L'In-Edit del diumenge 26 | Ville à Dômat


 facebooktwittergoogle+spotifyyoutubefeed rss

Pages

diumenge, 26 d’octubre del 2014

L'In-Edit del diumenge 26

Divus Julius Bonasera i DJ Bassas us recomanen els millors documentals de l'In-Edit Beefeater d'avui. O els dies secrets de Joe Strummer a Granada, quan va deixar The Clash a l'estacada per escapar de pressió i depressió. I Need a Dodge! Joe Strummer on the Run torna al lloc del crim i aprofundeix en allò que va apuntar primer Quiero tener una ferretería en Andalucía a l'In-Edit 2012. Aquesta vegada és un director anglès, Nick Hall, qui ens guia per aquell lost weekendstrummerià. "He vingut aquí per sentir el dolor de la ferida", declarava un llatzerat Strummer post-Clash a la ràdio espanyola. El seu cotxe perdut (es va comprar un Dodge Barreiros i el va aparcar vés a saber on) és el rastre per seguir aquells espectrals passos andalusos. 091, Radio Futura i un fotimer d'amics locals –i també alguns ex-Clash- refan una història amb aires de llegenda: l'aparició d'un barbut Strummer a Granada ("aquí hi ha un guiri que pregunta per vosaltres"), els Clash preguntant-se on coi devia ser el seu líder, les conflictives gravacions de l'àlbum de 091; un home buscant-se a ell mateix. Un ésser frustrat i masegat que va fugir on el van guiar les Spanish Bombs i va deixar la seva petja indeleble a la ciutat meridional. I sabeu què? Que aquesta versió dramàtica de Colega, ¿Dónde está mi coche? fins i tot compleix les seves detectivesques expectatives i... Localitza el Dodge!
Avui 20h Aribau Club 1 i Dijous 30, 17h Aribau multisales 5



Era una original, una raresa al pop. Les seves cançons no sonaven com ningú, semblava no tenir antecedents. Com diu Elton John, "aquelles no eren cançons normals". The Kate Bush Story desvela el "preciós misteri" de Kate Bush. Una impossible desfilada de fans cèlebres lloen l'artista. John Lydon (Sex Pistols, P.I.L.) parla de la seva veu "quasi histèrica. Absolutament fascinant". L'autor de còmics Neil Gaiman exclama "'Wuthering Heights' era com música banshee. Una dona d'un altre món cantant sobre un llibre!". Brett Anderson (Suede) sentencia que "la gent s'ha hagut d'inventar la seva versió de qui és ella". N'hi ha més: Tricky, Bat For Lashes, Viv Albertine (The Slits), Peter Gabriel, Tori Amos, Annie Clark (St. Vincent)... Amb imatges d'arxiu i antigues entrevistes aclarim l'endevinalla: les seves influències, la seva precocitat (als 15 anys ja tenia 100 cançons; als 16 gravava "The Man with the Child in His Eyes"); l'origen de la seva "gimnàstica vocal" (Brett Anderson dixit); la seva negativa a actuar en directe (només va fer dues gires); el seu afany d'aventura i experimentació. I, finalment, la seva unió al club dels artistes desapareguts: a finals dels 80 s'esfumava de l'ull públic per dedicar-se a ser mare a temps complet. Quina dona. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada