L'In-Edit del diumenge 2

Divus Julius Bonasera i DJ Bassas us recomanen els documentals musicals de l'In-Edit d'avui: Heaven Adores You. A la fama convé anar-hi blindat, però Elliott Smith va prescindir de cuirasses. Ja l'any 1998 afirmava: "sóc la persona menys indicada per ser famosa". Un any abans havia saltat a la fama per la música de Good Will Hunting, de Gus Van Sant, i en quatre anys més es llevaria la vida. Heaven Adores You estableix una connexió directa entre el film, la xocant aparició de Smith als Oscars ("Qui és aquell paio del vestit blanc i els cabells bruts?", feia broma ell mateix), i la seva mort. 

La culpa va ser del show business ("És el pitjor que podria haver-li passat", afirmen els seus amics), i aquest documental no té por d'assenyalar la indústria i allò que la seva maquinària pot fer-li a una ànima sensible. Mitjançant xerrades a la ràdio o entrevistes amb persones properes veiem l'arribada a l'onerós Olimp ("en lloc d'una estrella del rock ets un asteroide del rock") de Smith, i el camí que l'hi va propulsar. La seva infantesa a Dallas (Texas), l'establiment a Portland (Oregon), ciutat punk, l'etapa en grup (Heatmiser), la conversió a l'acústic ("es va rebel·lar contra el soroll de la seva exbanda"), el fitxatge per Kill Rocks Stars i el creixement del boca-orella després de l'aparició d'Either/Or el 1997. I l'ascens (o descens) que culminaria amb la seva tràgica mort. No estaves fet per al negoci, Elliott. 

L'In-Edit del dissabte 1

Divus Julius Bonasera i DJ Bassas us recomanen els documentals musicals de l'In-Edit d'avui:

20,000 Days on Earth

Tot és veritat i tot és mentida. Això és ficció amb els cantells trencats. Això és un documental amb màgia. 20,000 Days on Earth ens convida a passar 24 hores amb Nick Cave en el seu dia número vint mil sobre la Terra. Però és un dia impressionista en què, com en una pel·lícula de David Lynch, no saps mai quin terreny trepitges. En certs moments sembla In treatment, quan un Cave cellut conversa amb un psiquiatre sobre la mort del seu pare i els seus temors més profunds (perdre la memòria, perquè "la memòria és tot el que som"). Però de sobte és pur Mulholland Drive, amb el líder de The Bad Seeds conduint el seu Jaguar i xerrant amb Kylie Minogue o Ray Winstone. Aquestes presències fantasmals, aquests ens ectoplàsmics, entren i surten de pla com espectres del Nadal passat, després de conversar en profunditat sobre allò humà i allò diví amb el nostre home. Fins i tot quan les escenes traspuen quotidianitat ("M'aixeco, escric, menjo") i observem l'australià veient televisió amb els seus fills, no sabem on comença la fantasia i acaba allò mundà. 20,000 Days on Earth és tot artifici. 20,000 Days on Earth és pura realitat. I està plena de música, art i reflexió existencial. Ningú no parla així, però alhora només Nick Cave podria parlar així. Quin dia tan bèstia.

I Love...Ville À Dômat #8: Cristian Pascual (In-Edit)

Cada cop és més llarga la llista de noms que simpatitzen amb la nostra filosofia. Els adeptes a Ville à Dômat creixen sense parar i avui afegim un nou nom al llistat. Cristian Pascual, el director de l'In-Edit Beffeater, el festival de documentals musicals també s'ha viladomitzat. En Cristian ara fa unes poques setmanes visità els estudis de ràdio Ciutat Vella 100.5FM per sometre's a les preguntes del Mariscal Mauro. A què espereu? Viladomatitzeu-vos!

L'In-Edit del divendres 31

Divus Julius Bonasera i DJ Bassas us recomanen els documentals musicals de l'In-Edit d'avui:

Pulp: A Film About Life, Death and Supermarkets

Pulp i Sheffield són elements inseparables. Tal com afirma Jarvis Cocker als dos minuts de film, això no podria haver passat enlloc més. Ni tampoc es podia haver filmat d'una altra manera: aquí hi ha vida, mort, supermercats i ganiveteries. Hi ha la bona gent de Sheffield, que reflexiona sobre el poder de la banda quan falten mesos per l'últim concert anglès de Pulp (8 de desembre del 2012): velletes, xavals, fans esbojarrats ("Porto Jarvis a les calces") i peixaters examinen el grup de la gent comuna. Un venedor de diaris els confon amb Queen. Una pensionista afirma que tenen millors lletres que Blur. Uns nens addueixen que "Disco 2000" et fa venir ganes de remenar el cul a la pista. Pulp, popstars a contracor i contra tot pronòstic, també s'expliquen càndidament. Jarvis canvia una roda del cotxe. Mark Webber confessa que va sempre en autobús. Jarvis explica les raons per estar en un grup pop, mostra la seva farmaciola per a concerts ("això és per si necessites anar de ventre") i fa història. Ah: i canta un tros de "I like to move it" (¡). Un fenomenal treball que explica Pulp millor que totes les biografies. Pulp són això perquè vénen d'allà. Ara s'entén.
Divendres 31 18:45 Aribau Club 1

American Interior

Gruff Rhys (de Super Furry Animals) emprèn un viatge a la recerca de John Evans, un ancestre seu que va abandonar Gal·les el 1792 per buscar una tribu de nadius americans que –suposadament– parlaven gal·lès. Rhys refà la seva aventura per tot l’ample de l’American interior fent conya, fantasia, PowerPoints i molt de pop. Això és un mite que es transforma en una sèrie de xerrades-amb-música que acaben mutant en llibre, app i pel·lícula. És una d’aquelles grans criptohistòries. Rhys l’explica amb gegantí sentit de l’humor, passió i un simpàtic ninot de pelfa: John Evans. És un tour d’investigació (Rhys descobreix coses a mesura que avança pel Mississipí) on aprenen igual protagonista, públic i espectador d’In-Edit. I és tan divertit i gojós. Has d’estimar Gruff Rhys, defensant les cultures i llengües petites, parlant amb l’últim nadiu que encara parla mandan (res a veure amb el gal·lès, però igualment amenaçat). Has d’estimar John Evans, que va morir als 29 després de patir malària, presó, incomprensió i que fins i tot va haver de convertir-se en ciutadà espanyol per creuar una frontera. Has d’estimar el seu peluix, que fins i tot veiem sent arrestat (i pixelat) a St. Louis. I el film inclou cançons de Rhys i Super Furry Animals! Una joia, vaja. Dylan Goch és un director que hom associa a Gruff Rhys. El seu anterior documental, Separado! (2010) també estava protagonitzat pel músic gal·lès, i també versava sobre la recerca d’un avantpassat, en aquest cas a la Patagònia.

Divendres 31 19:15 Multisalas Sala 5

L'In-Edit del dijous 30

Divus Julius Bonasera i DJ Bassas us recomanen a els documentals musicals de l'In-Edit d'avui. Beautiful Noise analitza grup a grup, sense deixar-se detall, disc o cançó, l'escena del soroll tremolós. És un treball ben democràtic: totes les bandes grans i menors gaudeixen del seu espai. Es parla de Cocteau Twins, My Bloody Valentine i The Jesus & Mary Chain, però també s'explica a Ride, Slowdive, Swervedriver, Chapterhouse o Pale Saints amb afecte i perseverança. Els flashbacks d'època són suculents: Jim Reid i Kevin Shields revelen els seus secrets per a l'èxit i l'essència de les seves lletres. Transeünts, fans i grups actuals també tenen veu: Robert Smith (The Cure), Billy Corgan (The Smashing Pumpkins), Trent Reznor (Nine Inch Nails), Seefeel o John Peel repassen el so impressionista i eteri de totes aquelles bandes, així com la seva implosió final: el menyspreu de la premsa, i l'acceptació final que, per molt que anhelessin l'èxit, la majoria de grups eren incapaços d'encaixar en la indústria. Un film gran en mitjans i ambició. I tot aquest feedback romàntic. Dijous 30 19:00 Aribau Club 1

L'In-Edit del dimecres 29

Divus Julius Bonasera i DJ Bassas us recomanen els documentals musicals de l'In-Edit d'avui: Europe in 8 Bits. Alguns en diuen "SuperMario de LSD". La música de 8 bits –o chipmusic- és una escena de drapaires del chip primitiu que reciclen Nintendos i GameBoys amb fins perversos: nova música! Gent modificant objectes per assignar-los un nou significat; artistes que recuperen artefactes vetustos perquè dels seus ossos reneixi quelcom de flamant. Però Europe in 8 Bits no és només instructiu i captivador; també és una burrada de divertit. El film transcendeix la marcianitat d'un club privat i es torna monument espurnejant a un art igualitari. Els artistes representats aquí refusen oferir una definició del que fan, però el seu entusiasme és palpable. Hi ha alegria i fervor quan Goto80, Culomono, Kenobit, Henry Homesweet, Meneo, Bubbly Fish i molts altres ens ofereixen una classe d'història i pràctica de la chipmusic: dels Commodore 64 als primers músics de jocs 80's (Rob Hubbard o Ben Daglish i la seva "histèria inconfusible"), de la competitivitat tècnica –no d'egos- a la creació del nanoloop i el Little Sound DJ. Inclou representants patris: el català Ralp i l'asturvalencià Fela Borbone ("dóna molta canya, el so de 8 bits; com si estigués sonant una alarma que t'has de morir") completen una obra apassionada que tant converteix el profà com convenç l'estudiós. Dimecres 29 19:30 Aribau Club1(presentat pel director) i Divendres 31 16:45 Multisalas Sala 5. Sala Apolo: Europe in 8 Bits. Concert. 21.30h

L'interior d'Amèrica segons Gruff Rhys

Després de la la projecció del documental “American Interior” avui a les  21 hores els organitzadors de l'In-Edit han gestionat un concert íntim a càrrec del seu protagonista Gruff Rhys. El també líder dels Super Furry Animals presentarà el seu nou disc American Interior. El film dirigit pel seu col·laborador habitual Dylan Goch, versa sobre la recerca per part del component de Superfurry Animals de John Evans, un avantpassat seu que abandonà la seva Gal·les natal per trobar una tribu de nadius americans que, suposadament, parlaven en gal:lès. Aquesta nit a la sala Razzmattazz.

L'In-Edit del dimarts 28

Divus Julius Bonasera i DJ Bassas us recomanen els documentals musicals de l'In-Edit. Avui toca, Revenge of The Mekons :Les cites inicials de Lester Bangs i Greil Marcus no deixen lloc per al dubte: aquest podria ser "el grup més revolucionari de la història del rock'n'roll". No parlem de revolució de banderí i xapa, sinó de l'altra, la que es demostra caminant. The Mekons continuen junts després de 30 anys d'existència. És aquest un documental clàssic sobre una banda que no ho és. Un grup per seguir fins al final. Gent depressiva parlant amb entusiasme d'un món vil. O, com diu Jonathan Franzen, un dels seus més grans fans: "resolen allò que podria haver estat ràbia i desesperança i ho transformen en humor, sense perdre res d'aquesta ràbia i desesperança".

The Mekons no són una banda: són una forma de vida. Van començar juntament amb Gang Of Four tocant postpunk a Leeds, van fitxar per Virgin, els van fer fora de Virgin, es van passar al folk desencaixat, van intentar tocar country i els va sortir quelcom de diferent. Van fer, bàsicament, tots els passos que un mànager els hauria desaconsellat (un dels seus últims treballs ha sigut una obra de teatre sobre pirates lesbianes). Es van casar els uns amb els altres en un ritus pagà. Continuen fent-ho tot col·lectivament, mengen junts, ballen junts, els seus roadies es fan més famosos que ells. No importa res. The Mekons continuen cantant i caminant. Aquest documental canviarà ments; garantit.

L'In-Edit del dilluns 27

Divus Julius Bonasera i DJ Bassas us recomanen els documentals musicals de l'In-Edit d'avui. La vida d'Oldfield és plena d'alts i baixos. I al cor de tot: Tubular Bells, un dels grans supervendes de la història, un disc gravat –tanmateix- quan el seu autor estava fet merda. Aquesta és la història d'àlbum i creador, i porta tot el que desitgeu saber. Hi ha la família d'Oldfield, la seva adolescència, el seu pas per la Kevin Ayers Band, els seus "mals viatges d'àcid", Terry Riley i l'esperit de la repetició. Aleshores arriba Tubular Bells, una cosa per a la qual encara no existia nom. Oldfield encarrega dotzenes d'instruments a Virgin, glockenspiels i Farfisas i gongs xinesos. Richard Branson, quan escolta el màster enllestit, exclama: "però si no canten!". Tot esclata des d'allà, però Oldfield només és capaç de remugar absurditats a les entrevistes. Veiem al film detalls tan crucials com la portada i el tipus de lletra i com es va escollir. Es relata allò que havia de rellançar Tubular Bells encara més amunt: la utilització d'un fragment de l'elapé a la banda sonora d'El exorcista (1973). Arriba el punk rock i rebategen Oldfield (faltant-li) com Mike Oldfart. Oldfield ho explica tot, fins i tot la seva entrada al culte de l'Exegesi, el seu "renaixement" espiritual, i d'aquí al seu recent risorgimento a la inauguració de les Olimpíades del 2012. 




Un es pot emocionar amb Spandau Ballet. Ho demostra aquesta excel·lent glosa del seu camí. Soul Boys of the Western World té allò que els manca als programes de nostàlgia 80's: context i visió. Aquí ve un film sense clixés ni titulars barats. Un treball que traspua entusiasme, i que per fi retorna Spandau Ballet al lloc que es mereixen. Els membres del grup apareixen un per un explicant la seva versió, i és impossible no contagiar-se de l'anticipació i l'eufòria. Cinc mossos de classe obrera d'Islington, fills dels 60's, soul boys i punks fallits que van renéixer en emplomallats new romantics com repintades aus fènix. Primera sorpresa: et cauen bé. Se t'enganxa la sensació de triomf i potencial dels primers anys, i en no res ja estàs ovacionant aquells nens malparlats que només anhelaven passar-s'ho immensament bé. El treball no tem aprofundir en assumptes de classe, i una enorme majoria de les accions es defineixen en un paisatge working class; fins i tot els drapets que porten ("és una tradició obrera. Pots traçar-ne l'origen fins als mods"). Dels dies del Blitz fins als primers #1, de "To cut a long story short" a la Spandaumania, gires mundials, Live Aid, fatiga i esfondrament, i d'allà a plets i amarg final. Però la història romandrà. Com les cançons. L'estrena del documental coincideix amb la presentació del seu últim àlbum The Story, a la venda el 14 d'octubre i que inclou tres cançons noves, a més de tots els seus Hits. Dilluns 27 19:00 Multisalas Sala 5, Dijous 30 17:00 Aribau Club 1

L'In-Edit del diumenge 26

Divus Julius Bonasera i DJ Bassas us recomanen els millors documentals de l'In-Edit Beefeater d'avui. O els dies secrets de Joe Strummer a Granada, quan va deixar The Clash a l'estacada per escapar de pressió i depressió. I Need a Dodge! Joe Strummer on the Run torna al lloc del crim i aprofundeix en allò que va apuntar primer Quiero tener una ferretería en Andalucía a l'In-Edit 2012. Aquesta vegada és un director anglès, Nick Hall, qui ens guia per aquell lost weekendstrummerià. "He vingut aquí per sentir el dolor de la ferida", declarava un llatzerat Strummer post-Clash a la ràdio espanyola. El seu cotxe perdut (es va comprar un Dodge Barreiros i el va aparcar vés a saber on) és el rastre per seguir aquells espectrals passos andalusos. 091, Radio Futura i un fotimer d'amics locals –i també alguns ex-Clash- refan una història amb aires de llegenda: l'aparició d'un barbut Strummer a Granada ("aquí hi ha un guiri que pregunta per vosaltres"), els Clash preguntant-se on coi devia ser el seu líder, les conflictives gravacions de l'àlbum de 091; un home buscant-se a ell mateix. Un ésser frustrat i masegat que va fugir on el van guiar les Spanish Bombs i va deixar la seva petja indeleble a la ciutat meridional. I sabeu què? Que aquesta versió dramàtica de Colega, ¿Dónde está mi coche? fins i tot compleix les seves detectivesques expectatives i... Localitza el Dodge!

Avui 20h Aribau Club 1 i Dijous 30, 17h Aribau multisales 5

Era una original, una raresa al pop. Les seves cançons no sonaven com ningú, semblava no tenir antecedents. Com diu Elton John, "aquelles no eren cançons normals". The Kate Bush Story desvela el "preciós misteri" de Kate Bush. Una impossible desfilada de fans cèlebres lloen l'artista. John Lydon (Sex Pistols, P.I.L.) parla de la seva veu "quasi histèrica. Absolutament fascinant". L'autor de còmics Neil Gaiman exclama "'Wuthering Heights' era com música banshee. Una dona d'un altre món cantant sobre un llibre!". Brett Anderson (Suede) sentencia que "la gent s'ha hagut d'inventar la seva versió de qui és ella". N'hi ha més: Tricky, Bat For Lashes, Viv Albertine (The Slits), Peter Gabriel, Tori Amos, Annie Clark (St. Vincent)... Amb imatges d'arxiu i antigues entrevistes aclarim l'endevinalla: les seves influències, la seva precocitat (als 15 anys ja tenia 100 cançons; als 16 gravava "The Man with the Child in His Eyes"); l'origen de la seva "gimnàstica vocal" (Brett Anderson dixit); la seva negativa a actuar en directe (només va fer dues gires); el seu afany d'aventura i experimentació. I, finalment, la seva unió al club dels artistes desapareguts: a finals dels 80 s'esfumava de l'ull públic per dedicar-se a ser mare a temps complet. Quina dona. 

L'In-Edit del dissabte 25

Divus Julius Bonasera i DJ Bassas ens recomanen el documental musical de l'In-Edit Beefeater d'avui. Kevin Rowland, de Dexy's Midnight Runners (avui Dexys), sempre ha realitzat un tossut inventari moral. Autocrucifixió. Rowland ha pujat, baixat, caigut, sagnat per nosaltres i s'ha redimit ell mateix. Nowhere is Homeés un acte de justícia i un retorn merescut. Heavenly Films capta aquí la tornada de Dexys després de segles allunyats dels teatres ("no he esperat 26 anys per després acontentar-me amb el mínim denominador comú. Això és per a mi el més important que existeix"), i ho contraposa a una llarga entrevista amb Rowland i els seus sicaris. 

Rowland se'ns pinta aquí com l'home obsessiu, nerviós, torturat i solitari que ja coneixíem, però aNowhere is Home es reexamina davant de les càmeres en confessió laica exhaustiva. De la seva boca sentirem opinions sobre classe social, rocanrol ("M'agradaria ser un rocanroler, però no ho sóc (...) Sóc massa estirat, no he pogut mai amb aquell rotllo hippy"), show, acòlits i moments d'inspiració, pura i forta i encegadora. Rowland expia els seus pecats restants mitjançant la cançó, i per això admirem el nou àlbum en directe, d'"Incapable of love" a "Lost", juntament amb les favorites "This is what she's like" i "Tell me when my lights turn green". It's OK, Kevin. Tot ha sortit bé, al final.

L'In-Edit del divendres 24

Divus Julius Bonasera i DJ Bassas ens recomanen el documental musical de l'In-Edit Beefeater d'avui. Fela Kuti a Broadway? Finding Fela! és una xocant, altament pedagògica i funkera biografia de l'home que entrellaça la vida real del nigerià amb el musical sobre la seva vida –Fela!- que l'any 2009 van produir Will Smith i Jay-Z. Impossible!, diran uns. Sacrilegi!, cridaran uns altres. Ni una cosa ni l'altra. El documental se sosté –de vegades de forma temerària, com un audaç funàmbul- en tots els seus plans. És una original però consistent barreja de declaracions de Fela, metratge descarnat de les seves actuacions i acolorida fanfàrria teatral. Es tracten tots els temes, espinosos o no: poligàmia (el seu harem de 15 dones), rebel·lia, protesta i secessió de Nigeria (va fundar el seu propi país, Kalakuta); el seu llegendari apetit sexual i valentia certificable ("No tenia por", afirma Questlove, de The Roots, "jo no em puc ni imaginar el que seria anar a la presó"); la raó per la qual cantava en anglès, el seu període londinenc, les nits de debat i les "ladies nights", la influència de James Brown, el retorn a Lagos... Amb un peu als ballarins i l'altre a l'àrdua realitat, el film aconsegueix sortir triomfal on la majoria es fotria la patacada. Paul McCartney, Tony Allen i molts altres col·laboren en aquesta gran dissecció de l'heroi contracultural africana. 

Avui a les 21.30h al club Aribau 2 i el proper dimarts 28 a les 19h a l'Aribau multisales 5.

In-Edit Beefeater 2014

Si, la música i el cinema constitueixen l’essència de l’In-Edit, però aquest festival dedicat als documentals musicals té molt més per oferir-vos. Un cop d’ull a les activitats paral·leles us ho demostrarà: xerrades, xous en viu, música d’avantguarda, master classes i tecnologia. 

I és que el programa d’activitats de l’In-Edit és tan ampli que es fa difícil triar una proposta. Ja sabeu, però, que l’edició d’enguany ret homenatge a la filmografia de Frank Scheffer , així que una de les propostes de més pes és la master class que aquest director i productor de documentals holandés oferirà divendres, 31 d’octubre, a l'Hangar Emília Corianty, 16; 12.30 h). L’entrada és lliure, però us demanen que us inscriviu prèviament.

Un programa de ràdio realitzat en directe (In-Edit Radio Show; a l’Aribau Club 2; dimecres, 29, a les 19 h; Entrada lliure amb aforament limitat) és una altra de les propostes de l’In-Edit que, de tota manera, té una de les activitats més populars en el que anomenen Doc Alive, és a dir, la projecció d’un documental seguida de l’actuació en viu del seu protagonista. Enguany projecten American Interior, en el qual Gruff Rhys, frontman de la banda Super Furry Animals, va a la recerca d’un avantpassat (dimarts, 28, a les 21 h. Entrada: 12 €). També destequem documentals com 20.000 Days on Earth amb Nick Cave, Dexy's Nowhere is home, I Am Divine o Pulp, afilm about life, death & supermarkets. El festival té també una vessant tecnològica en la que es presenten projectes i tecnologies acabades d’aparèixer i que afecten d’alguna manera el món audiovisual. És l’apartat conegut com In-Edit Fast Forward, que enguany se celebrarà dimarts, 28 d’octubre, al Mobile World Centre i a la Universitat Blanquerna. L’entrada és gratuïta però us heu d’inscriure enviant un e-mail a ffwd@in-edit.org

A més, dimecres, 29, la promotora Cooncert organitza una actuació de música en 8 bits a càrrec d’alguns dels protagonistes del documental Europe in 8 bits, així que si sou fans del chiptune i el Circuit Bending us esperen dimecres, 29 d’octubre a la sala Apolo (Entrada: 15 €). Allà tindreu artistes com Meneo, Ralp, Laustärke, Lautaro, Degon, Culomono, Ochocinco... Tots ells apareixen en aquest film documental, que  parla d’un fenomen musical que està creixent de manera exponencial: l’utilització d’antigues consoles i ordinadors (Atari, GameBoy, Commodore...) com a instruments per crear els sons i ritmes més nous del moment.

Les Entrevistes del Mariscal Mauro: Cristian Pascual (In-Edit)

El passat dilluns, a "Les Entrevistes del Mariscal Mauro" vàrem tenir de convidat al director del la 12a Festival de Cinema Musical Documental In-Edit: Cristian Pascual. El Festival In-Edit tindrà lloc a Barcelona als cinemes Aribau Club i l'Aribau Multicines Sala 5, del 23 d'Octubre al 2 de Novembre. 

Com va sorgir la idea del festival?

L'any 2002, un germà i una altra persona, van tenir-la possibilitat d'estrenar un documental musical "Maestro", sobre els inicis l'escena de la música house a Chicago, i això era tot l'In-Edit. Després de la projecció, vam contactar amb un dj perquè punxés i vam veure que hi havia un forat.

Ens van oferir un cicle, que consistia en cada setmana fer el mateix, però fer-ho cada setmana ens complicava les coses, però concentrar-ho i donar-li format de Festival sí que podíem. I així va nèixer l'In-Edit en un format de festival.

Quines coses noves ens porteu d'altres anys?

Per mi el fet de dirigir un festival de cinema és un bon motiu per experimentar. Nosaltres busquem les millors històries, les més ben explicades, sobre la música. El consum audiovisual està canviant. Els preus van variant. Jo el que faig és aplicar aquests canvis per fer el millor festival de cinema possible. Per exemple, ja vam estar naixent amb In-Edit Tv, la nostra pròpia web de televisió a la carta.

I en aquesta edició el que plantegem és, ara que costa tant treure la gent de casa, anem a convertir l'In-Edit en una experiència. A portar artistes, directors... De fer que passin coses al cinema...

La programació del Festival. Els caps de cartell són Pulp, Tubullar Bells, Divine, Alice Cooper i després tenim homenatge a Spandau Ballet! Molt alternatiu tot això?

El que més m'agrada de la programació d'un festival és que tot pot passar. Pots tenir el més alternatiu, el més indie, el més petit. 

Què han de fer els nostres oients per venir a l'In-Edit?

Doncs bé, han d'anar a https://www.in-edit.org/webapp/ i allà serà l'únic punt de venda. També una cosa que us volia comentar, ens ha caigut la Fiesta del Cine a les dates que estem. És un enemic o t'hi sumes? Ens hi hem sumat.

Entrades a 3'50 a l'In-Edit dilluns, dimarts i dimecres.

També m'ha sorprès agradablement que ja sou una mena de franquícia, i ja teniu alguna cosa a Colòmbia, Mèxic, Berlín...

La segona edició va venir una noia xilena, la Javiera i va dir que li agradava molt el projecte. i fins ara estem també a Mèxic, Berlín, i Colòmbia.

He llegit al Dossier de Premsa que hi haurà alguna cosa a prop de Barcelona. Properament...

Aquesta any els 4 últims dies del Festival estarem en simultani amb 9 pel·lícules a Madrid, Bilbao i Pamplona. Aquest any ens hem dedicat a obrir el festival i donar-nos a conèixer més.

Com a qualsevol festival, hi ha homenatge. I aquest any és Frank Scheffer...

Quan estàs en una energia positiva, fas que les coses surtin. Tenim una energia molt bona i per això tenim tantes activitats... El Frank es va mostrar molt feliç quan va saber que volíem rendir-li un homenatge. Vol col·laborar en aquest projecte. El Frank té una cosa molt bona que intenta reflectir en aquella obra allò que esta explicant.

Moltes gràcies Cristian per haver estat amb nosaltres. I recordeu del 23 d'Octubre al 2 de Novembre: In-Edit Beefeater Festival.  

Ville à Dômat: Capítol 68

El director de l' In-Edit Festival ens visitarà demà i serà entrevistat pel...Mariscal Mauro,oi? O potser pel Divus Julius i el mestre Bergman? En Matapardals ens introduirà al món de Patrick Modiano, el nou premi nobel de literatura. L'Epistol ens parlarà d'un altre còmic potent. Us informarem dels concerts d'aquesta setmana: Agnes Obel Crocodiles i The New Raemon entre d'altres i del festival Fusiònica i la Japanese New Music Fest. Indiespot ens durà la seva cançó favorita de la setmana i sentirem el disc de debut de George Ezra que cancel·là el concert del passat dissabte, però que ja ha anunciat nova data.

Ville à Dômat: L'Equació Impossible

Tota la programació de l'In-Edit 2014

Els nous títols que completen la programació de la 12a edició són A Spell To Ward Off the Darkness, un viatge espiritual per Escandinàvia, la natura i el black metall; Angels & Dust, sobre el Dj. Professor Angel Dust i la seva detenció per tràfic de drogues a Panamà (i sobre l'epopeia de la seva filla); Autoluminescent: Rowland S. Howard, sobre l'inclassificable músic australià que va militar en les primeres bandes de Nick Cave; BCN, segell discogràfic?, un treball realitzat amb iPhone i super-8 que analitza el gresol creatiu de Barcelona; Breadcrumb Trail, sobre la desconeguda banda de culte, pionera del post rock, Slint; Finding Fela !, amb el mític Fela Kuti; Freddie Mercury: The Great Pretendre, cosa mai vista del geni; Gabbers !, una subcultura juvenil 100% holandesa a 200 bpm; Heaven adors You, sobre la malaguanyada icona Elliott Smith; Helicopter String Quartet, pel·lícula de Frank Scheffer sobre el somni que va tenir Stockhausen: un quartet de corda tocant en helicòpter "; Legends Of Ska, que reflexiona incloent als més grans d'aquest gènere; On the Road with Duke Ellington, sobre l'inigualable pianista; Pete and Toshi Get a Camera, en la qual els Seeger compren una càmera i recorren el globus per registrar tots els folklores, Revenge of the Mekons, ràbia i desesperació fets humor; The Kate Bush Story, sobre la gran cantant; The Death and Resurrection Show, sobre la figura paranormal de Killing Joke; The Jump! WTF Experience, sobre les cèlebres sessions improvisades dels dilluns a la Sala Jamboree de Barcelona, que compleixen 11 anys, i This is The Unfinished story of The Missing Leech, que tracta sobre Maurici Ribera, la antiestrella punk del antifolk català.

Aquestes últimes confirmacions s'uneixen a la tanda de títols ja presentats i entre els quals destacaven 20,000 Days on Earth (Nick Cave), Pulp: A Film About Life, Death & Supermarkets, Nas: Time is Illmatic, I Am Divine, Tubular Bells: The Mike Oldfield Story, Soul Boys of The Western World (Spandau Ballet) o Super Duper Alice Cooper, entre molts altres.

D'altra banda, ja podem avançar les primeres pel·lícules que es podran veure als cinemes GOLEM de Madrid, Bilbao (en col·laboració amb BIME) i Pamplona. Les pel·lícules són Frank Zappa-Phase II-The Big noti; Gabbers; I need a Dodge! Joe Strummer on the Run; Finding Fela !, sobre el mític Fela Kuti; My Secret World - The Story of Sarah Records; Mistaken for Strangers, sobre el grup The National (sessió especial en col·laboració amb MAD Live! By Sony).

Finalment, l'homenatge que rendirem a Frank Scheffer estarà format per les pel·lícules How to get out of the Cage; Frank Zappa - Phase Two - The Big Note; Conducting Mahler; Varese: The One All Alone; Helicopter String Quartet i Gaudiran.

POLÍTICA DE PREUS

Des de la incorporació del sistema de venda anticipada propi (a la nostra web) la nostra política de preus (especialment a la venda d'entrades senzilles) ha anat evolucionant en paral·lel.

Com a la resta d'àrees, el nostre objectiu és millorar el festival edició rere edició tenint en compte diversos principis que regeixen el nostre comportament: comoditat, adaptabilitat i innovació. Per definir la política de preus de la present edició s'han basat en la seva pròpia evolució (l'any passat varen incorporar les sessions vall i digest com a inici del preu variable a Beefeater In-Edit) i a prestar atenció al que passa al seu voltant.

En aquest últim punt la gran mostra és la seva suma a http://www.fiestadelcine.com/. Per això, la política de preus d'entrades senzilles per la present edició és la següent (preu final)

Cerimònia Inaugural (incl. Consumició): Online 7 €, Taquilles Centrals 7 €
Cerimònia Clausura (incl. Consumició): Online 7 €, Taquilles Centrals 7 €
Selecció Nacional: Online 5,50 €, Taquilles Centrals 5,50€
Selecció Nacional (Vall o duració inferior 52 min): Online 4,50 €, Taquilles Centrals:4,50 €
Resta de Sessions: Online 6'50 €, Taquilles Centrals 6'50 €
Resta de Sessions (Vall): Online 5,50 €, Taquilles Centrals 5,50 €
Resta de Sessions (Duració inferior a 52 min): Online 4'50 €, Taquilles Centrals 4'50 €
Festa del Cine (totes les sessions del 27 al 29 d'Octubre): Online 3'50 €, Taquilles Centrals 2'90 €.

Notes:

Entrades Senzilles: Sessions Generals a Aribau Club i Multicines Sala 65 compreses entre els dies 24 d'Octubre i 2 de Novembre

Sessions Vall: Primera Sessió del dia de dilluns a divendres, en qualsevol sala.

Festa del Cine: Sessions compreses entre el dilluns 27 i el dimecres 29 d'Octubre, excepte les sessions especials (Doc. Alive, Sessions amb convidats internacionals, etc)

Si ets abonat és molt possible que et plantegis si tindràs suficient amb l'abonament que has comprat, així que el nostre consell és que si et planteges comprar alguna entrada extra, aprofitis els dies de "La Festa del Cine" per explotar al màxim les bondats de ser un abonat i l'oferta en entrades senzilles.

ABONAMENTS: CANVI DE PREU

El dilluns 6 serà l'últim dia per comprar abonaments a preu reduït.

http://www.in-edit.org/webapp/entradas Aquí podeu consultar els preus i més informació.

Nick Cave i Pulp protagonistes de l'In-Edit 2014

El festival de cine musical Beefeater In-Edit ha anunciat la seva dotzena edició, que tindrà lloc a Barcelona del 23 d'octubre al 2 de novembre. Alguns dels documentals confirmats són ‘20,000 Days on Earth’, sobre Nick Cave; ‘Pulp: A Film About Life, Death & Supermarkets’, ‘Time is Illmatic’, sobre Nas; ‘I Am Divine’, ‘Tubullar Bells: The Mike Oldfield Story’, ‘Soul Boys of The Western World’, sobre Spandau Ballet; o ‘Super Duper Alice Cooper’.

El director homenatjat enguany serà Frank Scheffer, autor de films com ‘Frank Zappa – Phase Two – The Big Note’, ‘How to get out of the Cage’ o ‘Conducting Mahler’. El festival comptarà un altre vegada amb la plataforma online, In-edit.tv, i projectarà algunes de les seves pel·lícules en sales de Madrid, Bilbao (en col·laboració amb BIME) i Pamplona. També tornerà l'In-Edit Fast Forward, el punt de trobada entre la tecnologia, la música i el cine ideat pel festival  que se celebrarà en el Mobile World Centre de Barcelona.

In-Edit vs Primavera Sound

El cèntric cinema Maldà acollirà la projecció de pel·lícules de temàtica musical de la mà d'In-Edit, que estarà present per quart any consecutiu com a part de l'oferta de Primavera a la Ciutat. El festival de cinema documental musical, que va néixer a Barcelona el 2003, ofereix la possibilitat de gaudir de la música des d'una perspectiva cinematogràfica.

En aquesta edició s'exhibiran un total de quatre títols al llarg del cap de setmana previ al festival i en horari vespertí: "The Punk Singer", "Charles Bradley: Soul of America", "Lou Reed's Berlin" i "loudQUIETloud: A film about The Pixies". L'accés a les pel·lícules és totalment gratuït fins a completar l'aforament de la sala.

In-Edit One: Hit Wonders

Fa aproximadament un mes que el Beefeter In-Edit Festival abaixà el teló amb un gran èxit tant de públic com de qualitat dels documentals exhibits.Un mes després torna per presentar-nos tres documentals que per alguna raó no foren inclosos en el festival. Això serà avui dissabte 14 de desembre a la sala 1 del club Aribau i seran projectats tres documentals.

“Good Ol' Freda” revela las vivències de Freda Kelly, la secretària dels Beatles, que per primer cop accedeix a explicar la seva histoòia.

http://www.youtube.com/watch?v=LqO3DIaKTXM

El director Bob Smeaton ens apropa al mític guitarrista amb  “Jimi Hendrix: Hear My Train A Comin”. I per acabar la diada de documentals, Shane Meadows(“This is England”) ens ofereix un dels retorns més esperats dels últims anys "The Stone Roses: Made of Stone".

http://www.youtube.com/watch?v=2oMZkW0RjE4

30.000 espectadors a l'In-Edit 2013

L'onzena edició del Festival ha tancat amb una assistència de prop de 30.000 espectadors. Tot un gran èxit l'espectacular acollida que ha tingut aquest any el Festival. Els premis d'aquesta edició han estat per a The Punk Singer (internacional), Triana Pura y Pura (nacional) i Bustamante Perkins (públic). 

Aquesta onzena edició serà recordada per diversos fets destacats com ara els homenatges a Les Blank i Dick Fontaine, el naixement d'In-Edit Fast Forward, la continuïtat de la sala online del Festival a In-Edit TV i l'acostament del Festival a altres ciutats com Madrid, Bilbao i Pamplona. 

Un gran festival que any rere any aconsegueix superar-se. Fins l'any vinent!