El nostre mestre Bergman i la seva Productora de Pardals han viatjat fins a Ruússia per trobar els Pompeya. Aquesta banda amb nom de ciutat romana que serà aquest proper 19 de juliol al festival Bona Nit Barcelona. Que un grup indie triomfi a Rússia ja és sorprenent d'entrada. Però
que a més aquests 4 jovenets hagin donat amb la combinació perfecta de
funk, pop i música disco, i que s'hagin llançat a la conquesta del món
amb un disc anomenat Tropical sota el braç, encara ho és més.
El cas és que ho estan aconseguint, gràcies a un so voluptuós que a vegades els apropa a grups com Friendly Fires, Yeasayer o Holy Ghost!, però que també beu de fonts com el reggae, el jazz o la psicodèlica. Costa escoltar hits com Power, Slaver o la mateixa Tropical sense pensar en una nit d'estiu, i encara més fer-ho sense moure el cos. La seva música és hedonisme en estat pur: una crida de la selva que encisa els sentits a cop de sintetitzador, i transforma el terra en una interminable pista de ball. És inútil intentar descriure el seu so. Aquest grup s'ha d'escoltar en directe, gaudir-lo, ballar-lo, sentir-lo, i per descomptat recordar-lo. Perquè donarà molt que parlar.
El cas és que ho estan aconseguint, gràcies a un so voluptuós que a vegades els apropa a grups com Friendly Fires, Yeasayer o Holy Ghost!, però que també beu de fonts com el reggae, el jazz o la psicodèlica. Costa escoltar hits com Power, Slaver o la mateixa Tropical sense pensar en una nit d'estiu, i encara més fer-ho sense moure el cos. La seva música és hedonisme en estat pur: una crida de la selva que encisa els sentits a cop de sintetitzador, i transforma el terra en una interminable pista de ball. És inútil intentar descriure el seu so. Aquest grup s'ha d'escoltar en directe, gaudir-lo, ballar-lo, sentir-lo, i per descomptat recordar-lo. Perquè donarà molt que parlar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada