Millors discs 2014. Nº 1;: Glass Animals "Zaba"

1. GLASS ANIMALS "Zaba"

Disc de debut de Glass Animals i toquen el cel de l'univers Vile à Dômat. Millor disc de l'any a Ville à Dômat pels anglesos que prenen el relleu a The Foals. Aquest és el projecte del seu líder, Dave Bayley (cantant, guitarrista, compositor de la lletra i la música de tots els temes i també productor). A partir del llibre infantil "The Zabajaba Jungle" de William Steig, Bayley basteix un disc ple de sons onírics, farcits d'una commovedora sensualita i elegant bellesa. Un gran disc on el dream-pop, el r&b, el trip-hop i el jazz es difuminen en una aquarel·la preciosa.

Millors discs 2014. Nº 2; Lykke Li "I Never Learn"

2. LYKKE LI "I Never Learn"

Les desil·lusions amoroses acostumen a fer relluir el cantó més poètic dels artistes. Una Lykke Li enfonsada anímicament per la ruptura d'una relació amorosa trobà l'aixopluc en la música. Never Learn és la bella catarsi de la sueca que ens deixa un reguitzell de cançons tristes, però també precioses que no donen cabuda a la llum. Cançons atemporals per escoltar una i una altra vegada.

Millors discs 2014. Nº 3: James Vincent McMorrow "Post Tropical"

3. JAMES VINCENT McMORROW "Post Tropical"

Aquest introvertit irlandès comparat a Bon Iver i que fins ara surava per aigües amb sabor a folk ens ha sorprés a tots amb un inesperat canvi de registre. Ha substituït les guitarres acústiques per la tecnologia i s'acosta més a la música de James Blake que no pas a la de Justin Vernon. El seu falset es llueix en grans cançons com ara Cavalier, Red Dust, Glacier o Gold.

Millors discs 2014. Nª 4: Warpaint "Warpaint"

4. WARPAINT "Warpaint"

Després de quatre anys d'espera el quartet femení finalment es decidí a presentar el seu segon disc. Un esperat disc que deconstrueix el so del primer i experimenta amb el trip-hop ("Hi" o "Biggy") i inclús amb el hip-hop ( "Disco/Very). Això sí, no ha perdut pas la foscor característica de Warpaint ni el seu posat "arty".

Millors discs 2014. Nº 5: Temples "Sun Structures"

5. TEMPLES "Sun Structures"

En la petita localitat de Kettering, Anglaterra, quatre jovenets es reuniren un bon dia a casa del cantant i guitarrista James Bagshaw i gravaren aquest disc. Un disc ple de talent i que ens porta el rock psicodèlic dels anys 60. A vegades sonen com aquells Beatles més psicodèlics, altres a The Zombies i The Kinks i fins i tot als primers Pink Floyd. Un disc bastat de grans melodies. Aquests nois saben el que es porten entre mans.

Millors discs de 2014 (del 11 al 6)

Divus Julus Bonasera ha elaborat la llista del millors 11 àlbums de 2014. Ha estat una tasca feixuga atès que molts discs que finalment s'han quedat fore podrien estar inclosos en aquest llistat. Els darrer discs de Sharon Van Etten, Damien Rice, Woman Hour, Caribou, Future Islands, Alvvays o FKA Twigs podrien ocupar perfectament qualsevol d'aquestes posicions, però dissortadament hem hagut de triar. Heus aquí els disc que ocupen les posicions que van de l'11 al 6.

11 STRAND OF OAKS "Heal"




10 CHILDHOOD "Lacuna"


9 RYAN ADAMS "Ryan Adams"




8 KLAXONS "Love Ferquency"




7 DAMON ALBARN "Everyday Robots"




6 THE WAR ON DRUGS "Lost in a dream"

Millor disc català: PRATS "Plan B"

De les cendres de la banda barcelonina Madee ha sorgit Prats la banda liderada per Marc Prats (teclista), Lluís cots (bateria) i Pep Masiques (baix). Aquest disc de debut anomenat Plan B compta amb la col·laboració de figures com The New Raemon i Helena Miquel de Delafé y Las Flores Azules  entre d'altres. Aquest és un disc de pop rock elegant i íntim que es mou entre paisatges melancòlics.

Millors Discs: Nº 1. FOALS "Holy Fire"

Holy Fire, el tercer disc dels britànics Foals confirma absolutament l'ambició d'aquesta banda per la constant recerca de la polifonia. Inhaler i Providence explosionen contundents sons propers a un rock vigorós, My number és tot un "atzucac" ensucrat de funk; Moon i Stepson pop íntim i preciosista; Bad habit, Everytime i Late night més embriagadores i sensuals. Foals que varen comencar fent aquell dance-math-rock amb el seu primer disc Antidotes varen fer un gir de 180º amb el seu soberbi Total Life Forever on flirtejaven ja amb sons més atmosfèrics i ballables i , finalment, amb aquest nou disc han reblat el clau trobant el foc sagrat d'un estil propi indiscutible.

Millors Discs: Nº 2. ARCTIC MONKEYS "A/M"

La banda que es va fer famosa per internet fa el millor disc de la seva carrera amb aquest A/M i demostra una vegada més que no eren només un hype sinó que l'experiment estava farcit de talent. Els Artic Monkeys s'han fet grans, sonen més sobris i han donat definitivament el pas endavant. Només cal sentir el primer tall del disc Do I Wanna Know? per saber que estem davant d'una banda que fa el que vol, el que li agrada fer i que, a més, ho fa bé. Pop clàssic impregnat de rock, però també amb mesurades dosis de soul i glam. 

