El passat dilluns en el capítol 64 de Ville à Dômat el Mariscal Mauro
entrevistà els responsables de la programació musical de les festes de
la Mercè. D'una banda, en Carles Conesa, director del BAM; i d'una
altra, en Jordi Turtós, director de Mercè Música. Avui 19 de setembre el
"poble" de Barcelona s'omplirà de música i concerts repartits per
diferents zones de la ciutat. Divus Julius Bonasera ens recomena els
concerts que no ens podem perdre avui divendres.
DESERT
Ella és Cristina Checa, qui va ser la meitat de l'efímer duo de dream-pop Granit amb Alba Blasi (Extraperlo). Ell, Eloi Caballé, veterà del pop barceloní que va formar part de Los Selenitas i productor de l'únic EP de Granit. Junts són Desert, i després de publicar el celebrat senzill Camins / Desert el 2013, al juny van editar l'EP Envalira (Buenritmo, 2014). Un verb inventat entre embadalir i delirar, a Envalira el seu pop atmosfèric amb sintetitzadors, comparat amb encert amb Cocteau Twins, Beach House i Broadcast, i cantat en català, continua fascinant. Plaça Joan Coromines: 21h (MACBA)
PROTOMARTYR
Els ullals d'un gos poc amistós amenacen des de la portada d’Under color of official right (2014), el segon disc del quartet postpunk Protomartyr. Però, què espereu d'un grup sorgit del forat de misèria que ha esdevingut Detroit? Un smiley? La ciutat maleïda que va parir The Stooges és el bressol d'unes cançons irades, angoixants, que no estan per històries, que practiquen l'economia de mitjans, que fan pensar en The Fall i Pere Ubu, però també en els The Clash més combatius. Sentiu el cantant Joe Casey exhortant l'escòria a alçar-se a Scum, rise! i tremoleu. Plaça Joan Coromines: 24h (MACBA)
LUST FOR YOUTH
International, el tercer àlbum del projecte de Hannes Norrvide, marca un punt d'inflexió en la trajectòria d'aquest suec establert a Copenhaguen. Lust Fort Youth ja no és –o no ho és a International– una aventura en solitari: convertits en trio amb la incorporació del fins ara col·laborador en els directes Loke Rahbek i del nou membre Malthe Fisher, han fet un gir copernicà que ha il·luminat el seu so situant-los en l'òrbita de Depeche Mode, Pet Shop Boys i New Order, i allunyant-los de la baixa fidelitat, fosca i turmentada dels seus anteriors treballs. Pça dels Àngels: 23.15h (MACBA)
BLOUSE
El trio de Portland van captivar amb els accents retro del seu debut homònim de 2011, construït amb melodies de la veu delicada de la californiana Charlie Hilton i sintetitzadors ensopits. Però amb l’etiqueta chillwave morta i enterrada, els Blouse van guardar els sintetitzadors i les caixes de ritmes a l’armari a favor d’instruments que no s’endollen a la corrent a Imperium (Captured Tracks, 2013), el seu segon treball. Les atmosferes somiadores, però, romanen, en un pop evocador deliciosament mig esmorteït que fa pensar en els experiments de Connan Mockasin. Pça dels Àngels: 21.45h (MACBA)
TRISTESSE CONTEMPORAINE
«La tristesa durarà per sempre», pronostiquen aquest trio de París format per estrangers, com es defineixen ells mateixos. Són el suec Leo Hellden, guitarrista de Jay Jay Johanson, la japonesa Narumi Hérisson i l’emmascarat MC britànic d’origen jamaicà i cubà Maik, que en la segona meitat dels noranta va posar veu a un parell dels discos clau del trip-hop amb Earthling. Facturen un post-punk sintètic i fosc, en ocasions agressiu, en d’altres més psicodèlic. El seu pla és enregistrar ràpidament per conservar l’espontaneïtat. Pça dels Àngels: 24.00h (MACBA)
DESERT
Ella és Cristina Checa, qui va ser la meitat de l'efímer duo de dream-pop Granit amb Alba Blasi (Extraperlo). Ell, Eloi Caballé, veterà del pop barceloní que va formar part de Los Selenitas i productor de l'únic EP de Granit. Junts són Desert, i després de publicar el celebrat senzill Camins / Desert el 2013, al juny van editar l'EP Envalira (Buenritmo, 2014). Un verb inventat entre embadalir i delirar, a Envalira el seu pop atmosfèric amb sintetitzadors, comparat amb encert amb Cocteau Twins, Beach House i Broadcast, i cantat en català, continua fascinant. Plaça Joan Coromines: 21h (MACBA)
PROTOMARTYR
Els ullals d'un gos poc amistós amenacen des de la portada d’Under color of official right (2014), el segon disc del quartet postpunk Protomartyr. Però, què espereu d'un grup sorgit del forat de misèria que ha esdevingut Detroit? Un smiley? La ciutat maleïda que va parir The Stooges és el bressol d'unes cançons irades, angoixants, que no estan per històries, que practiquen l'economia de mitjans, que fan pensar en The Fall i Pere Ubu, però també en els The Clash més combatius. Sentiu el cantant Joe Casey exhortant l'escòria a alçar-se a Scum, rise! i tremoleu. Plaça Joan Coromines: 24h (MACBA)
LUST FOR YOUTH
International, el tercer àlbum del projecte de Hannes Norrvide, marca un punt d'inflexió en la trajectòria d'aquest suec establert a Copenhaguen. Lust Fort Youth ja no és –o no ho és a International– una aventura en solitari: convertits en trio amb la incorporació del fins ara col·laborador en els directes Loke Rahbek i del nou membre Malthe Fisher, han fet un gir copernicà que ha il·luminat el seu so situant-los en l'òrbita de Depeche Mode, Pet Shop Boys i New Order, i allunyant-los de la baixa fidelitat, fosca i turmentada dels seus anteriors treballs. Pça dels Àngels: 23.15h (MACBA)
BLOUSE
El trio de Portland van captivar amb els accents retro del seu debut homònim de 2011, construït amb melodies de la veu delicada de la californiana Charlie Hilton i sintetitzadors ensopits. Però amb l’etiqueta chillwave morta i enterrada, els Blouse van guardar els sintetitzadors i les caixes de ritmes a l’armari a favor d’instruments que no s’endollen a la corrent a Imperium (Captured Tracks, 2013), el seu segon treball. Les atmosferes somiadores, però, romanen, en un pop evocador deliciosament mig esmorteït que fa pensar en els experiments de Connan Mockasin. Pça dels Àngels: 21.45h (MACBA)
TRISTESSE CONTEMPORAINE
«La tristesa durarà per sempre», pronostiquen aquest trio de París format per estrangers, com es defineixen ells mateixos. Són el suec Leo Hellden, guitarrista de Jay Jay Johanson, la japonesa Narumi Hérisson i l’emmascarat MC britànic d’origen jamaicà i cubà Maik, que en la segona meitat dels noranta va posar veu a un parell dels discos clau del trip-hop amb Earthling. Facturen un post-punk sintètic i fosc, en ocasions agressiu, en d’altres més psicodèlic. El seu pla és enregistrar ràpidament per conservar l’espontaneïtat. Pça dels Àngels: 24.00h (MACBA)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada