUINA Però aquest joc que fem nosaltres que és connectar l'alta gastronomia amb la gastronomia de casa no l'ha fet amb tanta decisió ningú més.

Això vol dir que heu agafat un bon forat, Compte que hem de precisar una cosa. Sovint a tots els mitjans de comunicació es parla molt de cuina, tenen gran èxit els programes on hi ha cuina, fets per nens com per grans. Això que en parlarem ara no sé si té una mica de show o no... Però realment en Josep Sucarrats no és cuiner, és un periodista, ets autor de llibre Històries de la Barcelona Gormanda. Diríem que el teu recorregut com a professional no són els fogons sinó que és darrere l'ordinador parlant de fogons, parlant de cuina. Perquè avui la cuina té tanta presència als mitjans, perquè estem tant generalitzats amb la cuina?

Bé, perquè de les poques coses que fem cada dia i segurament la més agradable que fem cada dia, perquè n'hi ha de tres agradables que la gent no fa cada dia. Vivim en un país mediterrani amb 4 estacions cada any i amb productes de temporada i un receptari amb aquests productes que s'ha convertit en variat i interessant.

Perquè parlem de cultura gastronòmica en el teu entendre?

La cultura ens explica com som i perquè som com som. Aquella frase famosa que diu: "Som el que mengem" És una activitat cultural perquè la podem vincular a la creativitat i al pensament. Podem menjar d'una manera o altra i això és filosofia si optem per uns productes o per uns altres i és pres del posicionament quasi tot polític si volem i l'altre que evidentment té una part creativa. El que tenim clar és que la cuina és artesania i el que sí que hi ha són resultats realment artístics.

Què vol dir menjar bé?

Menjar bé segurament vol dir menjar sa, menjar sa vol dir que de tant en tant et permets uns excesos, perquè hi ha gent que és tant extrema amb el menjar sa que es moren de pena i avorriment i em sap molt greu per ells. És un gaudi finalment menjar.

En general a Catalunya mengem bé?

Abans us explicava d'on venim i aquest privilegi que tenim de ser mediterranis i que això ens pot ajudar molt a menjar bé. Penso que el receptari català, el que es fa a les cases és realment hàbil, és important per quan fem coses fàcils cada dia i també és exquisit per quan parlem de plats el·laborats. I tot això hi ha un últim segle o quart de segle en que hi han aparegut cuiners importantíssims que han canviat la manera de veure la cuina i la manera de com la percebem.

Potser diríem que l'han elevat a nivell de reconeixement...

De reconeixement ha estat la cuina líder, no hi ha un Ferran Adrià al capdavant perquè està fent altres coses però això atreu de vegades la visibilitat. Després hi han els germans Roca, que ells van ser els trencadors fa molt poc, el que passa moltes vegades en qualsevol disciplina. Fa coses que no hauria fet mai ningú i que costen moltíssim. Hi ha molta gent que evoluciona i això està molt bé, perquè en Ferran Adrià ho va trencar però de les coses que ha fet d'haver trencat la cuina les haurà transformat per sempre.

Explica'ns què heu volgut recollir en Sergi Martín i tu en el vostre llibre Històries de la Barcelona Gormanda.

Doncs algunes de les coses que he esmentat és això del 'som el que mengem'. Hem intentat explicar com és Barcelona, perquè Barcelona és com és a través del menjar i el beure. Que a Barcelona es pot explicar des del menjar i el beure o des de moltes perspectives però sí que hem valorat que la importància del menjar i el beure com a motor de la història de la ciutat és importantíssim i no sempre s'ha analitzat des d'aquesta òptica. Perquè al segle XIV es crea el Consell de Cent que és l'Ajuntament? Perquè havien d'organitzar els subministraments d'aliments de la població i es crea un mercat que avui encara existeix, que és MercaBarna

Digue'ns finalment algun lloc on es pugui menjar bé de la ciutat de Barcelona.

Un bon lloc seria l'ABaC d'Avinguda Tibidabo, del Jordi Cruz, un cuiner molt creatiu.

Josep Sucarrats, moltíssimes gràcies per haver estat amb nosaltres i esperem que ens tornis a visitar.

Les Entrevistes del Mariscal Mauro: Venga Monjas

El darrer dilluns al nostre espai d'entrevistes Les Entrevistes del Mariscal Mauro vàrem entrevistar a un dels membres del fenomen que actualment corre per Internet: Xavi Daura, dels Venga Monjas.

Explica'ns què és Venga Monjas.

La broma que tenim està molt ben muntada: som l'Esteban i jo, dos companys de l'escola i hem tingut la sort que a base de com a hobby anar penjant petits curts de conyes absudes entre nosaltres, hem anat aconseguint un públic que al final s'ha convertit doncs en la nostra forma de vida. De fet va haver-hi un moment que vam pensar: fem-ho una feina en comptes de fer-ho de broma.

Com diria el nostre amic Il Dottore: Qué puta broma es esta! Què és això?

Això concretament és un dels nostres vídeos que ja t'he dit que són bromes supertontes i ens agrada molt superposar la part més idiota de les bromes. Però aquest concretament és un que ens va dirigir un director de curtmetratges molt bo que es diu Néstor F i que se'ns va ocórrer un dia perquè no proposem directors de cine que siguin col·legues o amics i que s'incorporin.

Hi ha una pregunta que m'agradaria fer-te i és que l'humor sempre ha estat un recurs interessant però jo crec que a través dels diferents mitjans de comunicació, l'humor ha agafat, potser perquè estem molt deprimits, i ha agafat molt protagonisme on el propi contingut és humorístic com els xous dels monòlegs. Sembla que hagis d'estar obligat a riure perquè hi ha una persona que està allà mitja hora explicant-te uns acudits.

No has de ser cruel amb el noi, si no et fa gràcia doncs t'aixeques i marxes. El que és veritat és que el fenomen del monòleg doncs no sé si va ser que estava rondant a finals dels 90 a principis del 2000 que es va normalitzar a Espanya. Aquí teníem per exemple el Buenafuente, a meitats dels 90 i es va com normalitzar i a partir d'aquí han sortit doncs còmics joves especialment que fan que s'estiguin treballant el monòleg el més acuradet possible.

Xavi Daura, vosaltres Venga Monjas, podríeu dir que us inspireu en algú? Hi ha una prèvia dels Venga Monjas a algun lloc?

Sí, sí, sí. Nosaltres sempre hem tingut de referència a referències que són per exemple Muchacha de Noui que abans eren la Laura Chamante i nosaltres quan estàvem estudiant a la Uni doncs dèiem ostres, doncs quin programa supermodern i molt divertit i molt interessant i el vam agafar com a referents i vam començar. Això és com el més immediat d'abans de fer el Venga-Monjas.Després l'Esteban i jo, des que som petits, que tenim bromes privades, tenim les nostres merdetes i això és una gran influència encara que no sigui una cosa tan concreta. Però és una gran influència el "rollo" aquest de merdetes de l'escola i moltes vegades aconseguim traduir en vídeos i acaba funcionant. Finalment, al veure que nosaltres feiem una èspecie de vídeos que ells i al reconèixer que els hi agradaven, ens van contractar per treballar a la nova sèrie que havien fet.

L'humor, aquest "humor absurd" fins a quin punt hi ha improvització i fins a quin altre hi ha guionatge?

Això és interessant perquè nosaltres quan vam començar nosaltres dos sols, al principi era Can Pixa perquè no hi havia filtre, només nosaltres dos i ens podríem permetre totes les tonteries del món.

Perquè Venga Monjas?

Perquè és una tonteria, com al principi de tot del projecte no era un projecte, era un hobby, i per penjar sempre els vídeos a YouTube els hi hem de posar sempre el mateix nom i perquè sigui més fàcil de trobar-los.

Què teniu ara in mente?

Estem a la secció d'APM que fem i a part d'això estem preparant una col·laboració d'esquetxs per un programa de FDF, que crec que sortiran al març.

Moltes gràcies Xavi Daura de Venga Monjas per haver-nos visitat i molta sort amb els teus nous projectes.

Les Entrevistes del Mariscal Mauro: Americana Film Festival

La setmana passada vam tenir de convidats a Les Entrevistes del Mariscal Mauro als directors del festival Americana Film Festival: Xavi Lezcano i Josep Maria Machado que se celebra entre el 19 i el 22 de Febrer als Cinemes Girona de Barcelona i també a la Filmoteca de Catalunya.

Expliqueu-nos una miqueta què és l'Americana Film Fest?

L'Americana Film Fest és un festival de cinema independent nord-americà en la línia dels festivals tipologia Sundance, etc. I hem volgut portar una petita mostra de tot aquest tipus de cinema a Barcelona, que és una ciutat culturalment molt perfecta.

Sou molt joves i el vostre festival només té un any i pel que sembla, la primera edició del Festival va funcionar d'allò més bé, no?

Sí, sí, doncs la veritat és que la primera edició va ser l'any passat i podem dir que va anar molt bé i la veritat és que va estar totalment ple els Cinemes Girona i a més a més es veia molt bon ambient que per mi és una cosa molt important. Que la gent no només disfruti de les pel·lícules sinó que també s'ho passi bé. I la veritat és que va anar tant bé que ens hem animat a fer una segona edició més gran, amb més pel·lícules, més projeccions...

Ara parlarem de la programació justament. Una pregunta que us volia fer és que perquè us heu animat a fer un festival de cinema independent. Perquè el cinema independent està tant de moda ? Si les pel·lícules són tant bones, perquè no arriben a circuits comercials com hauria de ser? Hi ha un problema de comercialització, de culte al voltant del cinema independent que queda com una cosa amagada, o què passa?

Bé, jo crec que passa una mica el mateix amb la música. Hi han les grans empreses discogràfiques i tota la resta, que no té perquè ser pitjor sinó que moltes vegades és millor. Les radiofòrmules acostumen a ser bastant el que són, i tots sabem el que hi ha. I al cinema passa absolutament igual, hi ha un munt de pel·lícules que tenen moltíssima distribució i al cap de setmana 50 Ombres de Grey 1.000.000 d'espectadors a Espanya, és molta gent, i hi ha altres pel·lícules que com que no en generen tants doncs no s'estrenen.

És com una mena de cercle viciós perquè jo em preguntava si no es podria fer una mena de circuit indie per dir-ho així i que aquestes meravelles cinematogràfiques tinguessin una miqueta més de reconeixement, no? Que de fet el que vosaltres feu és una miqueta això, donar aquest reconeixement que no tenen, no?

Sí, seria una mica l'objectiu, poder recrear un circuit i el que ens hem plantejat a Americana és ser com un nexe de nous talents emergents nord-americans, però bé, és complicat.

Vosaltres, en aquesta nova edició, presenteu, no sé si són noves o ja hi eren l'any passat, però teniu com a mínim 3 secicons: Top, Next i Back. Expliqueu-nos una mica de que va cada una d'elles.

Bàsicament era allò, l'any passat teníem una programació petiteta de 10 pel·lícules que al final van ser 11 però al principi eren 10 i no tenia gaire sentit tenir seccions. Aquest any, com que el festival ha crescut, sí que cal articular el festival en diverses seccions i són aquestes tres. Tops té una mica les pel·lícules que serien entre cometes les pel·lícules més esperades del cinema independent, les que han guanyat premis a Sundance; després Next que són pel·lícules que no són gaire conegudes i que és una aposta de futur feta per nosaltres.

I després teniu aquí la secció back que aquí he pensat que no me la puc perdre...

Aquest any hem aconseguit una col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya i hem volgut fer un tastet d'aquests clàssics dels 90 que tots tenim com a icones del cinema amb la oportunitat de veure-les amb pantalla gran.

També aposteu per una secció de curtmetratges, aposteu també pel cinema de curta durada i a més a més amb diferents estils: Animació, he vist diferents coses...

Aquí hem tingut un festival de curta durada amb Filmets, que és el festival de Badalona i bàsicament és una altra aposta pel futur. Bàsicament són gent que fins i tot no ha arribat a fer cap pel·lícula encara, que fa curtmetratges.

A part de les seccions de cinema, també heu organitzat unes activitats paral·leles que no són exactament cinema però que tenen a veure amb el cinema. Què hi podem trobar?

Tenim uns tallers que es fan a la Casa del Cine, que n'hi ha un del cinema indie, de la típica pregunta de què és el cinema indie, que hi ha mil definicions diferents, després tenim un altre curs de crítica cinematogràfica orientada a festivals perquè la gent pugui fer crítica de festivals i després hi ha una altra cosa que és més especial que és un taller per nens per equips, etc.

Què no ens podem perdre del festival?

Com bé dius és complicat perquè ahir em vaig posar a fer una llista de les meves preferides a Twitter i no les vaig acabar totes. Però jo recomano Night Moves, de la directora Kelly Reichardt, que fa un cinema especial i molt acadèmic, i després Buzzard, que seria l'indie de l'indie, molt destroyer que jo crec que val la pena i que després serà una pel·lícula que no serà fàcil de veure en una sala i una tercera que es diu Wild Canaries, és una comèdia, és la comèdia del festival, i vindria a ser un assassinat a Manhattan però molt molt low-cost.

Informació de servei...

Entrades a 5 euros i hi ha un abonament de 20 euros per 5 entrades. La pàgina web és www.americanafilmfest.com

Moltes gràcies Xavi Lezcano i Josep Maria Machado per haver estat amb nosaltres i molta sort amb el festival, esperem tenir una tercera edició.

Les Entrevistes del Mariscal Mauro: Leonora Casacuberta i Adrià Ramírez (#Ornitofest)

El dilluns de la setmana passada a Les Entevistes del Mariscal Mauro vàrem tenir de convidats als responsables del Festival Ornitofest, la Leonora Casacuberta i Adrià Ramírez. Us presentem la segona edició del Movistar #ornitofest. Una nova experiència de directe on diversos grups es barregen, reinterpreten, fusionen i versionen les seves cançons en directe per oferir-nos un espectacle mai vist. Una experiència que més de 60 grups ja han gravat en els nostres vídeos i que ara traslladem al directe en dues jornades de fusió, barreja i Carnestoltes.

Vau guanyar la 1a Edició del Movistar Artsy...

Ens vam presentar l'any passat, la Leo va veure el concurs de Movistar i vam fer un vídeo, vam presentar la nostra idea, que ja la portàvem anys fent-la en vídeo i la vam presentar com a festival l'any passat i vam fer la 1a Edició gràcies a Artsy i aquest any la segona,

Vosaltres sou una empresa creativa, MissAlabama. D'aquí surt la idea del festival. El que és molt interessant és la idea de l'ornitorrinc, aquest animal. Perquè us vau inspirar en l'ornitorrinc?

Perquè el projecte es basa en la barreja, barregem bandes, barregem les seves cançons i l'ornitorrinc és un animal que visualment és una barreja d'ànec, de castor i de nútria. Llavors era com l'escenificació de la barreja feta animal.

Com va sorgir? Perquè és molt interessant aquesta idea. Posar dues bandes en el mateix escenari tocant...

Nosaltres el que volíem amb ornitorincos era, feia 4 anys del projecte, i el que volíem en un inici era donar-nos a conèixer com a agència creativa dins del sector musical. Nosaltres portàvem anys programant una sala a Gràcia, l'Alfa, i arrel d'això volíem posicionar-nos com a agència creativa i com a producte nou dins de la música. I vam veure que un dels productes que més es consumia era els vídeos aquests fast-food, take-away i volíem posicionar-nos com a productora també i una mica agafar totes les coses que sabíem mostrar i crear un producte nou. Llavors ens vam inspirar una mica en gent com Logotheque o els Black Obsessions de Londres i llavors vam crear els ornitorrincos que eren fusions de grups en directe, barreges dos dels seus temes en un i això ho gravem en vídeo i ho publiquem al nostre portal i una evolució lògica ha estat cap al directe.

I la experiència de l'any passat?

Molt bona, la veritat és que estem molt contents amb el resultat de l'any passat. Va ser una primera edició que no sabem com és que va sortir tant tant bé tot perquè sembla que és molt difícil posar dues bandes diferents a tocar a l'escenari.

Hi han assajos? Ara mateix estan assajant?

Ara mateix estan assajant els grups. Serà aquest divendres el festival i estan a la recta final dels assajos, perquè això ha de sortir bé. Es clar,tot el tema dels ornitorrincos en el festival, normalment als vídeos ja assagen una cançó, però al festival és un format més llarg. Barrejar les dues bandes és una feina prèvia, per això tothom no està donat a fer el festival, hem de buscar bé les bandes, hem de buscar gent que tingui un temps per poder dedicar-li i que li faci il·lusió el projecte. També és l'especial del nostre festival, que no veuràs el format normal d'un grup ni formarà part de la gira que estarà fent en aquell moment sinó que serà un moment que només el veuràs allà, a dins del nostre festival i és un moment únic que s'ho preparen allà exclusivament.

Quin criteri seguiu per decidir quines bandes han de tocar amb quines? 

Musicalment sí que tenim uns gustos, però no intentem definir un festival d'un estil molt tancat, el que ens agrada és potenciar la barreja. Llavors proposem a una de les bandes que ens agradaria molt i que ens faci propostes amb la gent amb la que els hi agradaria barrejar-se i dins de les propostes que ens passa doncs ja decidim. Sí que intentem que l'estil musical sigui festiu, perquè és el festival que es fa al Carnaval i que són dos nits i volem que es faci amb diversió. Però no és un estil musical concret.

I us heu trobat vegades que us ha estat difícil convèncer a bandes perquè vinguin a tocar? 

Convèncer, convèncer no. El que sí que ens hem trobat són molts problemes d'això que et deia, no tinc temps per assajar-ho, ara mateix estic de gira presentant el nou disc... Però normalment a els grups els hi agrada la proposta i se la prenen com un repte. I ara amb la 2a Edició ens estem adonant de quins grups ens diran que sí i quins grups que no.

I amb les bandes que ja heu treballat fins ara, algunes serien les vostres bandes favorites. En quines heu gaudit més?

Amb totes, amb totes.

Amb quines bandes o artistes us agradaria treballar i no heu treballat encara?

El que ens agrada molt és quan es barregen bandes molt diferents, que és alguna cosa que non sol passar perquè no és fàcil barrejar dos estils similars.Perquè si tens unes guitarres més o menys iguals serà més fàcil barrejar uns acords.

Anem a parlar de les bandes que estaran a l'Apolo, que obrireu portes quan?

Els dos dies obrirem portes a partir de les 20:30.

I per què ho sàpiguen els vostres oients, els preus...

Els preus estan a 20 euros els dos dies, l'abonament, i si només poden venir un dels dos dies a 14 euros.

Quina combinació creieu que pot ser espectacular?

Esperem que totes. Jo crec que hi ha una mica de tot al cartell. Perquè per exemple divendres Sanjays estan amb Mazoni, que ha estat el seu productor del disc, que el disc acaba de nèixer, que tenim moltes ganes d'escoltar-lo i canvien de cantant, venen amb cantant nova i el Mazoni el darrer disc que ha tret doncs és molt elèctric i creiem que serà una bona festa ja començar, el tret de sortida serà potent i després divendres i hi ha una cosa molt xula que és The Freak Fandango Orchestra amb la Reactable que és una taula feta pels estudiants de la UPF. Després tindrem Refree i Rosalia, els Boreals amb Begun, que és un dels productors amb més projecció actualment. Finalment tindrem una sessió de djs amb Dj Göo.

Quins plans de futur teniu?

El que volem és consolidar-nos com a festival del Carnaval i que no sigui un esdeveniment d'un any, sinó que durant l'any tingui una continuïtat amb petits formats una mica íntims, més propers.

Moltes gràcies Adrià Ramírez i Leonora Casacuberta per haver estat a Ville à Dômat i molta sort amb el festival.

Les Entrevistes del Mariscal Mauro: Rafael de Ribot

La setmana passada al nostre espai d'entrevistes "Les Entrevistes del Mariscal Mauro" ens va visitar el periodista català Rafael de Ribot. Rafael de Ribot va ésser editor i presentador del programa La nit a RAC1 del setembre del 2007 al juliol del 2009. Ha dirigit i presentat l'informatiu Catalunya nit de Catalunya Ràdio i va ésser cap de redacció d'informatius de TVC. 

Ha estat responsable de continguts de La Xarxa i director general d'Octubre Produccions. També va ser el director d'El Singular Digital, en substitució de Toni Aira. Col·labora habitualment amb diferents diaris com a articulista. És professor de periodisme a la Facultat de Comunicació Blanquerna, de la Universitat Ramon Llul. Actualment presideix l'Agència de Comunicació Local.

Amb el Rafael de Ribot volem parlar de ràdio, de televisió i de mitjans de comunicació en general. Com diu en Divus, de periodisme, en definitiva. Amb el Rafael de Ribot m'agradaria parlar de periodisme, i m'agradaria fer-ho a partir d'unes frases fetes, que donin joc una mica per entrar en el tema. La primera és una clàssica, deia Marshall McLuhan que "el mitjà és el missatge". Què en dius d'això?

Qui sóc jo per contradir McLuhan, un dels principals teòrics. Sens dubte, a l'època de la comunicació, el mitjà és gran part del missatge. De fet aquí estem en un mitjà, que en si mateix ja ens transporta a un codi com el que vosaltres recreeu aquí cada dilluns. No sé fins a quin punt això forma part d'aquest món universitari de periodistes. La notorietat dels mitjans precisament és el que ha fet que el periodisme com a recreació una mica èpica doncs hagi en aquests moments enlluernat a molta gent.

Creus que avui la premsa encara és el 4t poder?

Diria, per contrastar una mica provocativament... Tant de bo... Perquè els poders s'han quedat tan barrejats entre si que s'ha pervertit una mica.Si algú fa temps va enterrar Montesquieu en aquest país, la premsa també ha quedat subjugada en aquesta, en la qual la política, l'economia i la premsa queden sovint lligats amb interessos conjunts. Per tant, reivindicar que hi ha un control democràtic de l'exercici del poder, jo penso que forma part de la reivindicació del propi periodisme.

En aquest sentit, amb aquestes paraules que dius, lliguen una mica amb les preguntes que tenia per més endavant. I és el concepte de melting pot, que a més a més en aquestes setmanes hem tingut amb exemples bastant dramàtics. Aquesta mena de barreja que és entre el "poder dir" i el "dir, des del punt de vista de s'hi val tot en ares de la llibertat d'expressió". Aquesta polèmica, aquesta base, els periodistes de veritat, jo m'hi excloc, com ho viviu?

La llibertat d'expressió és un valor extraordinàriament preuat per la nostra societat. Per tant jo crec que dins de la consciència, de que la premsa actual precisament, de control de la resta de poders, sense llibertat d'expressió no el podria exercir aquest paper. I per tant, l'hem de defensar. Creure, que això significa que no existeix cap límit de la llibertat d'expressió, no només és pueril o ingenu, sinó que crec que va en contra del seu exercici responsable que és el que el pot fer perdurar en el temps. De fet, i si ho situem una mica en els darrers esdeveniments, podríem dir: "Difam algú en algun escrit?" "No està subjecte ja aquí per llei, unes limitacions d'ordre penal o d'ordre administratiu?" És a dir, jo no puc escriure un text en el qual pots insultar a algú, sense que això tingui unes conseqüències. Hi ha una legislació que diu, vostè, té uns límits i no pot donar una sèrie d'informacions o valoracions absolutament lliures sobre qualsevol persona. De vegades això, com que ho emmascarem de creació artística, dons ens pensem que en determinats espais no existeix.

Aquesta línia groga o vermella, de vegades la travessem? 

Les línies han d'existir però jo crec que d'altra banda la valentia d'aquells que estan a la primera línia de la trinxera de l'exercici de la professió periodística, et fa que a vegades et posis un peu al costat en un altre. El que no es pot permetre és que hi posis els dos peus de cop i saltis d'un determinat bassal, però evidentment, com que estem o hauríem d'estar en una línia de denúncia, de recerca de la veritat, de memòria, doncs tot això, de vegades genera el conflicte.

Sentim parlar de xoc de civilitzacions, de xoc de trens, sembla que hàgim d'estar tota l'estona xocant i que en definitiva hi hagin com pols oposats en aquest societat, que des del punt de vista periodístic, hi ha com un. D'aquí 4 dies estarem votant i hi haurà un xoc ideològic de persones. Però a nivell mundial, la civilització i la cultura sembla que estigui cada cop més separada i més propera a aquest xoc.

Sí, insisteixo que segurament avançant en diversos camins ens acosta a un final en el qual hi trobem una paret, uns que avancen en direccions contràries i que per tant hi ha comissions. Jo crec que la civilització al que ha d'aspirar és a gestionar bé aquest conflicte, en tot cas això no acabi amb la eliminació d'aquells elements que han de permetre el progrés i la civilització.

Tornem a parlar de mitjans de comunicació, tornem a parlar de periodisme. Hi ha estudis que ens donen dades constants de que passem més de 4 hores veient la televisió. I creixent.

Això és una cosa que els teòrics de la comunicació, com de tot, haurien d'aturar-se i dir: escolti, fa cinc anys van dir no se què. sap què, "no només doncs no només no és veritat sinó que fa tot el contrari". A veure, els teòrics de la comunicació s'alertaven que el consum dels mitjans de comunicació aniria en detriment dels que hi ha existien Això, en clau digital era evident, escolti, miri l'aparició d'Internet i els nous mitjans significarà un procés de substitució i no és veritat. A dia d'avui, encara les estadístiques, ens marquen que l'increment del consum i estem parlant del nostre entorn més immediat, el de ràdio. Fa més de 100 anys que tenim ràdio i fa 4 dies la UNESCO va declarar el dia mundial de la ràdio el 13 de Febrer perquè s'han adonat avui que el mitjà que arriba a les masses és la ràdio. La televisió convencional i els altres tipus de consum de televisió continua creixent. Cada dia hi ha més gent i que consumeix més estona i evidentment, els nous tipus o els nous mitjans que es consumeixen d'una altra manera. Dir també que l'únic mitjà de comunicació que s'ha mort és el telex.

Som un programa jove i la majoria de gent que ens escolta és gent jove i han sentit al nostre convidat i han dit "jo vull ser periodista". Digues quatre consells bàsics o tres per aquestes persones.

Que s'ho pensin dues vegades. Per començar, que busquin altres referents. No fugiré d'estudi. Jo recordo, que quan estudiava, va venir un professor a fer una conferència i quan es va acabar vam anar un parell o tres de persones i li vam preguntar "Què hem de fer per ser uns bons periodistes?" I jo sempre explico el que em va dir en el mateix moment: Primer, estudia Història. És una cosa molt avorrida. Però s'ha de saber d'on ve el món. Punt numero 1. Punt número 2, sigues curiós. Punt número 3. Sigues rigorós, jo crec que si tens capacitat per contextualitzar les històries i a partir d'aquí, llegeix molt, escriu molt, agafa les eines, doncs realment tens els estris per fer la professió. Però hi han algunes vocacions que han de ser vocacionals i si vols ser periodista, replanteja-t'ho tres vegades, si podries viure sense aquesta professió. Mira-t'ho abans, perquè realment, jo crec que és una professió extraordinària per disfrutar-.ho, però si ho fas per la notorietat, perquè un dia vas pensar que era molt "xulo" sortir a presentar un telenotícies, pensa que hi ha una altra cara, molt dura, molt difícil. Insisteixo, ni més ni menys que altres professions.

Història, curiositat, rigor, coneixement. Aquesta és la professió que ens ha ensenyat el nostre convidat d'avui. Moltíssimes gràcies Rafael de Ribot, nou cap d'Antena i Programació de Barcelona FM.