Després de que en Divus recités "aquell vell que pescava tot sol en un gussi en el Gulf Stream que ja feia vuitanta-quatre dies que no agafava cap peix", en Matapardals començà la secció d'aquest dilluns amb el següent llibre: El vell i la mar d'Ernest Hemingway. Va néixer a Illinois el 1898. Encara un infant, acompanya el seu pare, metge cirurgià, en la seva labor sanitària entre els indis i en les seves caceres per Michigan. Als dinou anys, i després d'haver exercit diversos oficis, s'allistà com a voluntari al front italià; ferit i condecorat. Viatjarà a París i és per això que sent un desassossec, una inadaptació, un enyorament d'Europa. Són els anys de l'anomenada llei seca, del jazz, dels gàngsters, de l'enfortiment del cinema, que alguns anomenem setè art. Un París on els escriptors nord-americans de la generació anterior a la guerra i els més joves, els de l'anomenada "generació perduda", es barregen a tota la inquietud del moment: cubisme, futurisme, dadaisme i surrealisme. Viurà el crac del 1929, i quan esclata la guerra d'Espanya, Hemingway s'hi apassiona: visita els fronts i recull dòlars i medicaments per a les forces republicanes. Casat més de 3 cops, i atorgat el Premi Nobel de Literatura el 1954, el 3 de Juliol de 1961 es disparà un tret a la boca. El suïcidi de Hemingway és la reducció a l'absurd del seu vitalisme, el gest desesperat per escapar a la indefugible decadència del cos.
En El vell i la Mar hi ha tota l'experiència de Hemingway, que era molta. Però els fets són menys importants que les vivències de l'autor al llarg d'una vida marinera com la d'ell. La creació de Hemingway és el Vell. El protagonista és un vell. La vellesa preocupava i espantava Hemingway. Un home, un vell, un home coratjós, un home solitari. Un home en contacte constant amb la naturalesa, i mar. Molt Mar. L'obra ens narra una lenta successió d'instants, de dies, d'anys, de segles, de mil·lenaris. Tot en hores. I damunt una barca, l'home.
La història d'un vell pescador, pobre i sense sort, cansat de tornar cada dia sense pesca, que emprèn una última i arriscada vida. Una batalla amb el seu enemic, el peix. Un enemic respectat, només pel fet que hagi estat el seu enemic. I el retorn al port, amb els taurons, es convertirà en una última prova. Finalment, l'home culmina amb el seu destí arrossegant el triomfal botí, el peix. Però tot home arriba vençut al seu port, tot home descobreix, al final del seu viatge, que ha arrossegat una blanca carcanada inútil, ossos pelats, i un àrid esquelet d'il·lusions i somnis. Ernest Hemingway, fa amb aquesta breu i excel·lent novel·la, un cant a la lluita i a la grandesa de l'home. Un dels novel·listes més importants de la literatura contemporània i que des del nostre programa recomanem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada