
Paul Greengrass, director experimentat en films d'acció i ens pel·lícules basades en fets reals, torna a fer una gran demostració de perícia al dirigir aquesta cinta, amb elements que recorden al documental, tot i que aquest cop no aconsegueixi fer brillar tant la seva direcció com en el film pel qual va obtenir la seva primera nominació a l'Oscar, United 93, on aconseguia una connexió entre protagonistes i espectadors molt més forta que en aquest film (també per la proximitat amb els esdeveniments i el context, més coneguts i emotius que no pas en aquesta obra). La seva feina però, ha estat reconeguda ni més ni menys que amb una nominació a Millor Director pels Globus d'Or i una altra per als Critics Choice d'enguany, i a la pel·lícula no li falta tensió ni emoció en les escenes d'acció que tan bé domina el director de The Bourne Ultimatum.
Si la pel·lícula aconsegueix sobresortir però, no és tan per la direcció o altres apartats, com per l'extraordinària feina que porten a terme els actors, especialment Tom Hanks i Barkhad Abdi. Pel que fa al primer d'ells, tal i com s'ha dit i comentat, la cinta aconsegueix torna a posar a Tom Hanks en primera línia pel que fa a interpretacions destacables, amb una feina molt ben feta tan en els moments en què s'ha de mostrar més contingut com en aquells en què el protagonista ha de mostrar les seves emocions i sentiments . Especialment destacable la part final del film, tot i que les escenes de més dificultat siguin probablement les que l'actor comparteix amb Barkhad Abdi, un recent arribat a la indústria del cinema que ha fascinat a tot el món amb el seu paper de líder dels pirates somalis. Des de la primera escena l'actor demostra un gran força, tot i el seu físic, el que comporta un reconeixement encara major pel que fa a la seva interpretació, reconeguda amb una nominació a l'Oscar, així com als Globus d'Or, als Satellite...
Pel que fa als premis, l'obra és una de les cintes més reconegudes de l'any, amb 6 nominacions als Oscars, 4 als Globus d'Or, 9 als BAFTA, 6 als Critics Choice... a més d'entrar a la llista dels 10 millors films de l'any pel American Film Institut (que no pel NBR). La pel·lícula, tal i com s'ha dit, compta amb unes interpretacions fortes i una direcció hàbil, tot i que al final no acaba sent tan satisfactòria com podria semblar en un primer moment, i és que tot i que Captain Phillips és una molt bona cinta, tant reconeixement acaba per ser excessiu. Té emoció i un bon ritme, però el film s'acaba per allargar massa, una obra que comença presentant una gran quantitat d'informació per a l'espectador, una situació que l'aproxima per exemple, a films anteriors del director com United 93 o Bloody Sunday, però que un desenvolupament excessivament centrat en el seu protagonista estrella acaba per convertir-la en una obra d'acció en certs moments exagerada i abusiva. No és, ni de lluny una pel·lícula dolenta, tot el contrari, només que no és una pel·lícula tan rodona com tantes nominacions i reconeixements pretenen fer veure.
Paul Greengrass és un director millor del que veiem en aquesta obra, un film no necessàriament menor, simplement és de justícia fer notar que no està entre els millors films de l'any (especialment quan el cinema no es redueix als EUA).La cinta queda doncs, com una obra per recordar a Tom Hanks en una nova interpretació extraordinària, i veurem si per recordar els inicis d'un prometedor Barkhad Abdi, però que no passa del que simplement és, un film d'entreteniment molt ben manufacturat, l'objectiu del qual és fer passar una estona entretinguda i divertida als espectadors, un objectiu que acompleix amb escreix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada