El Vida del dissabte

Després de gaudir d'un gran divendres aquí en el Vida avui estem preparats després d'haver-nos banyat a la platja pel plat fort del festival: Lana Del Rey. Avui dissabte entre d'altres artistes gaudirem de Hidrogenesse, Paus, Pional, Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández Miró, Copa Lotus, Tom's Cabin, Núria Graham i The Parrots. A més, Divus Julius Bonasera us recomana els concerts que no us podeu perdre.

LANA DEL REY

És difícil sortir-ne victoriós d’un hype, si darrera teu no s’hi amaga talent. Des d’aquest punt de vista, aquesta jove diva del pop n’ha sortit totalment avantatjada. Darrera la seva cara bonica i la fragilitat de la seva innocència hi ha una dona amb totes les de la llei, que té la capacitat de construir himnes de pop orquestral i èpic amb to glamurós, i un talent realment sorprenent. Se l’acusa d’haver-se aprofitat de l’stablishment del pop, però i què? El que compta en aquestes ocasions és l’actitud del personatge, i en aquest cas concret és a l’alçada de les circumstàncies. Tràgica, melòdica, èpica i idolatrada tanmateix que odiada. El seu nom genera sensacions, i això és el que realment ens interessa de Lana del Rey. Ens vam enamorar d’ella gràcies al seu primer single, “Video Games”; la sensació de deja-vú que ens produeix a l’escoltar-lo novament ens trasllada al mig de la natura en una fresca nit d’estiu amb el cel ple d’estrelles. Hem trobat el millor escenari per aquesta escena, i per això hem decidit portar-vos-la. Des d’aquell primer single, Lana del Rey no ha parat de facturar cançons atractives, misterioses i emocionalment intenses. Aquesta diva del pop mundial presentarà per primer cop a la península el seu nou treball, “Ultraviolence”.

YO LA TENGO

La seva humilitat és el que els impulsa cap al capdamunt dels noms més destacats de l’escena alternativa. Són una peça clau en la història de la música, i han fet honor a la paraula indie fins i tot abans que esdevingués un mot caduc. Versàtils, intensos, sorollosos, estridents, poètics, populars, alternatius i fins i tot soul. Yo La Tengo són capaços de reinventar-se constantment sense perdre la personalitat ni la qualitat de cadascuna de les seves composicions. En directe són un autèntic espectacle: la delicadesa amb la que Ira Kaplan agafa la guitarra recorda suavitat amb la que un enamorat abraça a la seva promesa; tanmateix, la intensitat que en deriva són capes de distorsió que es barregen amb la melodia i la suavitat vocal de la inconfusible veu de Georgia Hubley. Canvien de registre constantment sense que això ens importi en absolut, igual que en directe quan es s’intercanvien els rols com a músics però l’essència és manté.

Arribaran al Vida amb les cançons de “Fade” (Matador, 2013) i una biografia editada per l’editorial catalana, Libros del Ruido.

AUSTRA

Austra és l'aposta internacional per a la primera edició del Vida. Provenen de Canadà i el seu estil es troba a mig camí entre el pop i la electrònica teixida amb una sèrie d’elements molt característics. D’entrada la textura balearic beat de les seves composicions que beuen del dream-pop sintètic a mig camí entre la new wave i altres estils més foscos; dives del pop i amb una textura èpica i melancòlica, ens posaran els pèls de punta quan la seva actuació, ben entrada la nit, ens endinsi cap a un horitzó d’hedonisme juvenil i el plaer d’una nit d’estiu. L’any passat van editar “Olympia”, i cançons com Home tenen una força i un caràcter inconfusible. Les seves cançons han passat per la batedora de productors electrònics de renom que n’han extret autèntiques joies enfocades a la pista de ball. Entre els seus remixers hi trobem noms destacats de l’escena house contemporània com Ital o XXXY.