Last Days in Vietnam és el nou documental de Rory Kennedy, el quart per ser més exactes (només a realitzat documentals), i a l'igual que la resta dels seus projectes, aquest nou film no sembla destinat a acaparar portades ni omplir rodes de premsa (de fet, el film no té tràiler en els principals portals cinematogràfics), però tot i així, i a l'igual que el seu darrer treball, Ethel, per a l'HBO, aquest nou projecte a aconseguit captar l'atenció de la crítica, i d'una forma molt positiva, arribant (pel que sembla de moment) a revalidar tota la seva producció anterior.
Last Days in Vietnam tracta precisament d'això, dels últims dies a la Guerra del Vietnam, aquella en la que els americans van haver de retirar-se. La sinopsis oficial ens explica que durant els caòtics darrers dies de la guerra, mentre les tropes nord-americanes eren retirades, la petició i el projecte per evacuar els seus aliats sud-vietnamites que podien ser empresonats i executats per les tropes comunistes del nord va ser denegada. Aleshores, amb el rellotge comptant i la ciutat de Saigon sota el foc enemic, un petit número d'heroics americans es van organitzar per, sota la seva responsabilitat, organitzar i oferir diverses operacions per tal de, en un esforç desesperat, salvar tantes vides sud-vietnamites com fos possibles.
Contra el que pugui semblar a primera vista, una de les millors característiques del film és que no cau mai en l'exaltació d'aquells "herois" nord-americans, sinó que el que trobem al visualitzar el film és ni més ni menys que un retrat d'un moment històric en que uns homes van decidir intentar fer el que ells consideraven oportú per a altres homes que els havien ajudat i que en molts casos aquella relació havia esdevingut amistat. És més un documental sobre la cooperació entre dos pobles que sobre el final d'una guerra, i possiblement per això el film a captivat a la premsa. Last Days in Vietnam s'ha estrenat aquesta setmana passada als EUA, i per la seva estrena mundial encara que molt de temps (si és que s'arriba a produir en algun moment), però no està de més apuntar-se aquesta obra per a una possible futura visualització, segur que valdrà la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada