L'In-Edit del divendres 31

Divus Julius Bonasera i DJ Bassas us recomanen els documentals musicals de l'In-Edit d'avui:

Pulp: A Film About Life, Death and Supermarkets

Pulp i Sheffield són elements inseparables. Tal com afirma Jarvis Cocker als dos minuts de film, això no podria haver passat enlloc més. Ni tampoc es podia haver filmat d'una altra manera: aquí hi ha vida, mort, supermercats i ganiveteries. Hi ha la bona gent de Sheffield, que reflexiona sobre el poder de la banda quan falten mesos per l'últim concert anglès de Pulp (8 de desembre del 2012): velletes, xavals, fans esbojarrats ("Porto Jarvis a les calces") i peixaters examinen el grup de la gent comuna. Un venedor de diaris els confon amb Queen. Una pensionista afirma que tenen millors lletres que Blur. Uns nens addueixen que "Disco 2000" et fa venir ganes de remenar el cul a la pista. Pulp, popstars a contracor i contra tot pronòstic, també s'expliquen càndidament. Jarvis canvia una roda del cotxe. Mark Webber confessa que va sempre en autobús. Jarvis explica les raons per estar en un grup pop, mostra la seva farmaciola per a concerts ("això és per si necessites anar de ventre") i fa història. Ah: i canta un tros de "I like to move it" (¡). Un fenomenal treball que explica Pulp millor que totes les biografies. Pulp són això perquè vénen d'allà. Ara s'entén.
Divendres 31 18:45 Aribau Club 1

American Interior

Gruff Rhys (de Super Furry Animals) emprèn un viatge a la recerca de John Evans, un ancestre seu que va abandonar Gal·les el 1792 per buscar una tribu de nadius americans que –suposadament– parlaven gal·lès. Rhys refà la seva aventura per tot l’ample de l’American interior fent conya, fantasia, PowerPoints i molt de pop. Això és un mite que es transforma en una sèrie de xerrades-amb-música que acaben mutant en llibre, app i pel·lícula. És una d’aquelles grans criptohistòries. Rhys l’explica amb gegantí sentit de l’humor, passió i un simpàtic ninot de pelfa: John Evans. És un tour d’investigació (Rhys descobreix coses a mesura que avança pel Mississipí) on aprenen igual protagonista, públic i espectador d’In-Edit. I és tan divertit i gojós. Has d’estimar Gruff Rhys, defensant les cultures i llengües petites, parlant amb l’últim nadiu que encara parla mandan (res a veure amb el gal·lès, però igualment amenaçat). Has d’estimar John Evans, que va morir als 29 després de patir malària, presó, incomprensió i que fins i tot va haver de convertir-se en ciutadà espanyol per creuar una frontera. Has d’estimar el seu peluix, que fins i tot veiem sent arrestat (i pixelat) a St. Louis. I el film inclou cançons de Rhys i Super Furry Animals! Una joia, vaja. Dylan Goch és un director que hom associa a Gruff Rhys. El seu anterior documental, Separado! (2010) també estava protagonitzat pel músic gal·lès, i també versava sobre la recerca d’un avantpassat, en aquest cas a la Patagònia.

Divendres 31 19:15 Multisalas Sala 5