Pardals: Wind Atlas

Divus Julius Bonasera ensinistra un nou pardal aquesta setmana: Wind Atlas. Nascuts a principis de l'any passat, Wind Atlas vénen de Barcelona, però les seves cançons, fosques i enigmàtiques, no desentonarien al costat dels vapors de Dead Can Dance i Cocteau Twins. Paradís somiat pels amants de sons sota els auspicis per 4AD, "Fen Fire", el seu primer EP, va obrir les portes a una sinuosa evocació del pop flotant dels vuitanta que "The Not Found", el seu primer treball, no ha fet més que potenciar i enriquir. El duo original, format per Andrea Pérez i Sergi Alejandre, s'ha vist reforçat per la presència d'Iván Montero, Raúl Pérez i el violoncel convidat de Marina Sánchez, i les seves cançons volen més alt, impulsades per aquest folk fosc i enigmàtic.

Anímic + Wind Atlas

Anímic porten cinc discs editats, han girat amb el gran Will Johnson i han sigut teloners de bandes com Portishead, Clem Snide, Megafaun o This New Puritans. El seu últim treball “Hannah” (Les petites coses / Error Lo-Fi / Bcore,2011), els va posicionar en els primers llocs de les llistes de l’any segons la prestigiosa revista Rockdelux, alabant tant el seu directe com la versió enllaunada. El 2013, amb un component menys i amb el seu nou disc “Hannibal” (Bcore, 2013), Anímic tornen amb ritmes contundents i electrònics, arriscant-se amb temes que van des de d’un estil més industrial al dream pop demostrant que saben fer conviure la dualitat un mateix espai sonor la foscor, que ja planejava com una ombra inquieta sobre les cançons del seu primer disc, i la lluminositat, que apareix en dosis comptades en el seu nou treball.

Wind Atlas neix a principis de 2012. Pocs mesos després de donar-se a conèixer amb el tema “Ophelia”, el ressò i la bona acollida de la seva proposta musical els els valgué per confirmar la seva assistència en diversos festivals i formar part del recopilatori de grups del primer Record Store Day a Barcelona. El seu primer treball, un EP anomenat “Fen Fire” (Boston Pizza Records, 2012) estava format per tres cançons que remetien a l’època daurada del segell nord-americà 4AD amb bandes com Dead Can Dance o Cocteau Twins. Després d’haver aparegut en vàries llistes com el millor EP català de 2012 (A Viva Veu, Shook Down…), van aconseguir posicionar-se com un dels grups revelació de l’escena pop indie catalana. El seu llarga durada de debut “The Not Found” (2013) amplia i expandeix el so apuntat en el primer EP. Els nou talls del disc semblen proposar-nos un viatge a les profunditats, mitjançant melodies que ens remeten a la música medieval i al pop fosc amb tocs de folk apocalíptic.