La britànica Anna Calvi practica un intens art-rock de gran profunditat emocional, aspecte que es va posar de manifest al seu primer àlbum, de títol homònim, i es reafirma al flamant nou disc “One Breath”, la producció del qual és assumida per John Congleton, qui ha treballat amb St. Vincent i Bill Callahan. Són aquests uns referents que, amb PJ Harvey, serveixen per a ubicar una cantant, compositora i guitarrista que enregistra pel prestigiós segell Domino.
Influenciada pel seu pare italià, Calvi va beure de fonts musicals diverses, entre les quals destaquen Nina Simone, Edith Piaf i Maria Callas. Després d’estudiar violí i guitarra va descobrir les grans possibilitats dramàtiques de la seva veu. La va cultivar en bandes efímeres però no va ser fins que en Brian Eno es va fixar en ella que va poder realitzar el somni de debutar en solitari. L’any 2010 va editar el seu primer single, una versió de “Jezebel” que també va gravar en francès en homenatge a la seva admirada Piaf.
Ara, recent complits els 33 anys, es mostra reflexiva i vulnerable en unes cançons que mesclen bellesa intimista amb explosions d’intensitat. Tot un joc de contrastos que la duen des de la seda orquestral als clímax de guitarres distorsionades, sense renunciar a la bellesa melòdica, com la que emana el seu nou single“Suddenly”. Aquesta nit a la sala Apolo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada