De Brises i Boires: "La Senyora Dalloway" Virginia Woolf

Aquesta setmana, a la nostra secció literària De brises i boires, vàrem presentar l'escriptora americana Virginia Woolf, que fou una novel·lista i crítica britànica, famosa per l'aportació del monòleg interior i l'estil poètic a la novel·la moderna.

Woolf va néixer a Londres i fou filla del biògraf Leslie Stiephen. Després de la mort del seu pare l'any 1905, va viure amb la seva germana pintora que es casà amb el crític Clive Bell i els seus dos germans a una casa del barri de Bloomsbury, situat a Londres. Aquesta casa fou freqüentada per un grup d'intel·lectuals coneguts com el Grup de Bloomsbury, al qual s'hi afegí un altre artista més: l'escriptor Leonard Woolf, que es casarà amb Virginia l'any 1912. Més enllà del grup, el matrimoni Woolf fundà l'editorial Hogarth, destinada a publicar les seves novel·les entre les quals destaquen La senyora Dalloway (1925), i Al far (1927), en les què l'argument sorgeix de la vida interior dels personatges i els efectes psicològics s'aconsegueixen a través d'imatges, símbols i  metàfores. Cal destacar que fou influenciada pel filòsof parisenc Henri Bergson, com també per l'escriptor modernista Marcel Proust, el qual es basa en la idea del temps.

A part d'altres novel·les com Les  Ones o Orlando, trobem biografies i assaigs, entre els quals destaquen En una habitació pròpia (1929). Com que patia la malaltia psíquica del trastorn bipolar, se suïcidà el 29 de març de l'any 1941, ofegant-se al riu Ouse. La tècnica utilitzada en el suïcidi foun infalible, va submergir el seu cos en aquest riu amb l'abric ple de pedres per evitar sortir a la superfície. La novel·la, publicada l'any 1925 per la seva editorial ens narra, al llarg d'un sol dia de juny, tot el que passa pel cap als protagonistes, entre els quals trobem la senyora burgesa Dalloway, l'home que el va estimar tant durant la joventut i els seus pensaments, i un veterà bastant traumatitzat pel que va sofrir a la guerra.

Pel que fa a la tècnica, podem dir que aquesta escriptora domina la introspecció psicològica i és això el que dóna cos a una novel·la que cal llegir sense pressa, fixant-se en cada pensament de cada personatge que sovint amaga els seus sentiments. I  com demostra Woolf en els seus llibres, les causes de les cicatrius emocionals són el pas del temps, les ferides del desamor, i certs traumes de la guerra. Destaquem la traducció de Dolors Udina, la primera que es fa al català d'aquesta obra després de la de Cèsar August Jordana, del 1930.