Divus Julius Bonasera i DJ Bassas ens recomanen el documental musical de l'In-Edit Beefeater d'avui. Kevin Rowland, de Dexy's Midnight Runners (avui Dexys), sempre ha realitzat un tossut inventari moral. Autocrucifixió. Rowland ha pujat, baixat, caigut, sagnat per nosaltres i s'ha redimit ell mateix. Nowhere is Homeés un acte de justícia i un retorn merescut. Heavenly Films capta aquí la tornada de Dexys després de segles allunyats dels teatres ("no he esperat 26 anys per després acontentar-me amb el mínim denominador comú. Això és per a mi el més important que existeix"), i ho contraposa a una llarga entrevista amb Rowland i els seus sicaris.
Rowland se'ns pinta aquí com l'home obsessiu, nerviós, torturat i solitari que ja coneixíem, però aNowhere is Home es reexamina davant de les càmeres en confessió laica exhaustiva. De la seva boca sentirem opinions sobre classe social, rocanrol ("M'agradaria ser un rocanroler, però no ho sóc (...) Sóc massa estirat, no he pogut mai amb aquell rotllo hippy"), show, acòlits i moments d'inspiració, pura i forta i encegadora. Rowland expia els seus pecats restants mitjançant la cançó, i per això admirem el nou àlbum en directe, d'"Incapable of love" a "Lost", juntament amb les favorites "This is what she's like" i "Tell me when my lights turn green". It's OK, Kevin. Tot ha sortit bé, al final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada