Són de Londres (tot i que alguns del seus membres tenen arrels a Navarra) i van començar a esvalotar el galliner de les xarxes socials ambsingles perfectes com Xtatic truth i I love London. Quatre anys i dos discos després, Crystal Fighters són, tot i l'aura post-hippie que els caracteritza, el paradigma de les tendències i la modernitat. La poció màgica del druida? Una poderosíssima combinació de guitarres, sintetitzadors i txalapartas (aquella mena d'enormes xilòfons de fusta propis de la música tradicional basca) que els ha dut a convertir-se en un dels fenòmens més demolidors de la música electrònica (folktrònica, se n'ha dit) de l'últim lustre. Les seves cançons tenen la virtut de transmetre l'alegria de viure i els seus concerts -darrerament, tots amb entrades exhaurides- són una incontrolable bogeria de ritmes. Entre les coses més salvatgement ballables que hagis vist mai. Aquesta nit a Sant Feliu de Guíxols al festival Porta Ferrada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada