El
dilluns passat, a la secció literària De brises i boires, el nostre
lletraferit en Matapardals, ens parlà de l’escriptor, poeta,
editor i traductor Joan Sales. Joan
Sales fou un escriptor, poeta, editor i traductor català que va
néixer l’any 1912. Va
fundar amb Xavier Benguerel el Club Editor, coneguda per publicar
obres com “La plaça del Diamant” de Rodoreda o “Bearn o la
sala de les nines” de Llorenç Vilallonga i fou el promotor de la
revista Quaderns
de l’exili. A
més a més, dir també que se li va concedir la Creu de Sant Jordi
l’any 1982.
Pel
que fa a l’estil poètic, va rebre molta influència literària del
poeta post-simbolista Màrius Torres, un gran amic seu, que justament
es van conèixer quan Torres li faltaven pocs anys per fer-se fonedís
de la seva vida. A
l’acabar la guerra civil l’any 1939, s’exilià a França i
després a la República Dominicana l’any 1940, d’on passaria a
Mèxic l’any 1942. Des
del seu segell editorial, oferirà al públic la seva gran novel·la
Incerta
glòria (1956), el
seu epistolari Cartes
a Màrius Torres
o les seves traduccions, entre les qual hi ha El
crist de nou crucificat
de Nikos Kazantzakis, o Els
germans Karamàzov,
del rus Dostoievski. Actualment,
és un escriptor que s’està treballant molt en l’àmbit de la
traducció. Per
exemple, podem fer esment de la conferència que va fer el
catedràtic, professor i traductor Joaquim Gestí al CCCB el passat
10 de Març sobre aquesta traducció grega amb la col·laboració de
la traductora Simona Skraebec.
Incerta
Glòria és la seva 6a novel·la, que fou publicada per primer cop
l’any 1956 i després l’any 1971. La
novel·la fou escrita pel bàndol dels vençuts i no conté cap
missatge polític, i reflecteix un dolor que sobreviu a la propaganda
de qualsevol part: tant dels escriptors comunistes i republicans com
el bàndol nacional. La
novel·la es divideix en quatre parts que tenen com a fons la guerra
civil espanyola amb els dos bàndols.
La
primera part és en forma epistolar i narra les vivències del tinent
jove Lluís de Brocà i de Ruscalleda al front d’Aragó. La
segona part també és en forma de carta, i pren el punt de vista de
Trini Milmany, la companya del Lluís, que narra les seves vivències
a Barcelona. La
tercera part i la quarta són les vivències del seminarista Cruells,
que més tard esdevindrà sacerdot.
Pel
que fa a l’estil de la novel·la, podem dir que és àgil i
col·loquial i reflecteix el model de llengua del seu autor, que
donava molta importància al català parlat del seu temps, amb alguns
castellanismes. A més a més, fou guanyadora del Premi Joanot
Martorell i va rebre crítiques elogioses ja en la traducció
francesa de l’any 1962.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada