Angel Olsen, la nova Joni Mitchell

Nascuda a San Luis però després situada a Chicago, aquesta estadounidense s’ha convertit en una questió de mesos (els que han transcorregut des de la publicació del seu segon àlbum, “Burn Your Fire For No Witness”, a frebrer d’aquest any) en un dels icones del neo-folk, facció indie. Quan a 2012 va apareixer el seu segon disc, “Half Way Home”, amb les seves referències vetllades al country de mitjans del segle passat, de la metaixa manera que el seu debut, amb sis cançons, “Strange Cacti” (2011) – després d’un cassete a 2010 amb mitja dotzena de versions, evocava als grups de noies dels anys seixanta, es va intuir que hi havia en ella un gran potencial i una complexitat superior a la qual ja mostraba. Però faltava aprofundir en això. És el que fan les onze cançons de l’últim treball fins a la data d’aquesta col·laboradora de Bonnie “Prince” Billy, i el primer que ha registrat acompanyada de banda. Continua amb la conjura del passat, però buscant nous camins, convertint en anacronisme i la vulneralitat en alguna cosa gratificant, com si fos l’alumna més avantatjada de Joni Mitchell del moment. Pot ser ho sigui. Ha trencat la xarxa que la protegia i endolcia, i les seves cançons han crescut: crespan més el borrissol. Angel Olsen actuarà aquesta nit a la Sala Apolo.