Millors Discs: Nº 3. ARCADE FIRE "Reflektor"

Un dels disc més esperats de l'any, sense dubte, ha estat Reflektor d'Arcade Fire. Un disc que arribà precedit d'una gran campanya mediàtica i que, en principi semblava que s'havia de menjar el món. I sí, efectivament, se l'ha menjat atès que Reflektor és un disc excel·lent. El disc havia despertat una gran expectetiva perquè, entre altres coses, ha estat produït per James Murphy (LCD Soundsystem) i la influència d'aquest és palesa en el disc en temes com Reflektor, We Exist o Here Comes The Night que ens inviten a ballar. El disc està estructurat en dos parts; un cara a més festiva i carnavalesca i una b més reposada i continguda on destaca Awful Sound (Oh, Eurydice) basada en el mite d'Orfeu i Euridyce que és present també en la portada del disc. En definitiva, un disc ambiciós, excels, amb grans arrangaments que és tot un gran pas endevant en la carrera dels canadencs una de les grans bandes de l'actualitat.

Millors Discs: Nº 4. VAMPIRE WEEKEND "Modern Vampires of The City"

Un tercer disc que traspua un pop perfecte de melodies exactes, espontànees i naturals. El quartet de Brooklyn ens ha xuclat la sang a tots i nosaltres ens hem deixat mossegar per la inspiració ingent d'aquest joves i moderns vampirs. Vampire Weekend han assolit gairabé la obra d'art perfecte amb aquest disc d'arrangaments deliciosos que destil·la talent pels quatre costats i amb 12 exquisites cançons.

Millors Discs: Nº 5. JAMES BLAKE "Overgrown"

Aquest noiet de 25 anys posseïdor d'una veu prodigiosa ha fet un disc que segurament serà un punt d'inflexió en la música actual. Overgrown és un disc que resol l'equació de fusionar el soul i el r&b amb l'electrònica. James Blake esbossar un romanticisme minimaliste i sintètic i posa les primeres pedres al soul del futur. Un disc commovedor.

Rv: Millors Discs: Nº 6. SIGUR RÓS "Kveikur"

Títols impronunciables, portades excel·lents, vídeos plens de poesia, concerts hipnòtics, atmosferes lisèrgiques, producció barroca i épica musical. Els islandesos Sigur Rós, una de les nostre bandes preferides, han trigat només un any per parir un disc fenomenal Kveikur. Un disc on es presenten més despullats i sense l'ornamentació que els sol caracteritzar. La marxa del teclista Kjartan Sveinsson ha convertit a la banda en trio i malgrat el canvi respecte el més delicat i dolc Valtar ens tobem amb un disc amb cançons plenes de rauxa com Brennisteinn, més pausades com Isjaki o més melòdiques com Stormur. En definitiva, un altre regal pels amants del seu singular so.

Millors Discs: Nº 7. NO CEREMONY

Fa exactament dos anys tres artistes de Manchester varen penjar a les xarxes socials el single HURTLOVE. Una cançó sensorial amb veu misteriosa i piano intrigant. Han facturat un disc compacte amb moments lisèrgics, altres més hipnòtics però sense escletxes. A més conten amb les col·laboracions de James Vincent McMorrow cantant en la bonica AWAYFROMHERE I del cameo del guitarrista dels Pixies a HEARTBREAKER. NO CEREMONY és una banda que hem de tenir en compte.

Millors Discs: Nº 8. NICK CAVE & THE BAD SEES "Push The Sky Away"

L'australià ho ha tornat a fer. Ha parit un disc amb lletres majúscules. Un disc que sembla acaronar el cel anb les seves cançons lentes que teixeixen atmosferes elegants. La veu emocional d'un Nick Cave en estat de gràcia es fusiona amb sofisticades melodies pop i el lirisme poc pretenciós del textos. Totes les cançons són balades des de la inicial We No Who UR, passant per la sofisticació de Jubilee Street fins la més fosca Water's Edge. Tot això acompanyat de la banda perfecta: The Bad Sees.

Millors Discs: Nº 9. OSSO LEONE "Mokragora"

Els mallorquins Osso Leone han aconseguit fer una obra descomunal amb el seu segon disc Mokragora. Han plantat un jardí ple de plantes diferents on l'equilibri i l'harmonia es donen la mà. Ens endinsen en una experiència complexa, ambiciosa, poètica i arriscada on les cançons poc a poc t'enreden amb les seves branques captivadores i la ingravidesa de les seves fulles et transporta a un agradable incomformisme.

Millors Discs: Nº 10. DISCLOUSURE "Settle"

Els germans Lawrence han facturat un primer disc ple de cançons perfectes per convidar-nos a ballar. Cançons com Latch, White Noise o You & Me no tenen res a envejar a cançons que tenen com únic destí les pistes de ball. Han recuperat el so del deep house dels 90 i l'han perlat d'una sofisticació total i això els diferencia de la resta de cançons pensades exclusivament pels dance floors d'arreu del planeta. A més, s'han envoltat de veus com les de Jesse Ware, Sam Smith, Eliza Doolite o Ed McFarlane entre d'altres que sublimen més el resultat final.

Millors Discs: Nº 11 JAGWAR MA "Howlin"

Aquest duo d'australians han entrat en força dins del panorama musical actual. Noel Gallagher ex Oasis i actual líder de Beady Eye s'ha declarat un fan incondicional de Jagwar Ma. Gabriel Winterfield i Jono Ma han elaborat un disc Howlin que té forma calidoscòpica i,  per tant, dóna cabuda a un estol de gèneres diferents amb clares influències psicodèliques i àcides. Un disc ple d'"atzucacs" on destaquen cançons com Save Me, The Throw o Man I Need.