Conviure a la Xina amb una mica de violència

Tot i que de moment aquest estiu estigui resultant ser una mica pobre respecte a les estrenes cinematogràfiques setmanals (deixant de banda els típics blockbusters), aquest passat divendres van coincidir fins a tres films que destaquen no tan sols respecte a les estrenes d'aquesta setmana, sinó que podrien perfectament ser considerades de les millors pel·lícules estrenades als nostres cinemes aquesta estació. A més, les obres són tan diferents entre elles que molt probablement gairebé tothom pugui trobar el que més s'adapti als seus gustos.

Així, per començar tenim una de les millors cintes independents nord-americanes de l'any passat, 12 Short Term (o Las Vidas de Grace), molt en la línia d'altres films d'estil similar com Frances Ha o les obres de Lena Dunham, i model perfecte d'aquest nou tipus de cinema tan de moda ara entre tots aquells fans del cinema americà però que prefereixen anar per camins menys transitats. L'altra pel·lícula a destacar és la cinta israeliana estrenada el 2012 al Festival de Venècia i guanyadora de dos premis del certamen (Millor Actriu (Yaron) i premi SIGNIS), Fill the Void (Llenar el Vacío). En la pel·lícula, la directora Rama Burshtein ens presenta, a través d'una mirada sincera i directa al judaisme ortodox, la vida d'una jove jueva que a causa d'un tràgic succés familiar ha de decidir si complir amb la seva obligació i deure (sempre a traves de la mirada ortodoxa), o bé seguir els desitjos del seu cor.

Tot i això, avui ens volem centrar en la tercera pel·lícula de les tres, precisament, que us recomanem des de Ville à Dômat per anar a veure al cinema, Un toque de violencia (A Touch of Sin), la nova pel·lícula d'un dels millors realitzadors xinesos actuals, Jia Zhang Ke, director entre d'altres de pel·lícules com 24 City, Still Life (Naturaleza muerta) i Placeres desconocidos.

Jia Zhang Ke és un director que sempre s'ha caracteritzat per abordar de forma directa i crua la realitat social més amagada de la Xina, fins al punt que les seves pel·lícules puguin arribar a ser molt i molt dures. Ara, amb Un toques de violencia, podem tornar a veure de forma clara la peculiar marca del director, en un film en el que s'entrellacen les històries de quatre protagonistes, tots ells enfrontats a la realitat del seu entorn, fins a un punt que decideixen recórrer a les armes i la violència com a vehicles de sortida d'una situació que molts cops es torna insuportable. La resolució pot no agradar a tots, però el director juga molt bé les seves cartes fins al punt que el temps que dura la cinta estarem més expectants al futur dels personatges que no pas preocupats per la forma en la que intenten sortir endavant. Tot un triomf per un director que veu com poc a poc es va fent amb una filmografia envejable i d'una qualitat equiparable a molt pocs altres directors asiàtics.

Un toque de violencia - Tráiler español per keane43