Nascuda a San Luis però després situada a Chicago, aquesta
estadounidense s’ha convertit en una questió de mesos (els que han
transcorregut des de la publicació del seu segon àlbum, “Burn Your Fire
For No Witness”, a frebrer d’aquest any) en un dels icones del neo-folk,
facció indie. Quan a 2012 va apareixer el seu segon disc, “Half Way
Home”, amb les seves referències vetllades al country de mitjans del
segle passat, de la metaixa manera que el seu debut, amb sis cançons,
“Strange Cacti” (2011) – després d’un cassete a 2010 amb mitja dotzena
de versions, evocava als grups de noies dels anys seixanta, es va intuir
que hi havia en ella un gran potencial i una complexitat superior a la
qual ja mostraba. Però faltava aprofundir en això. És el que fan les
onze cançons de l’últim treball fins a la data d’aquesta col·laboradora
de Bonnie “Prince” Billy, i el primer que ha registrat acompanyada de
banda. Continua amb la conjura del passat, però buscant nous camins,
convertint en anacronisme i la vulneralitat en alguna cosa gratificant,
com si fos l’alumna més avantatjada de Joni Mitchell del moment. Pot ser
ho sigui. Ha trencat la xarxa que la protegia i endolcia, i les seves
cançons han crescut: crespan més el borrissol. Angel Olsen actuarà aquesta nit a la Sala Apolo.
dimarts, 30 de setembre del 2014
Angel Olsen, la nova Joni Mitchell
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada