Ridley Scott, director d'Alien, Blade Runner, Thelma i Louise... un dels grans creadors de Hollywood i una de les figures més destacades del panorama cinematogràfic de fa uns anys. I és que a ningú se li escapa que el director ha passat per uns [pocs] anys en que els seus treballs no han brillat al nivell que ens tenia acostumats durant la dècada dels 80 i principis dels 90 i per què no, també durant la meitat del que portem de segle. Ara, amb la publicació del nou tràiler de la seva pròxima pel·lícula, creiem que ha arribat el moment idoni per tal d'analitzar els darrers projectes d'aquest gran director que tants bons moments ens ha deixat.
Per començar tenim una peculiar adaptació del mite(?) de Robin Hood, altre cop amb Russell Crowe, que prometia tornar-nos a portar l'èpica i la majestuositat de la multi-premiada Gladiator o l'extraordinària ambientació i riquesa de 1492: Conquest of Paradise i Kingdom of Heaven i que, sent sincers, ni en un cas ni en l'altre s'hi va aproximar. Tot això sumat a que al final el film va resultar ser una preqüela de la història del bandoler, amb un grau d'interès força menor tot i que amb més oportunitats per l'espectacle i les grans batalles que altre cop, no van ser explotades tant com ens tenia acostumats el director (tampoc hi ha plans a curt termini de prosseguir amb la història de Robin Hood, a més).
Però s'hi hi ha algun moviment estrany que hagi portat a terme Ridley Scott durant aquests anys sens dubte ha estat la decisió de retornar a la franquícia d'Alien, després de més de 30 anys. Prometheus, que aquest cop sí que es presentava com a preqüela d'Alien, va resultar també ser una decepció, no tan sols perquè al final va resultar ser més una preqüela d'una futura preqüela, sinó perquè el propi guió de la pel·lícula estava ple d'incongruències, absurditats i acusava una seria falta d'imaginació, aspectes que aproximaven el film més cap a la franquícia de pel·lícules de Predator que a la d'Alien. A nivell tècnic a més, l'obra trencava completament amb l'obscuritat i la brutícia del film original, convertint la pel·lícula en un producte incapaç de sobreviure en les comparacions amb l'obra mare i completament apartada de l'afecte d'una comunitat de fans que no sap si esperar amb il·lusió o amb por la ja anunciada seqüela.
La darrera pel·lícula del director anglès abans del film que ens ocupa fou The Counselor, estrenada l'any passat i que comptava amb el premiat escriptor Cormac McCarthy fen les labors de guionista i amb els actors Michael Fassbender, Javier Bardem, Penélope Cruz, Cameron Diaz i Brad Pitt, un film per triomfar als premis de l'acadèmia, vaja. Dir que The Counselor va dividir la crítica no és ben bé mentida, però si ens atenim als noms darrere del film, fracàs podria ser perfectament una de les primeres paraules que se'ns vinguessin al cap (l'altre seria decepció).
Tot això ens demostra que Ridley Scott no està actualment vivint la seva època més daurada, fet que augmenta la reticència cap als seus dos futurs treballs, per una banda la ja mencionada Prometheus 2, però per l'altra, el que desperta especialment el temor dels seguidors és la encara no titulada segona part de Blade Runner (probablement junt amb Alien les dues pel·lícules de culte del director). El 2012 Scott va confirmar que el projecte seguia endavant, tot i que encara sense una data ni un títol decidits. Veient de moment com va la feina amb el retrobament amb Alien, els temors són més que justificables (això i que ja han passat més de 30 anys des de l'original, que els actors podrien no estar en les millors condicions per retornar als seus antics rols i sobretot el fet que Blade Runner es va caracteritzar i es caracteritza pel fet de tenir un dels finals oberts més interessants, ben fets, discutits i probablement satisfactoris de la història del cinema).
En un context en el que sembla que el més original que pot entregar Hollywood actualment siguin adaptacions de novel·les adolescents que en la majoria dels casos no deixen de seguir la mateixa estructura amb una ambientació diferent (clòniques, dit directament), el nou treball de Ridley Scott no és precisament original (tot i que no per això el film per interès), Exodus: Gods and Kings serà la nova adaptació bíblica a la gran pantalla (si encara recordeu Noè, de Darren Aronofsky, tranquils és perquè ha passat molt poc temps), en un film que ens mostrarà la vida de Moisès, un dels personatges més importants en la tradició judeocristiana i figura fonamental de l'èxode d'aquest poble.
No és pot, però, acusar de conformista a Scott vist el primer tràiler del film. Exodus apunta més amunt del que ho va fer en el seu moment Robin Hood, i més encara que Gladiator, el seu repartiment té a primera vista un nivell fantàstic (Christian Bale, Joel Edgerton, Aaron Paul, Sigourney Weaver, Ben Kingsley i uns quants més que ens deixem de nombrar) i els encarregats del guió, la música i la fotografia són de primer ordre: Steven Zaillan (Schindler's List, Gangs of New York); Alberto Iglesias (Tinker Tailor Soldier Spy, The Constant Gardener) i Dariusz Wolski (Alice in Wonderland i la franquicia de Pirates of the Caribbean) respectivament.
Exodus: Gods and Kings pot ser, en definitiva, un dels millors films de l'any, la recuperació d'un director amb un nivell tan alt com el de Ridley Scott (i tot sembla que serà així) o bé, la confirmació que l'anglès fa temps que ha caigut en els paranys del Hollywood més comercial i ha perdut els seu rastre de grandesa (opció que considerem que ningú en el seu sa judici pot desitjar). La pel·lícula serà la que parli, ara només queda esperar fins al 5 de desembre. I vosaltres, que n'opineu, tornarà amb ella el gran Ridely Scott?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada