Fa unes setmanes, el film, Häxan, la bruixeria a través dels temps, va tenir un paper destacat en el nostre programa, primer gràcies a en Parmesà i la seva secció del Niu de Pardals, i posteriorment perquè va ser el nostra protagonista a FilmàDômat. Precisament a aquest últim punt retornem ara per aprofundir una mica en la particular història d'aquesta obra i en la figura del seu director, el danès Benjamin Christensen.
Per a aquest director, Häxan (1922) representa el seu llegat, ja que tot i iniciar-se en el món del cinema amb la pel·lícula La X misteriosa (1914), considerada una de les millors operes primes dels primers anys del cinema, la popularitat del seu documental sobre les bruixes i la seva relació amb la societat va arribar a una popularitat molt més elevada que qualsevol de les seves altres obres, especialment a patir de la dècada el 60, quan es va tornar a projectar en els cinemes americans narrada en aquest cas pel poeta W. Burroughs.
La pel·lícula, tot i que en un principi pugui semblar que narra la història d'un grup de bruixes de forma més o menys lineal així com faria uns anys més tard Dreyer amb Vampyr, la bruixa vampir (1932), és en realitat un documental sobre el fenomen de la bruixeria a l'edat mitjana, exposant la relació que establien les bruixes amb la societat medieval i després traslladant aquesta fins als primers anys del segle XX. I és precisament la figura de Carl Theodor Dreyer, el gran director danès i un dels millors cineastes no només d'aquelles dècades sinó de tot el segle, un dels responsables que la pel·lícula de Christenen no trascendis tant com mereixia en el moment de la seva estrena. Dreyer havia estrenat uns mesos abans el film Les pàgines el llibre de Satanàs, i la seva popularitat va fer que Häxan, una pel·lícula que també tocava temes com la religió i la relació amb el dimoni, passes més desapercebuda.
Tot i això, avui en dia i amb el pas del temps podem considerar Häxan pel que és, un molt interessant relat sobre la bruixeria, les seva causes i les seves conseqüències i un dels films fonamentals per poder entendre l'evolució i la consagració d'un gènere tan assentat avui en dia com és el documental cinematogràfic. És cert que avui en dia, i amb tot l'avenç de la tècnica, el film s'ha tornat una mica més pesat i rudimentari, i a més, les relacions que el director estableix entre la bruixeria medieval i la histèria contemporània poden semblar massa forçades, però tot això queda enrere per la magnitud i l'ambició d'un film de fa més de 90 anys, per una direcció artística senzillament espectacular que faria envejar a molts avui en dia, i pel talent que desplega el director al recrear certs passatges del film, especialment els medievals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada