De Brises i Boires: "Oceà Mar", Alessandro Baricco | Ville à Dômat


 facebooktwittergoogle+spotifyyoutubefeed rss

Pages

dijous, 28 d’agost del 2014

De Brises i Boires: "Oceà Mar", Alessandro Baricco

Fa molts De Brises i Boires, quan encara no estava en Matapardals, Divus Julius Bonasera recomanà la novel·la Oceà Mar de l'escriptor italià Alessandro Baricco.

Alessandro Baricco, llicenciat en Filosofia, es va convertir en un fenomen literari mundial amb la publicació de la novel·la Seda (1996), traduïda a disset idiomes. També ha treballat a la televisió, a part de l'escriptura. L'any 1994 fou l'ideador i presentador d'un programa dedicat a la literatura titulat Pickwick, en el qual es tractaven tant la lectura com l'escriptura. Després d'aquestes experiències televisives va fundar a Torí, junt amb altres associats, una escola de tècniques narratives a la que li donà el nom de Holden, com el protagonista de la novel·la El vigilant en el camp de sègol, de Jerome David Salinger.

Oceà Mar és una obra que juga amb matisos poètics, fantàstics i simbòlics, al tall en tot moment de la realitat palpable i els més recòndits misteris de la ment humana, a través dels quals es pretén descobrir el fet veritable. La posada Almayer és el lloc que reuneix als diversos personatges que entrellacen les seves històries en un ambient en què la màgia es manifesta a través de l'ambient marí i de les mateixes condicions oníriques i desconcertants que alberga en el seu interior.
 

L'obra arranca descrivint-nos a Plasson, el pintor que s'abandona a les possibilitats infinites de la creació, desitjant captar en el blanc llenç el moment culminant de la seva observació assossegada i pacient. L'acompanya Ann Deveriá, la muller adúltera el marit del qual ha confinat en aquell lloc amb l'esperança d'obtenir la seva curació.
 

Cal destacar que aquesta obra es divideix en llibres i no en capítols, i que el llibre segon podria construir un relat en si mateix i molt ben aconseguit; no tant innovador en la tècnica com s'anuncia a la contraportada perquè els recursos utilitzats són molt coneguts, però molt ben construït.

Una obra on hi ha parts que recorda als ambients sufocants i comats de la feroç càrrega humana a la superfície en els moments més tenebrosos de la narrativa de Joseph Conrad, que arriba a seduir per moments, la prosa poètica envolta i l'ambient fantàstic arriba a ser desnombrant , però una obra on hi ha profunditat argumental.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada