Avui torna una nova edició del Primavera Club, el germà petit del Primavera Sound. Pels aficionats a les emocions fortes i intenses aquest Club de tardor resulta la millor dosi per poder aguantar fins al mes de maig.
Al llarg de tres dies la sala Apolo, La [2] de l'Apolo, la sala Sidecar, el Teatre Principal i el Teatro Latino seran testimonis directes de la millor producció musical independent que es cou per diferents llocs del planeta. El nexe d'unió entre ells és que la majoria encara no han actuat a casa nostra, i això vol dir que elPrimavera Club continua amb la funció de servir de trampolí per a noves promeses que aviat compartiran escenaris amb els grans noms. Divus Julius Bonaseraens recomana aquells concerts que no us podeu pas perdre.
CHILDHOOD
Tot just han publicat “Lacuna”, el seu primer treball llarg, però porten més d'un any donant que parlar gràcies a cançons com “Haltija” i “Bond Girls”, targetes de presentació amb les quals el quartet londinenc s'ha guanyat un lloc entre el més prometedor del pop britànic contemporani. Se'ls ha comparat amb Temples o amb Tame Impala, però si han aconseguit alguna cosa els de Ben Romans Hopcraft i Leo Dobsen és burlar qualsevol etiqueta a força de despatxar esplèndides i evocadores cançons pop plenes d'entusiasme i bones vibracions.
Sala Apolo. 22.20h
FEAR OF MEN
En la millor tradició de pop britànic i nascut al caliu del segell Fortuna Pop, el quartet de Brighton Fear of Men es presenta com la cara fràgil i sensible de The Pains of Being Pure at Heart. Una banda encapçalada per la dolça veu de Jessica Weiss i apuntalada per les guitarres aquoses de Dan Favey, a la qual la premsa anglesa ja ha reconegut com un encreuament impossible i improbable de Camera Obscura i Joy Division.
Teatre Principal 22.20h
EAST INDIA YOUTH
Darrere l'àlies d'East India Youth s'amaga William Doyle, un jove britànic de Bournemouth que no té inconvenient en citar a Raime i Shostakovich com algunes de les seves influències i a qui el seu debut, “Total Strife Forever”, ha destapat com un imaginatiu malabarista dels ritmes urbans, l'electrònica sedosa i el soul sintetitzat. Un nou petit geni de l'electrònica que beu de la psicodèlia, el synth-pop i el techno per aconseguir belles i ambicioses simfonies com “Heaven How Long”.
Teatro Latino 22.00h
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada