L'In-Edit del dissabte 1

Divus Julius Bonasera i DJ Bassas us recomanen els documentals musicals de l'In-Edit d'avui:

20,000 Days on Earth

Tot és veritat i tot és mentida. Això és ficció amb els cantells trencats. Això és un documental amb màgia. 20,000 Days on Earth ens convida a passar 24 hores amb Nick Cave en el seu dia número vint mil sobre la Terra. Però és un dia impressionista en què, com en una pel·lícula de David Lynch, no saps mai quin terreny trepitges. En certs moments sembla In treatment, quan un Cave cellut conversa amb un psiquiatre sobre la mort del seu pare i els seus temors més profunds (perdre la memòria, perquè "la memòria és tot el que som"). Però de sobte és pur Mulholland Drive, amb el líder de The Bad Seeds conduint el seu Jaguar i xerrant amb Kylie Minogue o Ray Winstone. Aquestes presències fantasmals, aquests ens ectoplàsmics, entren i surten de pla com espectres del Nadal passat, després de conversar en profunditat sobre allò humà i allò diví amb el nostre home. Fins i tot quan les escenes traspuen quotidianitat ("M'aixeco, escric, menjo") i observem l'australià veient televisió amb els seus fills, no sabem on comença la fantasia i acaba allò mundà. 20,000 Days on Earth és tot artifici. 20,000 Days on Earth és pura realitat. I està plena de música, art i reflexió existencial. Ningú no parla així, però alhora només Nick Cave podria parlar així. Quin dia tan bèstia.