En el darrer De Brises i Boires de Ville à Dômat, degut a l'evasió d'en Matapardals, en Divus tot decidit, ens recomanà el llibre del filòsof i escriptor suís-alemany Pascal Mercier: Tren Nocturn a Lisboa.
Peter Bieri, més conegut com a Pascal Mercier és escriptor i filòsof. És llicenciat en Filosofia, Filologia Anglesa i Estudis Indis a Londres i Heidelberg, on li varen atorgar un doctorat Dieter Henrich i Ernst Tugendhat pel seu treball sobre la Filosofia de l'espai i el temps. Les seves investigacions s'orienten a la Filosofia de la ment, l'Epistemologia i l'Ètica. De 1990 al 1993 va ser professor d'història de la Filosofia a la Universitat de Marburgo i a partir de 1993 ensenya Filosofia a la Universitat Lliure de Berlin.
En tot moment flueix i no para de fluir l'obra de Pessoa i la seva visió de la Lisboa d'ahir i el xoc amb la ciutat en els "temps moderns", com també les obres de Safo i Eça de Queiroz, que van deambulant com en forma de lloança de la llengua. Un text on "'l'ànima està feta de paraules i la llum de poesia" i on els éssers que van sobreviure donen un caràcter d'estranyesa al conjunt. L'any passat, va ser dirigida una versió cinematogràfica per Bille August, amb el mateix títol però amb un lleuger canvi: "Tren de Nit a Lisboa".
La novel·la té dos plans, d'una banda la present vida del professor suís de llatí, Raimund Gregorius i d'altra banda la vida recordada d'Amadeu de Prado, escriptor i metge, a més de donar gran suport a la resistència de Salazar. Un llibre on el protagonista Gregorius, anirà en busca de la seva identitat, a causa de que en un pont de Suïssa una dona que s'està a punt de llançar-se li donarà una pista sobre un metge portuguès que va treballar per la resistència (Amadeu de Prado). És la trobada amb un home que va escriure a tocar del perill. És en definitiva, la travessia d'un metge que va desconfiar dels seus amics i que només s'entregava als seus éssers tan i tan estimats. La novel·la és llavors el desig de treure l'anonimat a Amadeu. És quan llavors el professor de llatí Gregorius es convertirà en un "detectiu de l'escriptura" , donant a llum escrits, diaris i confessions. Vindrà d'una vida rutinària i molt marcada i allà recompondrà la seva memòria, fugia de les seves costums com a professor de Liceu
En tot moment flueix i no para de fluir l'obra de Pessoa i la seva visió de la Lisboa d'ahir i el xoc amb la ciutat en els "temps moderns", com també les obres de Safo i Eça de Queiroz, que van deambulant com en forma de lloança de la llengua. Un text on "'l'ànima està feta de paraules i la llum de poesia" i on els éssers que van sobreviure donen un caràcter d'estranyesa al conjunt. L'any passat, va ser dirigida una versió cinematogràfica per Bille August, amb el mateix títol però amb un lleuger canvi: "Tren de Nit a Lisboa". 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada